Dolors Sabater, alcaldable de Guanyem Badalona en Comú, ens visita quan han passat poc més de 48 hores d’una nit electoral que, com es preveia, va ser imprevisible i va deixar una gran sorpresa: la irrupció del partit que ella lidera. Sap que hauria de torçar-se tot molt perquè no acabi sent la nova alcaldessa de Badalona, però prefereix ser prudent, alhora que ja passa pàgina de l’etapa Albiol. “Serem responsables i assegurarem la governabilitat de la ciutat”, afirma una Dolors Sabater visiblement il·lusionada.
Estic davant de la nova alcaldessa de la ciutat de Badalona?
[Somriu] És possible. Encara no ho podem saber, perquè en principi fins dilluns no començarem a negociar seriosament amb els altres partits que també van incloure en el seu programa que volien un canvi al govern de la ciutat. Tenim assemblea aquest dissabte i aprovarem un full de ruta programàtic que inclourà el nostre marge de negociació. Per tant, ara per ara no puc afirmar el que em demana. Està damunt la taula i hi ha força possibilitats que així sigui, però no ho podem assegurar.
Se sent preparada per ser alcaldessa?
Sí, sobretot perquè el govern d’una ciutat no el fa una sola persona: és una cosa col·lectiva. I algunes de les competències que fan falta per governar una ciutat, com ara capacitat de treball en equip, visió de ciutat i conèixer-la, criteris clars, prioritats i un programa sòlid, el nostre equip les té. Estem preparats i ens prepararem més, perquè la preparació per governar una ciutat no s’ha d’acabar mai. A més, nosaltres governarem amb la gent, obrirem l’Ajuntament a la ciutadania. I la gent està preparada.
Vostè és prudent, però molts ja donen per fet que serà l’alcaldessa. Està garantit el govern alternatiu a Albiol?
Sí, perquè els ciutadans, amb els seus vots, han fet guanyar les opcions que tenen en comú que Albiol no torni a ser alcalde. Tots ho havíem dit per activa i per passiva. Per tant, ha guanyat fer fora Albiol i això ens legitima. Per molt que ell jugui amb el debat de la llista més votada, crec que seria trair la voluntat dels ciutadans si permetéssim que tornés a ser alcalde. El canvi ha guanyat. Fragmentat, però ha guanyat. És una evidència.
S’ha publicat que ja hi ha hagut converses entre vostès, Esquerra i Iniciativa per fer possible l’alternativa. Van per bon camí?
Les converses com a tal començaran dilluns. Evidentment, sí que hem tingut contactes informals per saber cap on anem per poder preparar bé l’assemblea de dissabte. Però les negociacions començaran dilluns.
Però la investidura ja està assegurada.
Això sembla. Des de diumenge així s’ha apuntat. Però el que no està clar és si aquesta investidura inclourà formar part del govern o no. I això, repeteixo, no li puc dir jo personalment fins que ho hàgim debatut en assemblea aquest dissabte.
Quin paper hi jugarà el PSC? El veu amb un govern amb vostès, Esquerra i Iniciativa o preferiria que se’n quedés fora donant-los suport extern?
Aquests són els dos escenaris possibles. I penso que nosaltres haurem de ser responsables i haurem de gestionar la confiança que ens han donat els ciutadans de Badalona per assegurar la governabilitat de la ciutat i per tirar endavant el màxim de propostes del nostre programa. Si això es farà amb un PSC al govern o amb un PSC que asseguri la investidura però que no hi entri, ja es veurà. Està tot damunt la taula.
Entri al govern o no, serà una peça clau, perquè d’ell depèn que puguin arribar a la majoria absoluta de manera estable o amb pactes puntuals.
Sí, però és que no em puc imaginar que, en el moment històric que ens trobem, el PSC posi el partidisme i les lluites de poder per davant de fer viable un projecte absolutament a favor de les persones per retornar la il·lusió i la dignitat a Badalona.
Jordi Serra diu que creu que el PSC ha d’estar en el nou govern. Dolors Sabater també?
No tenia constància d’aquesta afirmació de Jordi Serra i prefereixo no contestar la pregunta. Perquè això no ho ha de decidir la Dolors Sabater, ho ha de decidir l’assemblea.
Es decidirà aquest dissabte?
Aquest dissabte s’aprovarà el full de ruta que marcarà les negociacions i, evidentment, això afectarà el que em pregunta. Però ara per ara no li puc avançar res més. Nosaltres tenim les mans esteses i treballarem sobre programa.
No tanquen la porta a ningú, per tant.
No, no la tanquem. I si el PSC s’avé a acords de programa i accepta les coses que per a nosaltres són bàsiques, doncs…
…
El que no tenim encara acordat és la proposta guia que ens ha de marcar quines seran aquestes coses. Per això cal ser prudents i deixar que l’assemblea parli i decideixi. Però, en principi, el nostre objectiu és poder governar la ciutat sòlidament interpretant el que ha votat la gent: que Albiol no sigui l’alcalde i que la nova política lideri l’alternativa.
Albiol opina totalment el contrari i diu que vostès faran un “pacte de perdedors”.
Reitero el que he dit: sumem i guanyem els que havíem dit, abans de les eleccions, que no volíem Albiol. Per tant, la gent que ha votat que no volia Albiol és més que la que ho ha fet en defensa seva. Però més enllà del que pugui dir o deixar de dir ell, el que tenim clar és que fa quatre anys ja es va deixar que fos alcalde i ho hem pagat molt car. Per dignitat democràtica, hem de fer el possible perquè hi hagi una alternativa a un alcalde que utilitza tesis que ratllen l’incompliment de la declaració dels drets humans.
La preocupa l’oposició dura que pugui fer un Albiol ‘ferit’ perquè l’han desbancat?
No, perquè la nostra força és el carrer, és la unitat popular. Jo em veig amb cor, perfectament, de poder parlar amb molts veïns i veïnes que han votat Albiol, explicar-los les nostres propostes i que sentin que els hi aniran bé. El nou govern serà de tots, també de les persones que han votat el PP. Nosaltres no hem aconseguit els vots prometent llocs de treball, ni regalant botifarrades ni dient a tothom que el seu problema el solucionaríem. Nosaltres hem aconseguit els vots guanyant-nos la confiança de molta gent a través de les idees. Amb tot, crec que aquesta oposició, que en un primer moment hi serà, s’acabarà diluint perquè tindrem capacitat per convèncer moltes persones que veuran que els convé que nosaltres governem.
Què és el primer que ha de fer el nou govern?
Una de les primeres coses que ha de fer el nou govern és una auditoria del deute. Una altra és parlar amb tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament i donar-los confiança, perquè s’estan dient moltes mentides sobre nosaltres. I cal trencar amb l’opacitat de l’Ajuntament del PP. Cal ser transparents de veritat més enllà de rànquings que valoren si penges uns documents a internet o no.
I des d’un punt de vista social, quines mesures són urgents?
Bé, nosaltres ja vam acordar en assemblea les 24 mesures urgents i ara estudiarem els timings per implementar-les. Per exemple, creiem que cal remunicipalitzar serveis privatitzats, però això no es pot fer d’un dia per l’altre.
Combatre els desnonaments potser sí.
És un altre dels reptes urgents, per descomptat. Nosaltres ens posarem al costat de la gent demanant que s’aturin els desnonaments. Com a Ajuntament, no facilitarem que es facin efectius els desnonaments. El consistori ha d’estar al costat del veí que està en indefensió. D’entrada, els aturarem i, posteriorment, estudiarem possibles solucions en cada cas concret.
Albiol tenia com a prioritats la neteja, la seguretat i la projecció de la ciutat. Quines són les seves?
Retornar el bé comú a la centralitat de la política, rescatar l’autoestima i la dignitat de la ciutat i recuperar la democràcia i la participació ciutadana, no cada quatre anys sinó cada dia.
Quina és la Badalona que vol Dolors Sabater?
El meu ideal de ciutat seria aquella en la qual tothom sentís que ha de participar en la vida pública. Hem de recuperar la participació i engrescar els joves, que són el futur de la ciutat. Jo vull una ciutat de totes i tots, sense cap exclusió. Ni per edat, ni per condició física o psíquica, ni per origen, ni per llengua, ni per condició econòmica…
Una ciutat de primera, vaja.
[Somriu] Molt encertat, el comentari. Seriosament, hem de revertir els titulars. I n’hi ha un que crec que ja l’hem revertit: durant molts anys s’ha vinculat Badalona amb posicions obsessivament contràries a la immigració, per culpa de l’alcalde que hem tingut, i en resposta a això nosaltres ara li hem plantat una regidora musulmana.
Els principis queden clars, però a peu de carrer, al dia a dia, què notaran de diferent els veïns amb vostè d’alcaldessa?
Veuran que les decisions sobre les coses que han de passar al seu voltant seran molt més properes i que tindran capacitat d’intervenir en la política d’una manera molt més clara. I tindran molta més informació sobre el que està passant i més facilitat per adreçar-se a l’administració. I tot això ho notaran de seguida, com ha passat amb la nostra manera de fer campanya i d’afrontar les eleccions.
Parlant de les eleccions, en només tres mesos han passat de no existir com a candidatura a ser la segona força i la més ben posicionada per governar. Com s’ho explica?
Perquè hem connectat moltíssim amb la gent i perquè el que oferim és diferent. La gent està molt cansada de les maneres tradicionals de fer política i vol coses noves. I aquí a Badalona, a més, aquesta cosa nova ha estat molt transversal, molt plural i amb unes cares molt conegudes que no apareixen de nou, sinó que fa molt temps que lluiten al carrer. I hem explicat molt bé tot el programa.
També el punt que fa referència a la República Catalana?
I tant. No hem tingut por d’explicar les coses. Hem practicat la transparència des de zero. No ens hem amagat en cap moment d’haver signat el manifest de l’Assemblea Nacional Catalana. Perquè, a més, n’estem orgullosos, ja que ho hem fet amb un document aprovat de consideracions que ens garanteix que no sembli que estem donant suport a un govern de dretes. Perquè volem construir la República Catalana, però des dels barris.
S’esperaven els resultats que han aconseguit?
No, no ens ho esperàvem, sincerament. Però vist amb perspectiva, ara estem convençuts que, si haguéssim tingut una mica més de temps i no se’ns hagués vetat als mitjans de comunicació públics, encara hauríem arribat més lluny.
