La incineradora TERSA fa temps que centra les crítiques dels veïns mobilitzats contra la contaminació a Sant Adrià. Foto: Anton Rosa

Els veïns de Sant Adrià de Besòs estan en peu de guerra contra la contaminació. “Estem farts de ser el traster de Barcelona. Sant Adrià és víctima de les necessitats de la resta de municipis de l’àrea metropolitana”, assenyala Silvina Frucella, presidenta de l’entitat Aire Net. Aquesta plataforma porta des del 2016 lluitant per canviar el paradigma d’una ciutat que acull fins a tres fonts emissores de partícules contaminants: la central tèrmica, la incineradora TERSA i el recentment inaugurat crematori. Mentre a Barcelona es declara l’emergència climàtica, diverses associacions veïnals de Sant Adrià demanen al consistori encapçalat per Joan Callau que faci el mateix i aporti mesures concretes per combatre la contaminació i la crema massiva de residus.

Les alarmes es van disparar a l’estiu del 2017. Un estudi realitzat pel laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV) alertava de la presència d’una concentració anormalment elevada de dioxines (substàncies tòxiques) en zones properes a la planta incineradora de residus TERSA de Sant Adrià. La investigació concloïa que els nivells de dioxines en l’aire en punts com el poliesportiu del barri de la Mina o l’Institut Manuel Vázquez Montalbán eren entre tres i cinc vegades superiors als registrats en altres poblacions properes a incineradores com Mataró o Tarragona. “No podem assegurar que les dioxines vinguin de la planta perquè es tracta d’una zona amb molt trànsit i amb un passat industrial, però sí que és la principal sospitosa”, apunta José Luis Domingo, catedràtic de la URV i un dels autors de l’estudi. L’especialista alerta que la confluència a Sant Adrià de diverses fonts emissores de contaminació i d’aquestes substàncies tòxiques pot afectar la salut dels veïns del municipi, que estan constantment exposats a aquestes partícules.

“MALES PRÀCTIQUES”
La publicació dels resultats de la investigació de Domingo va coincidir en el temps amb el primer contacte de treballadors de la planta TERSA amb membres de la plataforma Aire Net. “Ens vam reunir amb ells l’octubre del 2017. No van voler donar-nos els seus noms, però ens van fer arribar vídeos i captures de pantalla per denunciar les males pràctiques que estava duent a terme l’empresa”, explica la presidenta de l’entitat. Segons Frucella, el punt d’inflexió per als treballadors va ser un error en l’emmagatzematge de cendra provinent de residus perillosos que va acabar amb aquesta pols repartida per la platja en ple estiu. Tota la informació recollida per Aire Net va ser entregada a tall de denúncia a la fiscalia de Medi Ambient, que en aquests moments està investigant el cas.

A l’espera de la resolució de l’expedient de TERSA, l’Ajuntament de Sant Adrià va participar divendres en la primera cimera catalana d’acció climàtica. El consistori encapçalat per Joan Callau està treballant en el Pla d’Adaptació Local al Canvi Climàtic i en la revisió del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible amb l’objectiu de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 40%. Per tal d’assolir aquesta fita, l’administració haurà de posar el focus en la central tèrmica de cicle combinat, una de les infraestructures que més contaminen de la metròpolis. Segons recull l’estudi independent publicat sota el nom d’Anuari de la Contaminació a Barcelona, la generadora d’energia del Besòs va emetre el 2017 fins a 1,8 milions de tones de diòxid de carboni, una xifra que gairebé dobla el volum d’emissions del mateix gas derivades de la circulació de vehicles a la ciutat de Barcelona.

Una altra de les infraestructures contaminants a tenir en compte és el recentment estrenat Tanatori del Litoral. La plataforma Stop Crematori porta gairebé 4 anys mobilitzant-se contra l’obertura de l’equipament situat al barri de La Catalana. Segons defensa l’entitat, Sant Adrià ja és seu de massa instal·lacions emissores de contaminació i és responsable de l’1,65% de totes les emissions industrials de diòxid de carboni de tot Espanya.

COMPROMÍS
“El que trobem a faltar són mesures concretes i un compromís per part de les administracions. És incompatible viure al costat de les indústries”, lamenta Frucella, que insta les autoritats i les empreses a prendre consciència del greu perjudici per a la salut que suposa la constant exposició a aquestes emissions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram