El 16 de novembre de 1985, Olof Palme, primer ministre suec visitava Badalona. Se li lliurava el VIè Premi per la Pau dels Amics de les Nacions Unides. Palme havia destacat per la seva lluita contra el racisme de l’Apartheid a Sudàfrica; per donar suport des de Suècia a la lluita per la democràcia a Espanya i contra la dictadura del general Franco; va denunciar l’imperialisme americà al Vietnam. Creia en un món més just, en un món on la seguretat es basés en la justícia. La Comissió Palme des de 1981 havia impulsat a Nacions Unides la doctrina de la seguretat comuna, basat en aquest principi. I moltes coses i principis més.

Aquell dia de novembre milers d’infants badalonins van avarar globus a la platja de Ba­dalona. Un home de pau i defensor dels drets humans, un estadista europeu i líder del socialisme democràtic a Europa arribava a la nostra ciutat i era guardonat a Badalona pels seus valors i la seva acció política.

25 anys després a Badalona, a Catalunya, a Espanya i a Europa una crisi econòmica provocada pels excessos acumuladors, la desregulació i per una especulació financera immoral vol fer un escac a l’Estat de Benestar i a la justícia que defensava Palme. Les forces de la dreta i l’extrema dreta atien el racisme, laminen els serveis públics i donen ales a la competència pels recursos socials, que pressionen per retallar, a les ciutats d’Europa. Des de Marsella fins a Londres -veiem aquests dies com el Govern dretà de Cameron en el fons vol impedir que els estudiants de rendes mitges i baixes puguin accedir a la Universitat-, des de València a Badalona. És un avís seriós per a tothom, joves, treballadors, classes populars, classes mitjanes. Un avís que crida a l’acció.

Davant d’això el llegat d’Olof Palme és més vigent que mai. Democràcia social, política i econòmica. La seguretat no només es basa en la força, en l’exèrcit, en la policia, es basa en la justícia humana i social. La gent treballadora no ho podem oblidar. La visió global de la política és més necessària que mai. Si no unim esforços les democràcies vives, les entitats, les persones, la tirania dels mercats sense control i les forces conservadores afins tindran més força per plantejar un escac a la democràcia real. I finalment, els homes i dones som iguals en dignitat, en drets. No s’hi val aprofitar-se primer dels salaris baixos i després aixecar una bandera demagoga manifestant que sobren persones, treballadors. Igualtat en drets i deures, i una democràcia local, nacional i europea fundada en arguments, en la deliberació i no en la manipulació intencionada de les pors de la gent de bona fe, de la gent que estar patint més, enfrontant uns contra altres. Perquè al final tots vivim sota el mateix cel, i la seguretat i el benestar d’uns depèn dels altres, de la justícia per a tots.

Palme queia assassinat el febrer de 1986 a Estocolm. Les entitats, l’Ajuntament, una majoria de ciutadans, i en un àmbit més cívic una Fundació que duu el seu nom, continuem treballant a Badalona per una ciutat més justa, més segura i més pròspera.

Josep Xurigué

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram