Segons ens informen els mitjans de comunicació, l’alcalde de Badalona té signat un conveni amb la Sareb pel qual aquesta societat, que disposa d’un gran parc d’habitatges integrat per immobles d’entitats financeres que van ser rescatades amb diners públics, cedirà al nostre Ajuntament 206 pisos.

Volem recordar-li a l’alcalde que tots els immobles que van ser traspassats a la Sareb ja eren de titularitat pública pel fet que estaven en mans d’entitats intervingudes i nacionalitzades.

No volem oblidar que el rescat bancari va costar-nos més de 62.754 milions d’euros, és a dir, que cada un de nosaltres hem pagat més de 1.300 euros.

Tampoc hem d’oblidar que, mentre les entitats financeres eren rescatades amb els nostres diners, molts veïns i veïnes eren desnonats per les mateixes entitats dels seus pisos per no poder pagar la quota hipotecària o el lloguer.

A les persones que defensem que tothom té dret a un habitatge digne i treballem per fer-lo realitat, lluitant contra els desnonaments, ens resulta incomprensible que, mentre l’administració té dificultats per donar resposta a la demanda d’habitatge pel fet de no disposar d’un parc d’habitatges suficient, les entitats financeres tinguin un estoc d’habitatges buits. I encara més incomprensible és que les persones que necessiten accedir a un habitatge social ho necessitin precisament perquè les mateixes entitats financeres n’han propiciat el desnonament.

Des dels col·lectius en defensa del dret a un habitatge digne per a tothom, considerem que no es pot deixar passar una oportunitat única per iniciar la creació d’un parc d’habitatge social a Badalona, que permetria donar resposta a la greu situació d’emergència residencial que s’arrossega des de fa anys a la nostra ciutat. Uns anys durant els quals molts badalonins i badalonines van ser desnonats del seu pis per no poder pagar el lloguer o la quota hipotecària.

Per això, aquests moviments volem que l’alcalde tingui en compte les següents propostes:

1. Si és cert que uns 170 d’aquests habitatges cedits a l’Ajuntament estan ocupats, s’ha d’estudiar la situació de les persones residents en aquests pisos i, quan se’n demostri la vulnerabilitat, regularitzar la seva situació i acordar un lloguer assequible perquè continuïn vivint en el mateix habitatge. No té cap sentit “vestir un sant, desvestint-ne un altre”.

No es pot deixar passar una oportunitat única per crear un parc d’habitatge social a Badalona

2. Si els 36 habitatges no ocupats necessiten reparacions, considerem –com ja vam proposar fa anys– que aquestes actuacions s’han de fer amb persones aturades a través de plans d’ocupació.

3. Elaborar un cens d’habitatges desocupats permanentment i informar els propietaris de les obligacions que tenen segons les normatives legals que existeixen, i de la possibilitat de cedir aquests immobles a l’Ajuntament per ser destinats a lloguer assequible.

4. Utilitzar el dret de tanteig i retracte per comprar habitatges desocupats i donar resposta tan ràpidament com sigui possible a les més de 137 famílies que es troben en la Mesa d’Emergència a l’espera d’un habitatge des de 2016.

5. Informar els jutjats que s’han d’aturar els desnonaments, ja que l’Ajuntament està treballant per solucionar el problema de l’habitatge i aconseguir que ningú es quedi al carrer. És un veritable disbarat que es continuï desnonant persones d’habitatges que són propietat de grans tenidors sense cap alternativa residencial.

6. De la partida pressupostària de 8 milions d’euros destinada a desenvolupar un parc públic d’habitatge, considerem que s’ha d’utilitzar preferentment per a l’adquisició i arranjament de pisos i no per construir-ne de nous. Són molts els avantatges que suposa aquesta actuació, entre altres, evitar estigmatitzar determinats territoris, ja que la població es distribuiria per tota la ciutat.

7. Fer una diagnosi de la situació de l’habitatge a la nostra ciutat, ja que són molts els habitatges que o bé no han realitzat l’ITE o, si ho han fet, els propietaris no disposen dels recursos necessaris per solucionar els problemes detectats.

8. Incentivar la rehabilitació i el lloguer a través d’ajuts als propietaris que no disposin de recursos i vulguin col·laborar amb l’Ajuntament per incrementar l’oferta de lloguer assequible, ja que el nostre municipi es troba dins “l’àrea de mercat tens”, en la qual l’objectiu és contenir els preus del lloguer.

9. Elaborar un Pla Local d’Habitatge amb la col·laboració de totes les entitats i organitzacions que treballem pel dret a un habitatge digne per a tothom. Abans d’això, però, cal disposar d’un cens d’habitatges buits propietat de grans tenidors.

10. Finalment, cal que els serveis socials i els d’habitatge treballin conjuntament per facilitar l’accés a un habitatge estable, abans que es produeixi la pèrdua de l’habitatge habitual.