Carlos Cerro, un dels treballadors veterans de Mopavid, i les instal·lacions de l’empresa encartellades durant la vaga. Foto: A.R.
Dos mesos. Aquest és el temps que porten sense cobrar els treballadors de l’empresa badalonina Mopavid. La seixantena d’empleats d’aquesta companyia amb seu al polígon de Can Ribó i especialitzada en la fabricació de motlles per a la indústria del vidre han protagonitzat aquesta setmana dos dies de vaga en protesta pels impagaments. La mesura, però, no ha tingut efecte i els responsables no només no han abonat els sous pendents, sinó que tampoc s’han declarat en fallida econòmica ni han convocat concurs de creditors.
“Ens sentim atrapats. No pots marxar i buscar-te la vida perquè tens uns diners i una indemnització per cobrar. Si ha de tancar l’empresa que tanqui, però no volem que s’acumulin més nòmines sense pagar”, assenyala Daniel Arredondo, president del comitè de vaga. Arredondo, que fa onze anys que treballa a Mopavid, assegura que tot va començar a truncar-se fa poc més de dos anys amb el canvi de propietat. Pedro Martínez deixava la companyia en mans de Luis Victory, un empresari sense experiència en el sector que ja va ser investigat pel polèmic tancament d’una fàbrica de Cacaolat a Utebo (Saragossa).
Malgrat causar una bona primera impressió en la plantilla, les promeses de renovació de la maquinària de la fàbrica no van acabar de materialitzar-se i el passat desembre van començar els retards i el fraccionament en el pagament de salaris. La situació, però, va arribar a un punt límit durant l’estiu, quan els treballadors van deixar de cobrar les nòmines de juliol i agost i una part de la paga extra d’estiu.
Reunits en assemblea, els empleats van decidir convocar una vaga de l’1 al 3 de setembre que finalment es va aturar després d’una mediació amb la Generalitat, on l’empresa es va comprometre a abonar els diners endarrerits el dia 3 com a màxim. Finalment, el pagament no es va produir i la protesta va acabar convocant-se per a aquest dilluns i dimarts amb el suport del sindicat CCOO.
Sense descans ni millores
Carlos Cerro és un dels veterans de la plantilla. Aquest badaloní de 62 anys va començar a treballar a Mopavid l’any 1987. “Sempre he pensat que m’acabaria jubilant aquí. Em sap greu sobretot pels companys més joves. Quan abans tanqui millor”, apunta Cerro, que considera que la situació actual és fruit de la mala gestió i la falta d’inversió. En aquest sentit, el veterà treballador explica que durant la pandèmia no es va aturar pràcticament la producció, malgrat tenir vigent un ERTO, perquè se’ls va considerar com una activitat essencial.
“Mai ens ha faltat feina. Aquest és un sector en constant evolució i per competir has de poder accedir a la tecnologia més puntera. Potser aquí és on ens hem quedat enrere”, lamenta Juan de Dios Garciol, un dels treballadors que va entrar amb la modernització i automatització de la fàbrica a la dècada dels noranta. Garciol va ser un dels encarregats de preparar la sol·licitud per a un préstec ICO que va demanar la direcció de l’empresa per renovar la maquinària i que va ser concedida. Tanmateix, segons denuncien els empleats, aquesta important partida no es va acabar traduint mai en millores tangibles en les instal·lacions ubicada al polígon badaloní de Can Ribó.
Objectiu: evitar nous casos
Joaquín Vargas és un altre dels treballadors que podria perdre la feina si Mopavid acaba tancant la persiana. “No tinc por del mercat laboral. Feina no crec que ens en falti. El que em mata és la incertesa de no saber que passarà”, explica. Vargas, que fa més de vint anys que treballa a la companyia, no només és cap d’unitat, sinó que també s’encarrega del manteniment de la maquinària, una tasca que fa, com diu l’expressió, per amor a l’art. “Durant els últims anys, l’empresa ha funcionat pràcticament sola, per inèrcia. Ara, però, hem arribat a un punt sense retorn. Si volem emprendre accions legals és per evitar que una cosa així pugui tornar a passar”, conclou el treballador.
Línia Nord ha intentat posar-se en contacte amb l’empresari Luis Victory sense èxit.
Pressió política a la Generalitat
La líder de la CUP i exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, s’ha compromès a exposar el cas directament al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i a fer pressió al Parlament per evitar que hi hagi més “víctimes d’abusos empresarials per pura especulació”.
