Fa força temps, un conjunt de ciutadans de Badalona que aposten per una ciutat més verda, moderna i sostenible van crear la plataforma Pacifiquem Badalona, amb la creença que la contaminació de la ciutat i el canvi climàtic són problemes que requereixen una solució immediata.
Segons els seus inspiradors, la plataforma es va constituir com a reacció a la manca de voluntat política per part de l’Ajuntament de Badalona a tirar endavant el projecte de pacificació del carrer de Francesc Layret, del qual, recordaven, hi havia un projecte ferm des de l’any 2010. La plataforma va fer bandera del crit “Francesc Layret, primer les persones”, argumentant que, “en un context d’emergència climàtica i on l’ús de l’espai públic en una ciutat densa com Badalona està assolint màxims històrics, és el moment de mobilitzar-se per exigir fer passos decidits cap a la pacificació de Francesc Layret i molts altres punts de la ciutat”.
Fa pocs dies, al ple municipal es va aprovar la suspensió de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats i usos i d’altres autoritzacions municipals connexes en l’àmbit delimitat per la cantonada que formen els carrers de Francesc Layret i de Sant Anastasi, davant la plaça de la Vila. Com recorda Mercè Miralles en El Punt Avui, “el 2016 ja es va aprovar el mateix –de fet, el text que s’ha aprovat ara en reprodueix parts textuals–, en un intent de reactivar acords presos per la Corporació Metropolitana de Barcelona el 1979 i actualitzats el 1987, per actuar a Francesc Layret des de l’avinguda Martí Pujol fins a Sant Francesc. D’aleshores ençà ha plogut força i s’han fet petites intervencions, només. Cal recordar que la intervenció afectava edificis rellevants: a Francesc Layret hi ha més d’un tram en què les voreres són tan estretes que cal fer fila índia, i fins i tot baixar al ferm”.
Mans a l’obra, doncs. Segons l’alcalde, el projecte de transformació definitiva de l’antic camí Ral en una zona per a vianants podria veure la llum ben aviat i la previsió del consistori és que les obres puguin començar ja el pròxim any. L’objectiu és que només hi puguin circular els vehicles de veïns, comerciants i serveis d’emergències. Naturalment, els treballs hauran d’anar acompanyats d’un pla de mobilitat del transport públic, per a quan no es pot menysprear que per aquest carrer hi tenen parada una dotzena de línies d’autobusos. Solució? Dos carrils a la Via Augusta, que poden congestionar-la, tot sigui dit.
Malgrat els inconvenients, eliminar o limitar els cotxes a una ciutat augmenta l’habitabilitat
El 3 d’octubre de 2019, el periodista Augusto Magaña explicava des de Línia Nord, edició del Barcelonès Nord, que “els comerciants del centre són més escèptics. El president de l’entitat, Cinto Gubern, diu, però, que no estan tancats a la pacificació”. És cert que les ciutats europees són cada cop més per a vianants i acollidores per anar de compres, passejar en bicicleta… I aquí va la pregunta, això té un cost econòmic o és una situació win-win?
Arran de la creixent preocupació per la crisi climàtica, s’ha demostrat que retirar els cotxes dels centres de les ciutats –o almenys limitar-hi l’accés– transforma les zones urbanes en llocs segurs per a vianants i ciclistes, alhora que redueix significativament la contaminació atmosfèrica i acústica. Ara bé, malgrat aquests beneficis, retirar els cotxes de les ciutats no està exempt de polèmica. La dependència dels cotxes està profundament arrelada a la vida urbana i juga un paper central en la manera com construïm ciutats, utilitzem el sòl i interactuem. Més encara quan des de les vies del tren fins a precisament Francesc Layret no es pot travessar la ciutat.
Tinguem present que les ciutats sense cotxes, en general, signifiquen menys cotxes en lloc de cap cotxe, i van des de restringir l’ús de vehicles en determinades zones o carrers designats, fins a eliminar les places d’aparcament, com és el cas d’aquesta antiga carretera general. En contrapartida, un estudi de 2016 de més de 100 ciutats va mostrar que el trànsit va augmentar als carrers només per a vianants, donant lloc a un augment de les vendes al detall al voltant del 49%. Aquesta pot ser la resposta que espera l’associació de comerciants del centre: la zona per a vianants pot oferir noves oportunitats per revitalitzar la seva economia. Però encara hi ha més, el mateix estudi (fet per Living Streets Scotland) conclou que quan els vianants es beneficien d’una millora, el trànsit augmenta entre un 20 i un 35%, tot recordant que la supressió de places d’aparcament és una opció a la qual s’oposa habitualment el món comercial, perquè es creu erròniament que més places d’aparcament generaran més clients.
Malgrat els inconvenients –que n’hi haurà–, sembla demostrat que eliminar o limitar els cotxes a una ciutat augmenta l’habitabilitat, la qual cosa comporta un augment del valor del sòl. Molts estudis mostren que la reducció de l’ús del cotxe als carrers comporta un augment del valor de les propietats comercials i residencials.
Benvinguda la iniciativa de limitar el nombre de cotxes al centre de Badalona, sempre que formi part d’un objectiu global de desviar l’atenció dels cotxes i la dependència d’ells i, en fer-ho, millorar la qualitat de vida, amb un centre de la vila convertit en una zona plena de vitalitat. Europa demostra que les iniciatives per prohibir els vehicles creen espais més habitables que aporten beneficis econòmics reals. Així sigui.
