El 25 de gener, centenars de milers de pensionistes i jubilats de tot l’Estat vam omplir els carrers i les places de moltes ciutats i pobles, malgrat les restriccions sanitàries, per exigir i defensar pensions dignes.

La resposta i la solidaritat van ser massives, així com la repercussió en l’opinió pública. Vam aconseguir, fins i tot, l’adhesió a les nostres reivindicacions de diferents col·lectius i plataformes de molts països d’Europa. Ara ja ningú podrà obviar la nostra existència ni ignorar les nostres reivindicacions. Els i les pensionistes volem ser escoltats.

Tanmateix, no va ser fàcil coordinar tots els moviments, organitzacions i plataformes que a tot arreu setmanalment es concentren davant dels ajuntaments perquè ningú oblidi que no ens cansarem fins a aconseguir les nostres reivindicacions. Des que es va celebrar la IV assemblea estatal, el mes de setembre, van sorgir problemes, ja que algunes persones no van acceptar els acords de la majoria de participants i van intentar confondre i dividir els moviments de pensionistes.

A vegades costa d’entendre el comportament d’algunes persones que diuen defensar la unitat dels treballadors i les treballadores i, en realitat, li fan el joc a la dreta més rància i cavernícola. Els motius d’aquestes persones van ser més personals que no de contingut. Afortunadament, van ser majoritaris els moviments que van continuar units i treballant coordinadament a tot l’Estat. Ara bé, no hem d’oblidar que aquestes persones han generat certes tensions i malestar entre els participants en les concentracions, ja que ningú entén per què no accepten el que es va acordar a l’assemblea estatal ni continuen units a la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE).

A Badalona, la Marea de Pensionistes continuem formant part de la Coordinadora de Marees de Catalunya i estem adherits a COESPE. I continuem reivindicant una taula que reculli totes les qüestions que permetin aconseguir unes pensions justes. Volem unes pensions reconegudes com a dret fonamental, complementant les cotitzacions socials amb aportacions finalistes i no amb préstecs a la Seguretat Social. Per això, demanem que es deroguin les reformes laborals i les de les pensions que tan negativament van afectar els pensionistes i treballadors. També volem que s’auditin els comptes de la Seguretat Social per saber on han anat a parar els nostres diners.

Volem que les nostres pensions es revaloritzin automàticament segons l’increment de l’IPC i que no es penalitzi la jubilació anticipada si es tenen quaranta o més anys de cotització. La pensió mínima s’ha d’igualar a l’SMI i, al mateix temps, aquest ha de ser el 60% del salari mitjà nacional, segons recomana la Carta Social europea.

És indigne mantenir la bretxa de gènere, fet que suposa que les dones cobrin una pensió un 30% inferior a la que perceben els homes. Una altra qüestió important per a nosaltres és que no volem els plans privats de pensions: són una estafa per als treballadors i treballadores.

Els pensionistes considerem que el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, com exdirector i gerent de l’Àrea de finances públiques del BBVA (20054-2012) i president de l’AIRF (2014-2020), anomenat per M punt Rajoy, no és la persona més adequada per ser qui gestioni un ministeri que ha de garantir les pensions. Les seves prioritats són oposades a les nostres i estan més en la línia del que proposen els poders financers. Per això hem demanat la seva dimissió. No és bo posar la guineu a cuidar les gallines.

La protesta del 25 de gener va ser una batalla important, però només una batalla. La lluita per unes pensions dignes i la defensa dels serveis públics continuen. Les organitzacions continuarem reivindicant els nostres drets i denunciant l’intent de desmantellar un servei públic essencial. A Badalona, però, s’han suspès temporalment les concentracions dels dilluns.