President de CiU a Badalona i diputat al Parlament de Catalunya

Entrevista a Ferran Falcó President de CiU

El proper 22 de maig podrà declarar finalment davant del TSJC pel cas Adicsa. Vuit anys després s’acaba el malson?

Jo ja vaig declarar l’any 2006 davant de l’Audiència provincial. El fet és que el temps passa, aquest tema malauradament no s’ha tancat per les raons que siguin i ara que sóc diputat li toca encarregar-se d’aquesta qüestió a una altra jurisdicció, en aquest cas el TSJC. Per tant, em toca repetir la declaració que ja vaig fer l’any 2006. No sé si això s’acaba aquí o no. En tot cas, el que faré el dia 22 és repetir el que ja vaig fer el 2006 perquè no ha canviat res ni puc afegir res a la meva declaració. Evidentment el meu desig és que tot això s’acabi, però ja ho veurem.

La justícia és lenta i la reputació se’n ressent. Després de vuit anys, per què això continua als tribunals?

Sobre les qüestions judicials i el seu procediment prefereixo no fer cap declaració. Simplement declarar que jo hi confio malgrat el pas del temps i dels anys i que sobretot confio en mi mateix. A més, si algun badaloní ha volgut saber més coses sobre aquesta qüestió, ha tingut molts anys per poder-m’ho preguntar i ho he explicat a tothom.

Hi ha gent que encara no ho té clar…

El que ha de quedar clar és que jo hauré de declarar per un presumpte cobrament de comissions d’altres persones i no pas sobre res que m’afecti a mi personalment. El que passa és que jo era president del Consell d’Administració d’aquesta empresa quan això presumptament va passar i l’interès de la justícia és saber si jo en tenia coneixement.

Malgrat tot, vostè ha mantingut les seves funcions. Per què un imputat no ha de dimitir dels seus càrrecs públics?

Perquè la imputació no és res més que el fet d’estar sota una investigació i, en el fons, la possibilitat de defensar-se i d’explicar-se. Per tant, es tracta d’una garantia, no d’un judici. Si en una imputació pleguéssim automàticament tots els càrrecs públics, deixaríem només en mans de la justícia, de la fiscalia o de persones que actuessin amb mala fe la possibilitat d’acabar amb carreres polítiques. El que s’ha de fer és esperar les sentències i actuar amb conseqüència. Ara bé, si jo fos conscient d’haver fet alguna cosa malament hagués plegat el primer dia.

Però no és el cas…

He aguantat perquè plegar és donar arguments per a la culpabilitat. Si jo hagués plegat m’hagués autodeclarat culpable, i això no ho penso fer ni crec que ho hagi de fer ningú. El que s’ha de fer és que la justícia funcioni amb rapidesa, seguir un procés que doni garanties, tenir paciència i saber esperar.

Justament la imputació ha provocat, però, que Iniciativa trenqués l’acord per treure Albiol de l’alcaldia.

Iniciativa ha posat l’estètica per davant de l’ètica. Sabent com saben en què consisteix aquest procés i quina ha estat la meva participació en el mateix, el que han fet és jugar a pòquer i fer-ho amb les cartes marcades. Iniciativa va fer la proposta de seure en una taula conjunta amb el PSC i amb nosaltres per explorar la moció de censura, nosaltres ho vam acceptar i finalment ells mateixos es van fer enrere.

I per què es van esperar a anunciar-ho en l’últim tram de la negociació?

Iniciativa es pensava des d’un primer moment que el PSC i nosaltres no ens posaríem d’acord per la qüestió de l’alcaldia, per la qual cosa ells es podrien presentar com la força que ho havia intentat però que per culpa dels altres partits no havia estat possible. Però quan van veure que nosaltres anàvem en serio els va entrar la por escènica. I és que, en definitiva, Iniciativa viu millor a l’oposició que al govern, perquè els és més rendible estar a l’oposició que al govern. I avui a l’oposició tenen tres regidors i la seva expectativa electoral és tornar-ne a tenir cinc. És a dir, créixer sense fer res per estar indefinidament a l’oposició.

Estava tot premeditat?

Ells han fet aquest càlcul i han trobat una excusa que realment s’aguanta per fer-se enrere. Però jo crec que s’han fet un flac favor perquè la gent que crea opinió a Badalona sap que s’han equivocat.

