Molts veïns van passar de viure a la sorra de la platja a fer-ho en edificis de Sant Roc. Foto: Arxiu

“De la nit al dia vam haver de desaparèixer del Somorrostro”. Així explica Miguel Santiago el desmantellament d’un dels antics barris de barraquistes de Barcelona, situat a la platja, a l’alçada de l’actual Hospital del Mar. Van ser avisats del trasllat amb només 24 hores d’antelació i el 25 de juny de 1966, Santiago i tots els veïns van agafar les seves coses per marxar de la platja de Barcelona i no tornar-hi mai més.

El seu destí va ser el barri badaloní de Sant Roc, conegut abans com a barri del Regadiu, que es convertia així en la llar de milers de persones.

AMAGAR LA MISÈRIA
El trasllat del Somorrostro no es pot considerar un fet aïllat, segons considera l’historiador badaloní Emili Ferrando. “El desmantellament s’ha d’entendre en el context de voler treure la misèria de Barcelona per deixar-la bonica”, assenyala. De fet, tan sols sis dies després del trasllat, la platja de Barcelona va acollir la Setmana Naval, organitzada pel règim franquista i que incloïa una exhibició militar. D’altra banda, la desaparició del Somorrostro era necessària per aplicar el pla urbanístic que preveia transformar la primera línia de mar de la capital en una zona turística.

Un canvi que els barraquistes ja no van veure. “Van traslladar-nos amb camions als barracons”, recorda Santiago, que aleshores tenia 16 anys i vivia amb els seus pares. “Quan vam arribar a Sant Roc estàvem desorientats. Sempre havíem viscut a la platja”, recorda, alhora que qualifica d’”experiència dura” el trasllat. “Era inevitable mirar enrere i trobar a faltar el Somorrostro”, reconeix. No és difícil d’entendre, tenint en compte que el barri va néixer sense cap equipament ni servei públic. “Acabat de construir, Sant Roc ja semblava abandonat”, diu Ferrando.

CANVI RADICAL
Els barraquistes del Somorrostro, doncs, es van trobar amb un barri prefabricat. L’Obra Sindical de la Llar es va encarregar de construir 55 blocs de pisos amb 3.995 habitatges. Aquests immobles van fer possible que només durant el 1966 el barri experimentés un creixement de 14.000 habitants.

Ara bé, no tots ells van accedir a un pis directament. “Vam haver de viure en barracons”, recorda Santiago. Unes estructures que ja s’havien aixecat al barri per acollir els damnificats de les riuades del 1962. Els pisos, però, tampoc garantien tenir un habitatge digne. “La majoria tenien deficiències en la construcció i problemes d’humitats”, explica Ferrando. “Això i la manca d’equipaments demostren que Sant Roc es va construir amb voluntat especulativa i no amb l’ànim de fer ciutat”, exposa.

De fet, la creació del barri va crear molt rebuig a Badalona i va ser un dels motius pels quals l’alcalde de l’època, Josep Torras Trias, va dimitir.

‘DESCOBRIR PER ESTIMAR’
El desemparament amb què es van trobar a la ciutat va fer que els veïns arribats del Somorrostro ràpidament s’organitzessin per demanar serveis bàsics.

Anys després, la lluita veïnal es va centrar a combatre el tràfic de droga al barri. L’actual secretari de l’Associació de Veïns de Sant Roc, Enrique Lara, va arribar al barri el 1987, en un moment en què l’heroïna matava el jovent del barri. Per fer-hi front, els veïns van organitzar patrulles ciutadanes amb l’objectiu de foragitar els traficants. “No vam eradicar la droga, però vam ser un exemple de lluita veïnal”, considera Lara. “Paios i gitanos ens vam unir per afrontar un problema comú”, afegeix.

En aquest sentit, el director de la Fundació Ateneu Sant Roc, Salvador Figuerola, reivindica les lluites veïnals del barri. “Cal descobrir el passat de Sant Roc per estimar el barri”, diu.

Precisament Descobrir per estimar és el nom de l’exposició de la fundació que explica la transformació de Sant Roc i que s’emmarca en la celebració dels 50 anys del barri. Més enllà d’aquesta mostra fotogràfica, el barri ha celebrat el cinquantenari amb exposicions, fires i actes, com el concert de l’orquestra Taxman, avui poc abans de la mitjanit a la plaça de Sant Roc.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram