Ningú pot negar o ignorar que les administracions supramunicipals tenen un gran deute amb les poblacions del Barcelonès Nord. Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià han estat oblidades durant molts anys, tant pels diferents governs de la Generalitat com pels governs centrals, per no parlar d’entitats municipalistes.

Possiblement, aquest oblit és conseqüència de la manca de lideratge polític d’aquestes ciutats, si bé hem de reconèixer que, en el cas de Santa Coloma, no ha sigut aquesta la causa principal. Badalona i Sant Adrià han estat utilitzades com abocador de tot allò que Barcelona no volia, o bé com a via ràpida per comunicar-la amb les segones residències o altres zones.

És cert que, a l’inici del segle XX, tot el litoral del Barcelonès estava ocupat per grans fàbriques i ningú pensava com era d’important obrir les ciutats al mar. Van haver de passar molts anys perquè, finalment, es valorés un espai abandonat –i, en alguns casos, contaminat– i es volgués recuperar-lo i posar-lo al servei de la gent.

A finals del segle XX, a conseqüència de les Olimpíades, Barcelona va recuperar i transformar un espai ocupat per magatzems i indústries obsoletes per convertir-lo en una de les zones més dinàmiques de la ciutat. Barcelona s’obria al mar i recuperava un espai infrautilitzat per convertir-lo en el motor de l’activitat econòmica i lúdica dels barcelonins. També Santa Coloma va recuperar espais per construir-hi equipaments i zones verdes. Tant Barcelona com Santa Coloma s’han transformat durant aquests últims anys i han millorat les condicions de vida dels seus habitants.

Malauradament, Badalona ha continuat sent la Ventafocs d’aquest territori metropolità. Els dèficits d’equipaments i de serveis, com també les barreres arquitectòniques, continuen sent, en ple segle XXI, l’assignatura pendent de les administracions supramunicipals amb la nostra ciutat.

No parlarem de l’abandó dels barris obrers, ni de la manca de serveis i equipaments essencials, ni de l’autopista, ni de la via del tren, ni de l’estat de la platja, ni de la millora de les comunicacions amb el Vallès, ni de problemes més greus com ara la manca d’ocupació o la cronificació de la pobresa. Tampoc buscarem culpables, però sí que cridarem que ha arribat l’hora de canviar aquesta situació. Hem de posar fi a aquesta negligència i irresponsabilitat d’uns i altres i treballar tots plegats per aconseguir que ens escolti tant el Govern de la Generalitat com el govern central, sense oblidar les entitats municipalistes.

Badalona té propostes i projectes que poden ajudar-la a canviar el futur. Un d’aquests projectes s’ubica a l’espai que ocupen les Tres Xemeneies i al seu entorn. L’AMB, com a propietària d’una part dels terrenys, considera que la transformació d’aquest espai és estratègica per al desenvolupament econòmic i social d’aquesta part del Barcelonès. També la Generalitat aposta per fer realitat el projecte de construir-hi un hub internacional per al coneixement i el desenvolupament sostenible.

Hi ha també la possibilitat de traslladar l’IREC a una part de la CACI, de millorar els polígons industrials existents per fer-los més eficients i sostenibles o de desenvolupar l’eix del coneixement en salut de Can Ruti. I no ens oblidem tampoc de la transformació del Gorg i de la prolongació del metro des de Santa Coloma fins a l’estació del tren de Badalona i des del tramvia fins a la CACI.

Badalona, situada estratègicament i molt propera a Barcelona, es pot beneficiar d’aquesta proximitat per aconseguir projectes innovadors i generadors d’ocupació. Ara bé, per fer possibles aquests canvis, cal que l’Ajuntament i les organitzacions socials i econòmiques es posin a treballar plegats si es vol que Badalona surti de la marginalitat. Només així s’aconseguirà transformar la ciutat i millorar les condicions de vida dels seus habitants. Badalona s’ho mereix: no podem perdre aquesta nova oportunitat.