Karim Safiou, un jove de Ghana que feia dos anys que vivia a la nau del Gorg. Foto: Anton Rosa
El campament que un grup de supervivents de l’incendi ha organitzat a escassos metres de la nau del Gorg és un veritable aparador de testimonis de vida i de mort. De vida perquè el foc no va aconseguir apagar les seves veus. De mort per la pèrdua de companys que s’havien convertit en part d’una gran família. “Tothom era benvingut a la nau. Érem com una comunitat de veïns. Hi havia discussions, però quan era necessari ens ajudàvem els uns als altres”, explica la Cristina, una de les líders d’aquest assentament improvisat instal·lat al carrer Antoni Bori.
La trentena d’afectats que ocupen aquest espai al marge del canal del Gorg han decidit no acceptar de moment l’allotjament d’urgència en un alberg que els ha ofert l’Ajuntament de Badalona per diverses raons. Molts tenen por de ser deportats si s’identifiquen. Altres han perdut tota la seva documentació a causa de l’incendi. És el cas de Karim Safiou, un jove de Ghana que feia dos anys que residia a l’antiga fàbrica. “Tota la meva vida es va quedar a la nau. Ho he perdut tot. Només tinc la roba que porto i el mòbil”, explica encara commocionat. Safiou va arribar a Espanya des d’Itàlia el 2017 i va estar vivint durant tot un any al carrer fins que va trobar l’edifici del Gorg. “Vaig estar treballant un temps en un magatzem abans de la Covid, però ara em dedico a buscar ferralla. M’agradaria poder estudiar per millorar el meu castellà i així trobar una feina millor”, assegura el jove, que lamenta la falta d’oportunitats que tenen molts migrants.
En una situació similar es troba Haji Ceesay. Aquest jove nascut a Gàmbia era un dels veterans de la nau, ja que feia que hi vivia prop de cinc anys. “Vaig arribar a Espanya en pastera fa deu anys. Primer vaig passar per Saragossa, on vaig treballar de cuiner en un restaurant de sushi. Després vaig venir a Barcelona i em van parlar de la nau”, assenyala Cessay, que explica que cada cop que els tallaven la llum a l’edifici havien d’encendre foc per escalfar-se o veure-hi a l’interior. El jove lamenta que hagin de passar desgràcies com aquesta per visibilitzar la situació de moltes persones que arriben a territori espanyol a la recerca d’una vida millor i que es troben amb una realitat molt diferent. “Si no fos per l’incendi, ningú s’hagués preocupat per nosaltres”, apunta contundent.
UNA AJUDA DE 30 DIES
Segons les últimes informacions facilitades per l’Ajuntament, els Serveis Socials tenen comptabilitzades unes 143 persones afectades, de les quals només una vuitantena haurien acceptat les ajudes ofertes. Sobre la duració d’aquest allotjament proporcionat, el consistori garanteix que els afectats s’hi puguin estar 30 dies. L’ampliació del venciment de les ajudes va ser una de les demandes de la protesta que va concentrar dissabte passat unes 500 persones als carrers de la ciutat.
