A dia d’avui Badalona no disposa de cap pis públic per entregar a persones que hagin estat desnonades o que estiguin en risc de ser-ho. Com a alternativa, l’Ajuntament facilita la possibilitat de dormir a pensions o bé en albergs i pisos que gestionen entitats del tercer sector. El consistori alerta que la situació és “crítica”, tenint en compte que segons dades de la Mesa d’Emergències, actualment hi ha 250 persones en risc de desnonament a la ciutat.
CONVENIS
L’Ajuntament té un dèficit evident de pisos i en aquest moment el parc públic està integrat per tres habitatges. Més enllà de les mancances en aquest sentit -que el consistori atribueix a l’herència d’anteriors mandats-, durant aquesta tardor la falta d’habitatges per atendre emergències s’ha vist accentuada.
La causa, la finalització dels convenis que diverses entitats bancàries tenien signats amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Uns acords a través dels quals la Generalitat cedeix pisos als municipis i aquests, al seu torn, els assignen a persones que s’han quedat al carrer. “Fa mesos potser ens arribaven vuit pisos cada mes. Ara si ens n’arriben un o dos ja és molt”, assegura la regidora de Serveis Socials de Badalona, Agnès Rotger. “És cert que s’han exhaurit diversos convenis amb entitats financeres i per això s’ha produït aquesta disminució”, diuen fonts d’Habitatge de la Generalitat. “Tot i això tornarem a signar convenis aviat”, afegeixen. Per la seva banda, Rotger considera que la Generalitat ajuda l’Ajuntament “tant com pot”, però argumenta que l’administració catalana “està lligada de mans i peus”.
L’ACCIÓ DEL CONSTITUCIONAL
En aquest sentit, les fonts de la Generalitat consultades per Línia Nord apunten que l’acció del Tribunal Constitucional ha dificultat l’obtenció de pisos per atendre necessitats socials. Concretament, la suspensió de la llei d’Habitatge 4/2016. “La llei preveia l’obligació dels bancs d’oferir un lloguer social a les persones que estaven a punt de ser desnonades i també altres vies com l’expropiació”, recorden. Ara, amb la llei suspesa, l’acció a curt termini passa, segons la Generalitat, per la renovació de convenis amb els bancs, així com per exercir el dret de tempteig per comprar els habitatges que les entitats financeres volen vendre. De fet, a través d’aquest sistema l’Agència de l’Habitatge ha adquirit 33 pisos a Badalona al llarg del 2017. “Durant aquest any també s’han lliurat 27 habitatges a famílies procedents de la Mesa d’Emergències”, afegeixen fonts de la Generalitat.
Una xifra, però, que es queda curta. A Badalona els desnonaments s’estan disparant i se n’han arribat a registrar 17 durant només una setmana. “Necessitaríem 100 pisos disponibles cada any”, afirma Rotger. En aquest escenari, l’Ajuntament i la Generalitat es plantegen estratègies a mitjà i llarg termini per incrementar el parc públic d’habitatges a la ciutat. D’una banda la Generalitat assenyala la possibilitat d’adquirir pisos a través de compra, una opció que l’Ajuntament espera poder executar aviat, de la mateixa manera que confia en la possibilitat de construir pròximament els 40 o 50 pisos públics que va anunciar al maig. Tot plegat en el marc d’un pla de xoc en el qual treballen conjuntament les regidories d’Habitatge, Hisenda i Serveis Socials.
