Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, ens rep pocs dies després d’haver celebrat el primer any de mandat i d’una setmana marcada per l’adéu del ja exregidor Javi López, que es va acomiadar amb crítiques al govern i a Guanyem. “Seguim sent una organització plural”, reivindica una Sabater més directa i en determinats moments més pragmàtica. Les crítiques al PP i a l’exalcalde Albiol es combinen amb un discurs positiu i optimista. I per si algú tenia dubtes, Sabater és clara: “No hi ha damunt la taula cap oferta ni petició formal perquè el PSC entri al govern”.
Fa sis mesos va anunciar a Línia Nord que traslladava el seu despatx del Viver a la Casa de la Vila i avui ja l’entrevistem aquí. El trasllat li ha servit per estar més a prop dels ciutadans, tal com deia?
Sí. La Casa de la Vila té una càrrega simbòlica molt important. A més, hi ha molts grups escolars que vénen a visitar el saló de Plens i, si estic aquí, poden entrar al meu despatx. Evidentment, estar a prop de la ciutadania no té només a veure amb l’edifici que ocupa l’alcaldessa. Es tracta de tenir actitud, voluntat i trepitjar el carrer contínuament, així com tenir una estructura a l’Ajuntament que ens permeti ser realment propers. Tot i això, és cert que estant aquí sí que hi ha gent que t’espera quan entres o surts, i això també hi fa.
Diumenge Guanyem Badalona en Comú va fer balanç del primer any al govern municipal. Quina valoració personal en fa vostè?
En faig una valoració molt positiva. És evident que aquest any ha estat l’inici d’una transformació molt profunda de la política a la ciutat, malgrat que tots els passos que calen no es poden fer el primer any. Hi ha molta feina feta que ara es veu poc, però ja hi ha una percepció de canvis en profunditat evidents.
Creu que es té aquesta percepció al carrer?
Sí. A l’inici del mandat els votants del PP estaven molt enfadats perquè no entenien que no fos alcalde qui havia obtingut més vots. Ara s’acosten a parlar amb mi moltes persones per dir-me que estan contentes. Fins i tot persones que no m’han votat i ara em demanen que continuï. I això no és una anècdota, és una constant. És un termòmetre que no és científic, però per a mi és un indicador.
Qui no està tan content és l’exregidor Javi López. Es va acomiadar amb un discurs crític amb la tasca del govern i de Guanyem i va denunciar “creixent verticalitat” en els òrgans de la formació. Té raó?
Jo crec que no, però li hauríeu de preguntar a ell. Quan Guanyem es va constituir com a confluència de formacions érem conscients que la pressa ens podia perjudicar. Volíem fer una organització diferent, horitzontal, innovadora i per això vam aprovar una comissió d’innovació que es dedica especialment a revisar el nostre funcionament per millorar-lo. Ens articulem de baix a dalt i això és complex.
Per tant, la gestió de govern no ha implicat prendre decisions de forma més directa, perdent caràcter assembleari?
No. Som coneixedors que la responsabilitat de govern pot comportar haver de prendre decisions sense temps per consultar-les a l’assemblea. Davant d’això, planifiquem decisions marc que ens donen marge d’acció. Per exemple, en l’assemblea anterior a les eleccions nosaltres vam abordar els escenaris que ens podríem trobar per establir amb qui estàvem disposats a pactar. D’altra banda, abans de tancar la proposta de pressupostos, als nuclis de Guanyem es va parlar de les prioritats per a l’acció municipal, per tenir-ho en compte en les negociacions. Demostraria molt poca maduresa política pensar que totes i cadascuna de les decisions que s’han de prendre governant s’han de consultar concretament.
En tot cas, des de l’inici fins ara no han variat la manera de funcionar, doncs.
No. Ara bé, hem de millorar en certs àmbits, com el comunicatiu. La rapidesa en la presa de decisions no sempre deixa temps per comunicar-les als nuclis i comissions. És cert que va haver-hi militants que es van assabentar de la dimissió del Javi abans que els la notifiquéssim, però situacions com aquesta són incontrolables.
El lloc de López serà ocupat per Francesc Duran, de la CUP. Amb ells, dels cinc regidors de Guanyem, tres són militants d’aquesta formació. Això comporta manca de pluralitat?
