Tot el que està passant aquests dies a Catalunya no ha deixat ningú indiferent. I en referència a això, he vist una pregunta recurrent que es repetia a les xarxes: “Hi ha algú a l’altre costat? Algú que reaccioni?”, fent referència al suposat “immobilisme espanyol”.

És coneguda la meva posició i la del meu partit sobre aquest tema, no cal que hi incideixi. Però la funció d’un alcalde és la de vetllar per la seva ciutat i pels problemes que han d’afrontar els seus veïns i veïnes en el seu dia a dia. I Badalona, que és una ciutat gran i més que ho serà, té alguns problemes que encara ha de resoldre i que depenen de la Generalitat de Catalunya.

Sempre he respectat les figures institucionals del President de la Generalitat i dels seus consellers. Sempre que han visitat Badalona, han estat rebuts amb total cordialitat, i agraeixo que així hagi estat també per part seva. Acostumo a dir que qualsevol persona que vingui a la ciutat a invertir, encara que sigui un sol euro, em trobarà amb els braços oberts, representi el partit o la institució que representi. Però també és la meva obligació recordar que hi ha responsabilitats assolides que no es compleixen des de fa molts anys. Potser té alguna cosa a veure que no s’hagin aprovat pressupostos des del 2017. Potser és que durant l’any 2018 només es van aprovar uns cinc decrets llei i tres lleis. O potser és que la immensa majoria de l’activitat parlamentària es va centrar en el Procés. La Generalitat està paralitzada, no aprova pressupostos, no tira endavant lleis, el Govern no fa res… i encara es veuen amb cor de parlar de l’immobilisme espanyol?

Per si algú pot pensar que aquesta paràlisi del Parlament no l’afecta, posaré alguns exemples dels compromisos que la Generalitat té pendents amb la ciutat de Badalona.

El barri del Gorg creixerà amb més de 2.000 famílies en els pròxims anys. Necessitem equipaments escolars i sanitaris. El CAP del Gorg hauria d’haver-se començat a construir fa gairebé dos anys, segons es va anunciar el 2017, però encara no s’ha posat ni la primera pedra. A més, en aquest barri, fa mesos que vam cedir els terrenys per construir la nova escola institut Badalona Port. Davant la manca d’iniciativa de la Generalitat, ens hem hagut de comprometre per tal que sigui l’Ajuntament qui s’encarregui de fer les obres de l’edifici amb la condició que després ens tornin els diners. De la mateixa manera, també ens encarregarem de la construcció de l’escola Ventós Mir al solar de l’Estrella.

La Generalitat està paralitzada, no aprova pressupostos, no tira endavant lleis… i encara parlen de l’immobilisme espanyol?

La construcció dels dos edificis suma aproximadament 10 milions d’euros, que hauran de sortir de les arques municipals. Són diners que podríem destinar al manteniment de les instal·lacions esportives o a reformar carrers, parcs o places. Així i tot, espero que compleixin amb aquest compromís i ens puguin retornar els 10 milions en algun moment, encara que tinc motius per no ser optimista. Per exemple, la Generalitat ens deu l’aportació econòmica de les escoles bressol -no només a Badalona, a tots els municipis. Tal com diu l’Estatut de Catalunya, és obligació de la Generalitat dotar els ajuntaments dels recursos suficients per afrontar les despeses derivades de l’educació infantil de 0 a 3 anys. Des de 2013, la mateixa Generalitat incompleix el seu Estatut i la seva aportació ara recau en els ajuntaments.

En matèria de seguretat, la competència és del Departament d’Interior. Els Mossos d’Esquadra és el cos destinat a vetllar per la seguretat de tothom a Catalunya. En diverses ocasions he reclamat al conseller Buch reforços en seguretat a la ciutat que mai arriben. Necessitem més Mossos al carrer. Mentrestant, des de l’Ajuntament ja hem fet els deures i s’ha fet la major convocatòria de la història de la Guàrdia Urbana a Badalona, amb 56 agents que s’incorporaran quan acabin la formació. Tant de bo puguem dir el mateix dels Mossos d’Esquadra.

Necessitem més implicació en la protecció, formació i tutela dels menors que arriben a Catalunya sense acompanyament. Els ajuntaments no podem fer front a aquest repte sense ajudes econòmiques o sense professionals que puguin supervisar la inserció d’aquestes persones quan són menors, però també una vegada ja són adultes. La responsable legal d’aquestes persones és la Generalitat.

Hi ha molts més exemples de competències que no s’assumeixen i que recauen en els municipis, des de les retallades en Sanitat o la manca de professionals mèdics al CAP del Gran Sol, fins a les solucions relacionades amb l’habitatge.

Tots els badalonins i badalonines tenim molts motius per manifestar-nos exigint respostes i solucions a la Generalitat mentre passen les hores parlant del Procés, que de ben segur no resoldrà cap ni un dels problemes que patim a casa. Si us plau, posem-nos a treballar. Senyors de la Generalitat, “hi ha algú a l’altre costat? Algú que reaccioni?”.