Molts veïns van passar de viure a la sorra de la platja a fer-ho en edificis de Sant Roc. Foto: Arxiu

“De la nit al dia vam haver de desaparèixer del Somorrostro”. Així explica Miguel Santiago el desmantellament d’un dels antics barris de barraquistes de Barcelona, situat a la platja, a l’alçada de l’actual Hospital del Mar. Van ser avisats del trasllat amb només 24 hores d’antelació i el 25 de juny de 1966, Santiago i tots els veïns van agafar les seves coses per marxar de la platja de Barcelona i no tornar-hi mai més.

El seu destí va ser el barri badaloní de Sant Roc, conegut abans com a barri del Regadiu, que es convertia així en la llar de milers de persones.

AMAGAR LA MISÈRIA
El trasllat del Somorrostro no es pot considerar un fet aïllat, segons considera l’historiador badaloní Emili Ferrando. “El desmantellament s’ha d’entendre en el context de voler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala. De fet, tan sols sis dies després del trasllat, la platja de Barcelona va acollir la Setmana Naval, organitzada pel règim franquista i que incloïa una exhibició militar. D’altra banda, la desaparició del Somorrostro era necessària per aplicar el pla urbanístic que preveia transformar la primera línia de mar de la capital en una zona turística.

Un canvi que els barraquistes ja no van veure. “Van traslladar-nos amb camions als barracons”, recorda Santiago, que aleshores tenia 16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vam arribar a Sant Roc estàvem desori