Nosaltres vam decidir no ser una coalició de partits i per tant no estar subjectes a quotes de poder. Guanyem és una organització sobirana i els que hi som ho fem a títol individual. L’organització és plural i els regidors representem Guanyem, vinguem d’on vinguem. Jo mai no havia estat en cap altra organització política. Això vol dir que no represento la resta? És evident que com més barreja de procedències veus, més et creus que allò és plural, però malament aniríem si els votants de Guanyem només confiessin en nosaltres si veiessin algun membre de la seva formació al govern. Això no té res a veure amb la transformació que estem fent.
Sigui com sigui, ara el PP ho té més fàcil per fer servir l’apel·latiu de “govern de la CUP” amb el qual s’ha referit al seu executiu des del primer dia.
Albiol ha volgut fer creure que jo sóc de la CUP i no és cert. Jo mai no he militat a cap formació política i, probablement, si Guanyem hagués estat una coalició de partits, jo no hi hauria participat. A l’hora de substituir el Javi teníem dues opcions: seguir el mandat democràtic de la llista electoral o començar a tergiversar la llista per no donar peu a aquest relat del PP. Però així ens hauríem traït nosaltres mateixos. A més, no hauria servit de res perquè el relat d’Albiol és una consigna política i una estratègia de màrqueting. Aquest relat continuarà i, per tant, hem de ser fidels a nosaltres mateixos i no cedir al xantatge.
Així doncs, es plantegen intentar suavitzar la relació amb el PP o aposten per ignorar el que es diu des de l’altra banda? Quatre anys així es poden fer molt llargs, no?
Aquest és l’estil d’oposició que ells han triat. És important remarcar que aquí tenim un senador, diputat i president del PP a qui no li queda temps per a la ciutat de Badalona. És evident que Albiol ja no pot fer de regidor. Per això supleix la manca de vincle amb la ciutat i de presència mediàtica amb una campanya molt estrident, amb discursos que el projectin en clau espanyola, per sortir a totes les televisions de l’estat. De fet, ell utilitza la ciutat de plató, no només per qüestions de política municipal, sinó estatal. Això és l’únic que pot fer a Badalona. Nosaltres estem fent les coses bé amb l’oposició. Tant és així que hem pogut aprovar els pressupostos amb rapidesa i un consens alt.
Bé, inicialment el Ple els va rebutjar i van haver d’aprovar-los en junta de govern.
Sí. És evident que ens hauria agradat que no hagués estat així i que l’oposició hagués tingut una actitud més responsable per tirar-los endavant al Ple. Però teníem molt clar que no volíem perjudicar la ciutadania i vam facilitar un pas endavant per obrir el període d’al·legacions.
Més tard, els comptes municipals es van aprovar amb els vots del PSC, amb qui sembla que sí que han suavitzat la seva relació. Hi haurà oferta formal perquè els socialistes entrin al govern municipal?
Hem trobat un espai de governabilitat en què ens movem bé. Pensant en el bé comú i en les polítiques de drets socials, és evident que el PSC no pot actuar d’una altra manera que aquesta. Ara bé, si això es traduirà en alguna oferta o petició formal… No està damunt la taula.
Vostè sempre ha parlat de la voluntat de formar un govern el més sòlid possible.
Sòlid sí, però que pugui aplicar les polítiques que vol fer. Totes les formacions han de trobar el seu espai de confortabilitat en relació amb la coherència política.
Seria una contradicció per a Guanyem, doncs, pactar amb el PSC?
Bé, o potser per a ells seria una contradicció pactar amb nosaltres a causa d’alguns aspectes com el dret a decidir. A més, des del govern hem fet desaparèixer les maneres de fer tradicionals de la política partidista i estem funcionant com un govern transversal.
Parlant de contradiccions, López ha qualificat el projecte de canal del port de “contradicció inassolible” en relació a les promeses electorals de Guanyem. Vostè ha après a gestionar aquesta contradicció?
Quan un assumeix la responsabilitat d’entrar al govern, i més quan es ve del carrer per entrar a la institució, és important la capacitat que cadascú té de gestionar les contradiccions que això comporta. El que volem fer nosaltres és treure l’opacitat d’aquest projecte i que la gent sàpiga què hi ha.
Un altre projecte que ve de lluny és la construcció dels laterals de la C-31 i la transformació del barri de Sant Crist. La nova comissió formada recentment per l’Ajuntament, els veïns i la Generalitat el farà tirar endavant?
Sí, això i també la petició que el Parlament ha acceptat per fer un estudi global sobre la integració urbana de la infraestructura a la ciutat. Nosaltres no hem parat de situar la C-31a l’agenda política del país. Estem convençudíssims que hi haurà passos importants en aquest sentit.
