Dediquem aquest 8M a la lluita contra la pobresa i la precarietat, que també tenen nom de dona. A les iniciatives que des d’una mirada de gènere hem portat al Pla de Reconstrucció de Badalona, impulsat per la iniciativa de les entitats socials, veïnals i sindicals. Dediquem aquest 8M al reconeixement del treball de cures, que la pandèmia ha posat al seu lloc, al centre de la vida. Un treball que sovint recau sobre les espatlles de dones, moltes d’elles migrades i sense papers. Dediquem aquest 8M també a la visualització de les situacions de dol i a l’accentuació de la soledat i la fatiga psicològica que hem vist incrementades a conseqüència de la Covid-19.

Tenim al davant un 8M polèmic, amb tres lleis pendents d’aprovar-se: la Llei d’igualtat de tracte, la Llei de llibertat sexual i la Llei trans. Encara que el moviment feminista sempre s’ha caracteritzat per mantenir debats i diferències teòriques sovint mancades de la necessària empatia i sororitat, és molt important que tirin endavant i s’aprovin aquestes lleis amb un esforç de consens per part del govern i de les veus feministes que han expressat ja els inconvenients jurídics i penals que hi troben. En els seus inicis, el moviment feminista es va dotar d’un gran relat sobre l’opressió de les dones amb un subjecte fort (les dones oprimides pel sistema patriarcal). Aquest relat sempre ha parlat de les dones com un tot homogeni, com si es pogués trobar una resposta global a l’opressió de les dones, però la realitat ens porta a comprovar que les dones no som iguals, ni ho són les nostres condicions de vida, ni les nostres experiències ni les nostres idees. La interseccionalitat de gènere ens ha donat molts elements d’anàlisi per completar aquesta diversitat d’opressions que patim.

També és cert que el moviment feminista, en temes com la lluita contra la precarietat i la igualtat salarial, posar les cures al centre de la vida, l’erradicació de la violència contra les dones o els drets sexuals i reproductius, ha estat capaç d’una acció unitària. Aquesta unitat ha permès aconseguir la Llei d’interrupció de l’embaràs, la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, el matrimoni entre persones del mateix sexe i la Llei contra la violència de gènere.

El projecte de la Llei trans elaborat pel Ministeri d’Igualtat ha generat una gran controvèrsia. El que es debat és la relació entre el dret individual de les persones trans i la seva reclamació de la despatologització d’aquestes identitats, eliminant els protocols vinculats a l’exigència d’informes (disfòria de gènere) i tractaments mèdics, i, d’altra banda, la posició recollida en el manifest Contra el Borrado de las Mujeres, que considera que la Llei trans dilueix la relació entre sexe i gènere i dinamita la legislació actual en matèria d’igualtat. El moviment feminista ha d’incloure la pluralitat que es deriva d’una gran diversitat de situacions, interessos i experiències individuals traumàtiques i estigmatitzades que pateixen discriminació per la seva orientació de gènere. L’esborrany de la Llei treu el debat del marc teòric i el situa en el de la legislació i la concreció dels drets. Seria desitjable un acord que permeti modificar la Llei del 2007 i que doni drets al col·lectiu trans.

A Badalona, aquesta diversitat de relats en el si del moviment feminista es pot constatar en l’existència de diferents grups i sensibilitats feministes, que amb la seva activitat ordinària mantenen maneres de fer i centres d’interès diferenciats. Tots aquests grups hem de seguir posant energies a treballar en els espais comuns d’acció conjunta a Badalona, que hem de cuidar i respectar, sent molt conscients dels límits de les nostres accions respecte d’altres grups quan interactuem a l’espai públic i apel·lant a la confiança mútua i al respecte per construir quelcom sòlid. Tenim al davant qüestions prou importants que poden generar sinergies positives i de col·laboració i un llistat de reivindicacions per a la nostra ciutat que ens podrien representar a totes si sabem trobar l’encaix pertinent i necessari.