Ros, en el moment de ser posat en llibertat. Foto: Som Gramenet

Els desnonaments són una constant a Badalona i aquesta setmana hi ha registrades dotze ordres judicials per fer fora diverses persones de casa seva, segons l’Ajuntament. Amb l’acció del consistori i de diversos col·lectius, alguns desnonaments es poden aturar o ajornar, com va passar dilluns al carrer Doctor Modrego, al Congrés. Ara bé, tot i que l’Ajuntament va aconseguir a última hora un ajornament, els Mossos d’Esquadra van arribar a l’immoble dues hores abans de l’hora prevista i els agents antiavalots van intervenir per dissoldre el grup d’activistes de la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC) que volien evitar el desnonament i detenir-ne un d’ells, Lluís Ros.

CRÍTIQUES ALS MOSSOS
L’avís de desnonament va arribar després que el fons d’inversió Blackstone -dels anomenats voltors perquè adquireix pisos que acumulen impagaments- comprés l’habitatge, on viu una família amb 4 fills.

Diverses veus han criticat l’actuació dels Mossos, començant per Ros. “Van fer un cordó a l’entrada del bloc i no deixaven passar la mare i una de les seves filles, mentre els altres fills eren a dins”, denuncia. La tensió va augmentar fins que els activistes van trencar el cordó i van entrar al bloc. Aleshores va començar la càrrega que va acabar amb vuit ferits, la detenció de Ros i la identificació d’un altre membre de la PAC. “Sempre avisem la policia de les mobilitzacions per garantir que vinguin agents de mediació però dilluns no n’hi havia cap”, explica. Abans d’anar als jutjats, Ros va passar 24 hores arrestat. Les últimes, segons explica, emmanillat amb les mans a l’esquena en un cotxe patrulla. Va optar per no declarar i ha quedat en llibertat amb càrrecs d’atemptat contra l’autoritat. A l’altra activista identificada se l’acusa de desobediència. Ara tenen deu dies per presentar la seva defensa i han anunciat que denunciaran l’actuació policial.

L’Ajuntament s’ha sumat a les crítiques i l’alcaldessa, Dolors Sabater, va demanar l’alliberament del detingut. Guanyem i la regidora de Serveis Socials, Agnès Rotger (ERC), també han qüestionat l’actuació policial. I és que abans de la càrrega dels Mossos, el consistori ja havia aconseguit un ajornament del desnonament, que ara està pendent de nova data. “Quan aconseguim una moratòria ens desplacem fins a l’immoble afectat per comunicar-ho a la comitiva judicial que fa el desnonament, però aquest cop els Mossos van intervenir abans”, afirma la responsable de Serveis Socials, mentre que Sabater ha anunciat que demanarà explicacions als responsables policials. Els Mossos han declinat valorar la seva intervenció i argumenten que van actuar coordinadament amb els jutjats que ordenaven el desnonament.

NEGOCIACIÓ CAS PER CAS
La PAC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca consideren insuficient la tasca del govern municipal en matèria d’habitatge i denuncien falta de concreció en mesures com la finestreta única d’atenció, els futurs pisos socials o les mesures per afrontar situacions d’emergència.

Mentrestant, el govern local reivindica la seva tasca. L’alcaldessa ha demanat “responsabilitat social” als grans propietaris d’habitatge abans de desnonar i Rotger explica que segueixen reunint-se amb grans tenidors i bancs per renovar lloguers socials. Més enllà d’això, l’Ajuntament ha d’afrontar cada desnonament individualment i la regidora de Serveis Socials reconeix que se’ls pot escapar algun cas perquè “rara vegada” l’Ajuntament rep avís dels jutjats.