A Badalona, malgrat les múltiples mocions aprovades pel Ple municipal i les declaracions de molts responsables polítics i càrrecs electes, continua produint-se –que se sàpiga– més d’un desnonament diari. Això ens situa en els primers llocs de les ciutats espanyoles amb més desnonaments sense alternativa residencial.

Podríem recórrer a diverses normatives internacionals i nacionals que reconeixen tant el dret a un habitatge digne i adequat per a totes les persones com a les obligacions dels governs de prendre mesures per garantir-lo. Així, l’article 47 de la Constitució espanyola afirma que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”.

Aquest 6 de desembre farà 41 anys que es va aprovar. Què hem d’esperar més per fer realitat aquest mandat? Tenen o no tenen els governs –local, català i central– la responsabilitat de garantir la funció social de l’habitatge?

L’any 2016 es van efectuar a Badalona 374 desnonaments, una xifra vergonyosa si es té en compte que la majoria de les persones afectades es trobaven en risc d’exclusió social i sense alternativa residencial.

En la majoria dels casos les causes són per l’impagament de les quotes hipotecàries (17%) o les de lloguer (39%), si bé cal no oblidar que aquest lloguer, en la majoria de les vegades, es va aconseguir després que el propietari del pis acceptés una dació del banc creditor i aquest li concedís un lloguer per poder continuar vivint durant un temps al mateix habitatge, ara ja propietat del banc.

La PAH de Badalona defensa que acceptar la dació sense buscar alternatives judicials no és la millor solució, ja que els lloguers tenen una data de venciment i els grans tenidors es neguen a renovar-los en les mateixes condicions, la qual cosa suposa trobar-se al carrer transcorreguts els anys de vigència del mateix.

Un dels instruments que recomana per evitar els desnonaments és buscar si les hipoteques s’han venut a fons de titulitzacions, ja que si és així els bancs ja no són els titulars del préstec i, consegüentment, no poden ser els creditors i reclamar per l’impagament de cap quota.

La PAH Badalona ha pogut comprovar que les entitats financeres han venut la majoria de les hipoteques a fons titulitzats, per la qual cosa ingressen diners si bé deixen de ser els propietaris d’aquestes hipoteques. En definitiva, l’entitat financera no és la titular del crèdit hipotecari i, per tant, no pot demanar el desnonament per manca de legitimació, però, tanmateix, continua fent-ho.

L’any 2016 hi va haver 374 desnonaments a Badalona, una xifra vergonyosa

Una vegada que l’entitat torna a recuperar l’habitatge –considerem que de manera fraudulenta– el torna a vendre a fons voltors a baix preu, per la qual cosa els bancs tornen a ingressar diners. És a dir, que el mateix producte les entitats financeres el venen diverses vegades, ja que continuen actuant com si fos de la seva propietat. Com ja hem dit altres vegades, la banca sempre guanya!

Per això, des de la PAH ho hem denunciat al jutjat i hem demanat al Ministeri Fiscal que s’interessi i personi per investigar la legalitat de la venda i la reclamació judicial del préstec hipotecari, ja que considerem que una vegada titularitzades les hipoteques el banc ja no n’és el propietari, sinó el fons de titulització.

És evident que si el banc no és el propietari no pot reclamar o actuar com si ho fos. Ara bé, ho continuen fent i és per això que la PAH ho hem denunciat al jutjat.

El més greu és que a la nostra ciutat hi ha més de 1.300 habitatges buits propietat de grans tenidors i només el 24% dels habitatges buits són de particulars.

Aquests grans tenidors són bancs rescatats amb diners públics, fet que suposa que cadascú de nosaltres hi perdrà més de 1.000 euros, ja que mai no ens tornaran aquests diners, com ja s’ha denunciat reiteradament.

Per això, una altra mesura que proposa la PAH de Badalona és forçar l’expropiació temporal dels habitatges buits propietat dels grans tenidors i així garantir-ne la funció social i evitar l’especulació d’un bé de primera necessitat.

També hem demanat al nostre Ajuntament que utilitzi el dret a tanteig i retracte per adquirir habitatges i aconseguir tenir un parc d’ús social a l’abast de les persones més vulnerables i en risc de pobresa. Per aquest motiu cal coordinar-se i treballar conjuntament amb els jutjats per aturar els desnonaments.

Altres mesures són, d’una banda, sancionar els grans propietaris que fan un ús inadequat dels seus habitatges o bé que estan en mal estat o abandonats i, d’una altra, incrementar-los considerablement l’IBI.

I el més urgent: elaborar un pla local d’habitatge –proposta que va fer la PAH en la reunió del Consell d’Habitatge–, pendent des de fa anys, per tenir un instrument de planificació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge i posar fi a la improvisació i, sobretot, als desnonaments.

D’instruments n’hi ha, només cal voluntat política. Sí que es pot.