Recentment, el jutjat de primera instància número 2 de Badalona, segons van informar els mitjans de comunicació, ha dictat una sentència per la qual una família de la nostra ciutat no serà desnonada per no poder pagar la quota hipotecària.

La decisió del jutge es basa en el que diu una llei del 2013 que regula les “mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris”.

Hem buscat aquesta llei per intentar esbrinar les raons del jutge i el més sorprenent és el que diu el preàmbul:

“L’atenció a les circumstàncies excepcionals per les quals passa el nostre país, motivades per la crisi econòmica i financera, en què nombroses persones que van contractar un préstec hipotecari per a l’adquisició de la seva residència habitual tenen dificultats per afrontar les seves obligacions, exigeix l’adopció de mesures que, de diferents maneres, contribueixin a alleujar la situació dels deutors hipotecaris”. Encara ningú sabia res de la maleïda pandèmia, la qual, com tothom sap, ha agreujat més la situació.

És cert que la llei preveia una durada de quatre anys. Tanmateix, es va prorrogar quatre anys més i ara, per la crisi del coronavirus, s’ha allargat fins al 2024.

També sabem que el Govern va aprovar un decret llei prohibint els desnonaments fins al 31 de gener de 2021.

Tant la llei com el decret prohibeixen els desnonaments i, en el cas del decret, s’assenyala que s’ha de complir mentre duri l’estat d’alarma o les restriccions a la mobilitat, quan les persones afectades es troben en una situació d’especial vulnerabilitat.

La Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, també inclou un mandat al Govern “perquè emprengui immediatament les mesures necessàries per impulsar, amb el sector financer, la constitució d’un fons social d’habitatges destinats a oferir cobertura a les persones que hagin estat desallotjades de la residència habitual per l’impagament d’un préstec hipotecari. Aquest fons hauria de mobilitzar un ampli parc d’habitatges, propietat de les entitats de crèdit, en benefici de les famílies que només poden accedir a un habitatge en cas que les seves rendes s’ajustin a l’escassetat dels seus ingressos”.

No té sentit que Espanya, el país d’Europa amb més habitatges buits, tingui gent vivint al carrer

A mitjans de setembre d’enguany, la Fiscalia General de l’Estat va dictar una instrucció per la qual els fiscals haurien de posar en coneixement dels serveis socials la situació de les persones amenaçades de desnonaments abans de procedir al llançament.

Possiblement per això, la ministra d’hisenda va declarar que “fins al 2024, cap família vulnerable serà expulsada de la seva llar”. Altres van anunciar que “es vol frenar els desnonaments per impagament del lloguer en zones de mercat tensat, especialment quan hi hagi fons voltors implicats”.

Doncs bé, malgrat totes aquestes i altres disposicions, les declaracions d’alts càrrecs i les restriccions per la pandèmia, la realitat és que cada dia es continuen desnonant persones sense alternativa residencial.

Com s’ha de qualificar aquest comportament dels jutges i de les autoritats responsables d’evitar que ningú es quedi al carrer si es troba en una situació de vulnerabilitat?

Té sentit que ens demanin que ens quedem a casa si no s’aturen els desnonaments?

Algú sap el que significa viure pendent que arribi la comitiva judicial acompanyada dels Mossos d’Esquadra per desnonar-te de casa teva?

On són els habitatges socials?

A més de vulnerar les lleis, amb aquestes actuacions no es posa en perill la salut de tota la població?

L’habitatge, a més d’un bé social, no és també un bé per a la salut pública?

No és un contrasentit que Espanya tingui el major nombre d’habitatges buits de tota Europa mentre hi ha persones vivint al carrer o en infrahabitatges?

Com s’explica que s’hagin rescatat les entitats financeres, amb més de 60.000 milions d’euros, i aquestes continuïn desnonant centenars de milers de persones per no poder pagar el lloguer o la hipoteca?

Ara ens arribem notícies que ens informen que alguns grups parlamentaris, a requeriment de la PAH, han registrat en el Congrés una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat que, si s’aprova, prohibirà els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa residencial i els talls de subministraments bàsics fins al 2023.

S’acabarà, per fi, amb el patiment de centenars de milers de persones?

Evidentment, totes les entitats i col·lectius que treballem per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom continuarem defensant aquest dret fins a aconseguir-lo.

A vegades un sap de quin costat ha d’estar, simplement veient qui està a l’altre costat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram