Foto: ACN
Una “tragèdia de la misèria econòmica”. Amb aquestes paraules va definir el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, l’incendi a la nau del Gorg de dimecres passat, que fins ara ha deixat quatre morts i una vintena de ferits. L’edifici feia almenys deu anys que estava ocupat, un període suficientment llarg com per veure passar pel consistori tres alcaldes diferents. Els diversos equips municipals, coneixedors de la problemàtica, van apostar per dues línies d’actuació per abordar-la: la mediació i la confrontació.
Ja sigui per la inestabilitat que ha caracteritzat la política badalonina en els últims anys o per la falta de suport de les administracions amb més recursos, cap de les dues estratègies van aconseguir evitar el fatídic esclat d’aquest polvorí. Una setmana després de l’incendi i amb les màquines treballant sobre el terreny per enderrocar la nau, les autoritats encara no descarten trobar més víctimes entre les runes de l’edifici, on van arribar a viure prop de 200 persones.
La nau va estar ocupada 10 anys, durant els mandats de fins a tres alcaldes diferents
RESPONSABILITATS
“És rotundament fals que no hi havia problemes de convivència, d’incivisme i de delinqüència. Esperem que la mort d’aquestes persones no sigui en va i que serveixi perquè els ajuntaments puguin actuar quan es té constància de situacions com aquesta”, assenyalava divendres passat Albiol, que acusa els seus dos predecessors a l’alcaldia de no haver fet res per solucionar el problema –mentre els al·ludits l’acusen del mateix a ell–. De fet, el popular també va carregar contra els propietaris de la nau, de qui va assegurar que “passaven olímpicament del que succeïa a dins” i contra els quals ja havia obert un procés sancionador per incompliment d’usos.
L’ofensiva d’Albiol, però, va rebre un revés en forma de doble resposta. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar que els últims 10 anys no s’havia rebut cap denúncia sobre l’ocupació de l’edifici i que només el jutge degà de Badalona havia rebut una carta personal de l’alcalde del PP demanant poder accedir a la nau, una petició “informal” que no permetia activar cap mena de mesura per via legal.
4 morts és, per ara, el fatídic resultat de l’incendi que va cremar l’edifici
“HUMANITAT”
La cacera de responsables del batlle va forçar els propietaris de l’edifici a sortir al pas de les declaracions. En un comunicat, els amos del terreny asseguraven que no van denunciar l’ocupació “per una qüestió d’humanitat” i per “no empitjorar” la situació de les persones que hi vivien. “És clar que hi havia un problema, però s’havia de resoldre des del vessant social. Si fem un desnonament, on aniran? A la nau del costat? Passem la patata calenta al nostre veí?”, assenyalava en declaracions a RAC1 l’advocat de la propietat, David Aineto, que acusa Albiol d’enderrocar “unilateralment” la nau i que es nega a assumir unes morts que considera que es podrien haver evitat “entre tots”.
TALLS DE LLUM
L’incendi a la nau ha servit per posar sobre la taula una problemàtica que entitats com Sant Roc Som Badalona fa temps que denuncien: els talls de llum. Diversos afectats asseguren que es van quedar sense llum minuts abans de l’inici del foc. Aquestes aturades de subministrament afecten cada any centenars de famílies vulnerables a Badalona.