Faci un pronòstic…

Això al final acabarà beneficiant Esquerra, el PSC, la CUP i fins i tot CiU.

Per tant, vostè no veu cap opció de poder reprendre la negociació en un futur immediat?

Jo penso que la porta sempre l’hem de deixar oberta. No sóc una persona que actuï amb rancúnia. La política de vegades té coses d’aquestes i un ha de saber situar-les en el seu punt i moment, viure el dia a dia i tenir una visió de futur. Per tant, jo no tanco la porta absolutament a res pel que fa a la governabilitat de la ciutat, però ha quedat clar que volíem fer una operació política i que un dels que l’ha­víen de fer pateix d’una immaduresa força notable.

I si Iniciativa retirés la línia vermella de la imputació tampoc ho veuria viable?

Això no ho faran. Però en tot cas, jo sóc la mateixa persona abans d’estar imputat que de­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­s­prés, i la confiança que s’ha de tenir sobre la meva persona és la mateixa. És la que han tingut els socialistes durant els quatre anys que vam governar junts, la que han tingut els ciutadans de Badalona que duran vuit anys han votat Ferran Falcó i la que tenia Iniciativa.

O això semblava…

Iniciativa va arribar al punt de no voler governar amb mi però estar disposada a donar-me suport si jo governava, la qual cosa no deixa de ser una contradicció. Jo sóc el mateix ara que abans i, per tant, aquesta és una qüestió de confiança però sobretot una qüestió de projecte per a Badalona. I a mi em sembla que Iniciativa té un projecte que està més còmode a l’oposició que al govern, la qual cosa és respectable. Ara bé, espero que d’aquí dos anys, quan els ciutadans de Badalona vagin a votar a les eleccions municipals, els que vulguin canviar el govern del PP sàpiguen que hi ha opcions per fer-ho però que aques­­­­­­­­­-­tes no passen per Iniciativa.

Parlant d’eleccions, encara hi ha gent que no entén que fa dos anys permetéssiu que Albiol fos alcalde…

Jo crec que ho entén tothom i que qui no ho vol entendre és la gent que ni vota ni votarà mai CiU. La decisió tenia tota la lò­­­gi­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ca. Va haver-hi un partit que es va imposar en 28 barris, uns altres que o van desaparèixer de l’Ajuntament o van perdre força electoral i, per tant, la ciutat re­clamava un canvi. No­­­­­­­­­­saltres vam actuar perquè aquest canvi fos possible amb l’esperança que, això sí, el fet de canviar el govern comencés a cremar el Partit Po­pu­­lar i poguéssim fer possible una alternativa.

I creu que els ha sortit bé?

Del que sí que estava segur i del que estic convençut avui és que el PP, si hagués continuat a l’oposició, hauria continuat augmentant la seva expectativa de vot. I és que el populisme és molt fàcil de fer a l’oposició, però al govern ja és més difícil.

I si ara hagués prosperat la presentació de la moció, els barris ho haurien entès?

Si hagués tirant endavant s’ha­gués format un govern en el qual els tres caps de llista hauríem d’haver agafat el pic i la pala i passar-nos la vida als barris explicant els perquès d’aques­­­ta operació política. Jo crec que teníem arguments per convèncer la gent de Badalona, un cop el PP s’ha desgastat al govern, que un nou canvi era bo i necessari. Però això finalment no ha pogut ser i forma part, per a mi, del passat.

Hi ha ponts de diàleg amb el PP després de tot?

I tant, sobretot amb allò que ens interessa a nosaltres. Els populars governen Badalona amb minoria i les coses que pretenguin tirar endavant han de tenir una contrapartida evident i notable pels interessos de CiU. En aquest sentit s’inscriu, per exemple, l’acord per desbloquejar una inversió de la qual Albiol s’havia oblidat de forma intencionada. Parlo de la biblioteca de Canyadó, que va ser una de les coses que nosaltres li vam de­­­­­­ma­­­­­­­­nar al principi del mandat i que ara ha recuperat per fer-la realitat.

I queda clar que CiU ho vol capitalitzar…

Això és una cosa que ens hem apuntat nosaltres d’una manera molt clara perquè és una idea nostra que afavoreix molt un territori de la ciutat necessitat d’aquest equipament. I tot el que sigui seguir en aquesta línia és el que intentarem fer. Treballar per als interessos i el programa de CiU i en favor de la ciutat.

