“El que ha passat és qualsevol cosa menys un fet normal”. Així resumeix el responsable de la Plataforma d’Afectats per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) –que prefereix preservar l’anonimat– les suposades irregularitats en el procés de selecció de dotze places de policia local de Badalona que han acabat amb una denúncia contra l’alcalde Albiol i els membres del tribunal qualificador per presumpta prevaricació i tràfic d’influències.
En declaracions a Línia Badalona, el també responsable de la denúncia assegura que la primera prova, de cultura general, contenia “preguntes confuses i d’altres tan sorprenents com Quins països travessa el desert del Gobi?, molt complicades de poder respondre correctament a no ser que se sabessin abans d’entrar a l’examen”. A més, remarquen des de la plataforma, dels prop de 500 aspirants, només una vintena va aprovar i, d’aquests, les cinc millors notes –molt destacades– les van obtenir aspirants que tenen alguna relació familiar amb agents del cos o escortes de l’alcalde, cosa que, segons el responsable, “evidencia que tot plegat no té res de convencional”.
Davant d’això, la plataforma ha presentat la citada denúncia i demana a la Fiscalia que declari nul el procés, que es torni a convocar i que els aspirants que presumptament haurien estat beneficiats se’ls doni de baixa de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on ja estan cursant la formació per incorporar-se a la Guàrdia Urbana de Badalona.
La denúncia, a la qual també ha tingut accés Línia Badalona, està firmada per quatre suposats afectats –el responsable diu que el nombre pot augmentar en els pròxims dies– i assegura que els fets denunciats són “greus” i que “han de ser investigats” perquè la polèmica primera prova “no s’ajustava al que establien les bases de la convocatòria”. A més, recorda que també s’han presentat diverses queixes davant del Síndic de Greuges i el Defensor del Poble.
L’AJUNTAMENT ES DEFENSA
Una vegada més, qui ha sortit al pas de les acusacions ha estat Martixu Hervás, regidora de Govern i Recursos Humans, la qual ha assegurat a aquesta publicació que el procés ha estat impecable i que tot plegat és “un intent de deteriorar el govern orquestrat per algú que poca cosa té a veure amb els aspirants”.
Hervás, que assegura que està “dolguda” per aquesta polèmica perquè “fa mal a un cos tan important com el de la policia” –i ja en van unes quantes–, recorda que el tribunal qualificador estava format per vuit persones de diferents institucions –algunes d’elles dependents de la Generalitat–i “totes de reconegut prestigi, expertes i solvents”. “Dubto molt que aquestes vuit persones s’organitzessin, posant en risc el seu prestigi, per afavorir no sé qui”, reflexiona la regidora. En aquest sentit, Hervás recorda que la competència i la responsabilitat del procés era exclusivament del tribunal i que “el govern municipal no hi ha tingut res a veure, com no pot ser d’altra manera”.
Pel que fa als llaços familiars dels aspirants amb millors notes amb agents de la Guàrdia Urbana i escortes de l’alcalde, Hervás confirma aquest fet però recorda que “en tots els processos anteriors de selecció de la policia local, en tots, hi ha hagut familiars d’agents”. “La policia és un cos molt endogàmic, molts aspirants volen ser agents perquè ho han vist des de petits a casa”, argumenta la regidora. “De vegades les coses són menys recaragolades del que ens volen fer veure: ha estat un procés completament correcte”, assegura.
“EL NEBOT D’UN SOCIALISTA”
Per reforçar els seus arguments, Hervás, en declaracions a Línia Badalona, posa diversos exemples. “A la convocatòria de l’any 2004, amb Maite Arqué (PSC) d’alcaldessa, entre els 12 seleccionats hi havia el gendre de l’alcaldessa”, explica. “Un any abans, el 2003, el 70% dels seleccionats eren familiars directes d’agents policials, entre els quals també els fills dels escortes de l’alcaldessa”. “I enguany, a la convocatòria que s’ha denunciat, ha estat seleccionat el nebot d’un actual regidor socialista”, sentencia.
Davant d’aquesta enumeració de casos, però, Hervás no hi veu possibles irregularitats, sinó “fets habituals” que demostren que el que ha passat enguany “no és una excepció”. Ara la justícia haurà de determinar si aquesta “normalitat” és casual o no.