Canviem de barri i anem a Bufalà. Allà, els veïns fa anys que reclamen mesures per reduir la velocitat dels vehicles que circulen per l’avinguda Martí Pujol. Com s’entén que encara no s‘hagin pres decisions per garantir la seguretat?
Per a mi això és un exemple de la política que s’ha fet en aquesta ciutat i que nosaltres hem començat a canviar des del primer dia. Els problemes s’eternitzen i molts no es resolen. Van passant i s’encallen. Quan vam entrar al govern semblava que emergien molts problemes nous, però en realitat existien des de feia anys. Si no es troba solució a un problema durant anys, cal abordar-lo d’una altra manera. Molts cops l’administració és lenta i això no facilita trobar solucions ràpides. Però tenir voluntat de resoldre els problemes és imprescindible i nosaltres hem demostrat, malgrat que molts ens consideraven inexperts, que som capaços de desencallar problemes històrics i gestionar els que origina l’oposició. I ho fem a través d’un treball transversal de totes les àrees de l’Ajuntament.
Més enllà dels problemes solucionats, la PAH ha criticat recentment la gestió que el consistori ha fet en matèria d’habitatge. Consideren que en el temps que la llei 24/2015 ha estat en vigor no s’ha fet prou per crear un parc públic d’habitatge. Entén la crítica?
Qui la fa aquesta crítica? Qui ha parlat amb vosaltres?
Pedro Jesús Fernández.
La PAH té diversos referents amb diferents visions. Els referents oficials no comparteixen aquest punt de vista.
Sigui com sigui, la dificultat d’accés a l’habitatge demostra que la crisi afecta molts veïns. Ara bé, això es produeix amb més facilitat en uns barris que en altres. La preocupa que s’enquisti aquesta dualitat entre els barris del centre i del sud?
Jo no crec que hi hagi una realitat dual, sinó més aviat diversa. És cert que la pobresa i l’exclusió són presents de forma diferent en funció dels barris. Sant Roc té uns índexs alts de desocupació o emergència habitacional, i això ens obliga a establir polítiques per revertir-ho. Però això no vol dir que a altres barris no hi hagi pobresa, molts cops invisible, com la que pateixen molts avis als barris del centre.
Pel que fa a les polítiques públiques a Sant Roc, l’Associació de Veïns demana que el govern designi un regidor amb dedicació exclusiva al barri, que no compagini la seva activitat amb cap regidoria. Ho contempla?
No. La demanda és fruit d’una mirada clàssica envers el funcionament polític de la ciutat. Però nosaltres treballem de manera transversal i amb la voluntat de descentralitzar els districtes. No volem concentrar la feina en un regidor, sinó que tot el govern treballi a la zona, aprofitant l’existència del Consorci Badalona Sud.
Més enllà de Sant Roc, com valora les relacions amb les associacions de veïns? Jordi Mesas, president de l’AVV de Llefià-Gran Sol, denunciava fa temps que el PP actua d’amagat per enfrontar els veïns. Creu que això és extensible a altres barris?
És evident que una de les formes del PP de fer oposició és provocant conflictes a través dels veïns. Però el que denuncia Mesas li hauríeu de preguntar a ell.
Pel que fa a les relacions amb els comerciants, han rebut crítiques per la instal·lació d’un nou Mercadona a Pomar. “Aquest govern és més del mateix però amb bones paraules que no solucionen res”, va dir el president de la Federació de Comerciants, Joaquín Nocete. S’hauria pogut gestionar diferent?
La tramitació administrativa ha anat seguint diversos passos i estaríem prevaricant si aturéssim un projecte que la Generalitat diu que ha de tirar endavant. En tot cas, sabem que la Fiscalia hi té la mirada a sobre.
No ens movem de l’àmbit del comerç. CiU ha demanat que Badalona no es converteixi en “la botiga dels manters”.
Bé, la preocupació que hauríem de tenir és com arriben aquestes mercaderies al país, no si després acaben a Badalona o a qualsevol altre lloc.
Acabem parlant de l’agenda nacional. Vostè ha reiterat la seva voluntat de convocar una consulta sobre l’adhesió de Badalona a l’AMI. Creu que hi hauria opcions que el Sí guanyés?
Mai se sap. El que cal fer és deixar les especulacions de banda i perdre la por que la gent opini.