Un altre equipament, en aquest cas conflictiu, és la Clínica del Carme. El PSC critica que s’hagi cedit a la Universitat de Barcelona enlloc d’haver-hi habilitat un centre cívic…

Podem dir sense faltar a la veritat que si la Clínica del Carme és avui un edifici nou i no aquell edifici abandonat que teníem és gràcies a Convergència i Unió. Vam ser els primers a proposar que s’hi construís un equipament públic per als veïns, i varem vetllar perquè així es fes en l’anterior mandat, quan vam governar. Es va construir i es va fer un salt endavant molt important. Ara bé, tots sabem quina és la situació actual de les finances públiques, i davant l’evi­­­­dència que l’Ajuntament no pot ara per ara assumir el cost de manteniment d’un equi­pament públic més, l’opció de cedir-lo temporalment a una institució com la Universitat de Barcelona no és dolenta.

Però no la millor…

A mitjà termini, nosaltres continuem defensant que, quan l’Ajuntament s’ho pugui permetre, l’edifici sigui un equipament públic obert a tota la ciutadania. Ara per ara, però, reclamem que mentre hi hagi la UB almenys hi hagi una part de l’edifici obert a tots els universitaris de la ciutat perquè hi puguin tenir un espai d’estudi adequat per al seu ­nivell acadèmic.

Deixant de banda els equi­paments, un any més el govern municipal vol cel­ebrar els correbous sense aprovar-ho al Ple. Vostès estan a favor o en contra d’aquesta festa?

Nosaltres el que lamentem per damunt de tot és que s’utilitzi políticament. En aquestes qüestions, CiU sempre ha deixat llibe­rtat de vot als seus càrrecs, i així ho hem fet i ho farem res­pecte a aquesta festa que es fa en un barri de Badalona des de fa molts anys. Ara bé, el que no ­aca­bo d’entendre és que es pretengui equiparar aquesta activitat amb les curses de braus, que recordem que estan prohibides a Catalunya per iniciativa d’un govern de CiU.

Un altre tema que ha tornat a l’agenda badalonina és el de la immigració…

La immigració no pot ser una arma de confrontació política, ni en una banda ni en l’altra, perquè quan ho és la societat es trenca, es disgrega, es crispa… Crec que hem de continuar treballant per mantenir el nostre model de convivència, apostant per la integració en la societat d’aquells que viuen a Catalunya i tinguin la voluntat de ser catalans, amb tot el que això implica, sense que alhora aquest exercici d’integració hagi de significar la pèrdua de les arrels pròpies de cadascú.

Una diada molt estimada pels catalans és la de Sant Jordi. La d’enguany, per a CiU de Badalona, va ser molt solidà­ria…

Vam aprofitar el dia per recollir aliments que s’han lliurat al Banc dels Aliments. Estem molt satisfets del resultat d’aquesta iniciativa. El nostre desig hauria estat que la situació no sigui tan greu com per haver de plantejar un enfocament solidari a una festa com aquesta, però ho continuarem fent mentre calgui. La qüestió de la lluita contra la pobresa és el principal assumpte de l’agenda de qualsevol polític, tant si està governant com si està a l’oposició.

Un altre tema preocupant és la pèrdua de llocs de treball, com el cas de l’ERO iniciat per l’empresa Basi…

La pèrdua de llocs de treball i la pobresa estan íntimament relacionades. Per això és especialment preocupant que situacions com la d’aquesta empresa es produeixin. Basi fa molts anys que és a Badalona. Ara s’ha arribat a un acord, però òbviament no es pot estar tranquil quan en una empresa comencen a prendre’s dedicions d’aquest tipus.

Li preocupa que aquestes situacions vagin augmentant?

Tot plegat, en general, indigna especialment quan se sap que el país té una potència econòmica de primer ordre i perd pistona­da per culpa del fre que suposa l’actual marc institucional amb Espanya. Perquè aquest marc té conseqüències en les finances públiques i en la fiscalitat i, per tant, en la competitivitat de les empreses que omplen de vida ciutats com la nostra. El nostre objectiu és que aquest país sigui més competitiu i hem arribat a la conclusió que, per ser-ho, ens cal poder decidir el nostre propi camí.

Una altra conseqüència de la crisi són els desnonaments. Vostès demanen que el govern municipal segue­ixi els passos de l’Ajuntament de Barcelona. S’està fent alguna cosa en aquest sentit?

No. El govern del PP a Badalona està més pendent de fer que el seu alcalde signi autògrafs als veïns o els faci passar a veure les parets del seu despatx que d’articular mesures realment efectives davant d’aquest fenomen. Al Congrés estan fent el que estan fent i a ajuntaments com el nostre no fan gaire res més. Bé… prometen pisos de lloguer social, recullen 1.400 sol·licituds i acaben lliurant només una vintena d’ha­­­bi­tatges. Aquesta és la manera de fer del PP aquí. A Barcelona l’alcalde Trias està fent les coses d’una altra mane­ra, mirant d’abordar el ­pro­blema abans que la gent perdi la seva casa.

Un barri que pateix fortament la crisi és el de La Salut. En una entrevista a Línia Badalona, els comerciants es queixaven d’un oblit de la perifèria en favor del centre…

Crec, en primer lloc, que hem de co­men­çar a superar aquest de­bat sobre les dues, tres o quatre Badalones i deixar enrere la dicotomia centre-perifèria. Serà millor per a la ciutat i la seva gent. Dit això, entenc les que­i­xes del comerciants, especialment perquè a certs barris de la ciutat, com La Salut o Llefià, l’actual alcalde va fer-hi grans promeses en matèria de seguretat i equi­paments quan ­era a l’oposició. Ara tot això ha quedat en un no res i, lògicament, allà on l’actual alcalde va fer més campanya i més promeses, més decepció genera veure que no es fa res del que es va dir.

Potser per això sembla que ara el PP intenta connectar més amb els electors del centre…

Això és una lectura interessada d’El Periódico.

No només d’aquest mitjà…

El PP i l’alcalde són molt cons­cients de quin és el lloc on es juguen els vots i el seu interès principal no és el centre. El que li passa al PP de Badalona és que sap que no pot governar contra la gent del centre i contra el que CiU, en aquesta zona, representa. És per això que no té una política agressiva contra el centre de la ciutat, on d’altra banda també governem nosa­l­tres amb l’Oficina Municipal del Districte. Però, sincerament, no crec que vagin més enllà.

Per tant, aquesta suposada estratègia no té base real…

Jo crec que no hi ha un interès per part del PP de penetrar en el centre, sinó que el que hi ha és un respecte cap al què el centre ampli de Badalona representa. Perquè el PP sap que contra aquesta realitat, que són uns 40.000 ciutadans, no s’hi pot governar. De la mateixa manera que tampoc es podria governar contra altres realitats que també té la ciutat.

Parlant de governar, serà vostè el candidat de la llista de CiU a les propers eleccions municipals?

Crec que tenim temps per decidir-ho i per pensar-m’ho.

Evidentment seria la quarta vegada que ho faria i em sembla que val la pena que jo mateix faci una reflexió sobre el que és el millor per a mi i per a CiU. Jo el que espero és poder plantejar un balanç quan acabi aquest mandat igual que he fet en els anteriors. Un balanç positiu de cara a la militància i als simpatitzants de CiU.

Però a nivell personal, li ve de gust tornar a repetir?

A mi la política local m’apassiona i m’agrada Badalona. És cert que de vegades he tingut la sensació de treballar molt per a la ciutat però els resultats electorals no ens han acompanyat suficientment. En tot cas, la res­posta no és que ho seré segur, però tampoc és gens descartable que ho vulgui tornar a intentar. Sobretot perquè ara que els tres grups de l’oposició estem a tocar segons les enquestes, l’alternativa per treure el PP de l’alcaldia de Badalona ja no és només socialista.

Creu que CiU ho té a tocar?

Intentar trencar aquest bipartidisme és una de les meves obsessions i crec que pot ser un dels arguments que al final facin decantar la meva decisió. És a dir, demanar als ciutadans de Badalona que ens donin l’oportunitat a nosaltres de discutir amb el PP el lideratge d’aquesta ciutat. Els socialistes l’han tingut durant 30 anys i el PP la té en aquests moments, però el futur crec que està obert per a totes les forces polítiques i aquí nosaltres tenim un balanç positiu per ensenyar a la ciutat.

Que els ha de permetre ser decisius…

Hem estat una força política que ha actuat amb coherència i que té un programa de govern. És per això que ens hem de presentar sota l’empenta de ser la força que decidirà a Badalona, perquè el vot a CiU serà determinant. Aques­ta és la carta que hem de saber jugar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram