Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, ens rep quan ja ha superat amb escreix els 100 primers dies de gràcia. Ens cita a l’edifici El Viver a primera hora del matí. Ben d’hora. Arribem, coincidim per casualitat a l’ascensor i pugem fins al quart pis. Al cap d’uns moments ens fan entrar al seu despatx i comencem una entrevista que serà curta però intensa. Bé, concretament comença parlant ella. Té una notícia per donar-nos.
És l’última vegada que m’entrevisten en aquest despatx [edifici municipal El Viver].
Ah sí?
Sí, canvio de despatx. Me’n vaig a la Casa de la Vila.
A què es deu el canvi?
Crec que és allà on em pertoca ser. Al cor de la ciutat, on tot passa i deixa de passar. On es fan les manifestacions. A prop dels ciutadans.
Un canvi més respecte a l’etapa Albiol.
Bé, de fet tots els alcaldes anteriors havien estat allà. Albiol va decidir traslladar-se al Viver, però jo prefereixo tornar a la plaça de la Vila.
Ja sigui al Viver o a la Casa de la Vila, està satisfeta d’aquests primers mesos de feina al capdavant de l’Ajuntament?
Sí. Òbviament, espero poder-ne estar més quan porti més temps al càrrec, perquè amb sis mesos no es pot fer tot. Però crec que ja hem aconseguit que la ciutadania senti que forma part del govern de la ciutat, hem transmès quines són les nostres prioritats socials i hem començat a engegar canvis profunds. Per tant, sí, estic satisfeta de la feina feta fins ara.
“El nou govern serà de tots, també dels que han votat el PP”.
[Somriu].
Són paraules seves extretes de l’entrevista que va concedir a aquest mitjà quatre dies després de les eleccions municipals del 24M.
Ho recordo. Amb aquesta frase volia resumir que el govern havia de ser de tots. No podia ser sectari. Evidentment, un no satisfà mai tothom, però sí que tenim la voluntat de governar per a tota la ciutat, per al bé comú i sense excloure ningú.
Creu que fins ara ha estat així?
Sí, crec que ha estat així.
En aquella entrevista també deia que volia poder governar la ciutat “sòlidament”. Finalment el PSC va quedar fora del govern i està fent una oposició dura. Creu que això pot variar en els pròxims mesos?
Bé, jo diria que en els últims Plens ja ha variat una mica. També depèn del tema. Penso que la prova de foc seran els pressupostos. Aleshores veurem si el PSC aposta fort per la política progressista i fa costat a aquesta línia de treball, que és un bé per a la ciutat, o no. El que serà difícil que canviï és la posició del PP, però crec que el PSC ens ajudarà a tirar endavant un projecte sòlidament d’esquerres i a favor de la ciutadania.
Que es basa, ha dit vostè en més d’una ocasió, en l’emergència social, la transparència i la participació ciutadana. S’ha fet prou fins ara en aquests tres àmbits?
Crec que hem fet coses importants en els tres àmbits, sí. En l’àmbit de l’emergència social ens hem implicat molt en el tema dels desnonaments. A dia d’avui, tots els llançaments hipotecaris que han arribat a les nostres mans els hem aturat. Això no havia passat mai i ha estat possible perquè hem sumat la feina que fan les entitats com la PAH, el treball tècnic del consistori i una clara voluntat política de resoldre el problema. Això no vol dir que no quedi feina per fer. Hi ha molta altra gent que ho passa malament i hem de seguir dedicant-hi tots els esforços. Però queda clar que aquesta és la nostra prioritat.
I pel que fa a la transparència i la participació?
A finals de novembre tots els Consells de Districte s’han posat en marxa, hem incorporat la PAH d’una manera sistemàtica a les taules de treball d’habitatge, hem abordat amb els veïns de la zona del port el tema del canal… Tenim una interlocució constant amb els agents socials. Podem fer més? És clar. Encara hem de posar en marxa els Consells de la Mobilitat, el Consell de l’Habitatge… Però en sis mesos hem fet ja moltes actuacions en aquest sentit. Com no pot ser d’altra manera, perquè ens hi havíem compromès.
Un altre compromís que van adquirir va ser el de realitzar una auditoria del deute. Quan es farà?
Està en marxa. Però cal entendre que els processos necessiten el seu temps. Amb això no vull dir que nosaltres ens escudarem en la burocràcia. Tot el contrari. No llançarem la tovallola. Però necessitem una mica de marge.
S’entén, però el dia a dia pressiona. Per començar, per exemple, ja es va trobar amb un dilema sobre la taula: què fer amb el canal del port. Finalment el tiraran endavant, però se sent còmode amb aquest projecte heretat?
Aquest, com altres, són projectes que vénen d’anys enrere. Segurament nosaltres no l’hauríem impulsat, però ara tenim l’oportunitat de millorar-lo en benefici de la ciutat. El fet d’incloure-hi un procés participatiu va en aquesta línia i també intentarem que l’hotel que l’ha de finançar respongui al model de ciutat que volem. Un model que penso que no ha de renunciar al potencial que tenim, també turístic, i que no estem explotant. Això sí, sempre des d’un punt de vista de sostenibilitat i fugint del turisme massiu. Creiem que es pot aconseguir un equilibri.
Parlant d’herències rebudes, vostè ens va avançar que l’Ajuntament investigaria possibles rastres de l’Operació Púnica al consistori. Han trobat alguna cosa fins ara?
No. El que ens va preocupar més del fet que el senyor Albiol s’hagués reunit amb aquella empresa era la possibilitat que ho hagués fet amb més i que hagués fet favors que ens comprometessin. Hem anat trobant altres coses, com ara molts contractes que no estan regularitzats o demandes d’empreses que ens diuen que el consistori els deu diners i no ho teníem controlat, però de moment no hem trobat cap rastre de la Púnica. Seguim amb la investigació.
També van dir que investigarien les proves d’ascens de la Guàrdia Urbana. Ja han començat a fer-ho?
Sí, ja ens hi hem posat. I deixin-me dir que els primers interessats són els mateixos integrants de la Guàrdia Urbana, perquè malauradament el cos ha estat protagonista de massa pàgines periodístiques en els darrers temps, i no precisament en sentit positiu. Amb tot, estem treballant per esclarir totes les polèmiques al respecte.
Una altra herència que els ha deixat Albiol és el compromís de pagar un extra de productivitat a la plantilla municipal, cosa que segons vostès la llei no permet. Mentrestant, els sindicats anuncien mobilitzacions al respecte.
Sí, tot plegat és força complicat. Evidentment, a mi m’agradaria que, davant la solidesa dels arguments que hem presentat nosaltres sobre aquest tema, hi hagués prou sentit comú per part dels sindicats i que aquests posessin els interessos del servei públic i de la ciutadania per davant dels personals.
La PSU i la UGT estan posant els interessos personals per davant dels col·lectius?
És clar, perquè el que ens estan demanant provocaria que l’Ajuntament incorreria en una il·legalitat, i això entenc que cap sindicat ho pot defensar. En aquest sentit, penso que nosaltres hem d’estar tranquils i defensar amb fermesa la nostra posició, perquè és lògica i raonable.
Un altre conflicte el tenen amb Voluntaris Badalona, que no s’han pres gens bé que l’Ajuntament hagi deixat de pagar un coordinador de l’entitat.
L’única discrepància que tenim amb Voluntaris és aquesta. Però, per molta pressió que es faci, no tornarem a contractar el coordinador amb diners de l’Ajuntament. Això no té volta de full. Però, malauradament, en aquest cas i en altres l’oposició ha jugat un paper deslleial i, en lloc de posicionar-se amb actituds de coherència i sentit comú en relació amb els interessos de la ciutadania, ha apostat per l’embolica que fa fort i la confusió per desgastar el govern.
L’oposició ha polititzat el conflicte, està dient?
Sí, totalment. Aquest conflicte es va polititzar des del primer moment, com s’ha intentat fer en la majoria de temes. Però crec que hem demostrat que, davant de tots els fronts que ens ha anat obrint l’oposició polititzant qualsevol tema que la ciutadania planteja, hem tingut la capacitat de posar al seu lloc els problemes i trencar la utilització política que se n’intentava fer.
Un tema que la ciutadania ha plantejat, més concretament els veïns de la Salut, és que no es traslladi el servei de pediatria del seu CAP. Malgrat això, sembla que l’ICS té clar que s’ha de fer. I, mentrestant, vostès estan al mig.
Nosaltres valorem que la proposta de trasllat del servei de pediatria del CAP de la Salut al de Llefià-Gran Sol és correcta des d’un punt de vista professional. No es tracta d’un tema de retallades, tot el contrari. Fins i tot hi ha un augment de professionals. Però, malgrat tot, nosaltres donarem suport als veïns, perquè aquest tipus de canvis no es poden fer sense consens. Entenem que encara hi ha marge de negociació, però creiem que hem d’estar al costat dels veïns.
Una altra reivindicació veïnal, en aquest cas de la comunitat musulmana Al-Riduan, és la d’un centre cultural islàmic a la Salut, entre altres coses per combatre la radicalització dels joves. S’atendrà la petició?
La comunitat Al-Riduan tenia un local que es va tancar perquè presentava deficiències i, davant d’això, necessiten un altre local per fer-hi les seves activitats culturals. És lògic. I una entitat cultural islàmica, per part nostra i a diferència de la discriminació i el tracte desigualitari de l’anterior govern, tindrà els mateixos drets que qualsevol altra entitat cultural que treballa per la ciutat. Per tant, evidentment els hem de donar resposta perquè puguin disposar d’un espai per realitzar-hi activitats culturals.
Tractar totes les entitats de la mateixa manera és una de les seves prioritats. També treballar conjuntament amb els altres municipis de la comarca. Fins ara han mostrat molt bona sintonia amb l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.
Sí, i també amb l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau. Però és cert que amb l’alcaldessa Núria Parlon ja hem tingut més intensitat de treball conjunt i compartim bastant una mirada sobre la política social a les dues ciutats.
“La reprovació del Ple de Badalona a Dolors Sabater pel debat nacional és un error”. Són paraules de Parlon a l’entrevista que recentment li va fer Línia Nord. Què va pensar, quan ho va llegir?
Vaig agrair la valentia política i la sinceritat que va demostrar amb aquesta afirmació i comparteixo amb ella que el que se’m va fer va ser absolutament desmesurat. A banda que se’m va acusar de coses que no eren certes, crec, com va dir Núria Parlon, que a un polític se’l pot reprovar si vulnera drets, principis ètics o valors i va en contra del bé comú. Però jo no vaig vulnerar res de tot això i, per tant, la vaig considerar una reprovació injusta.
Ha estat el moment polític més dur que ha viscut fins ara?
No, perquè no em vaig sentir reprovada per la ciutadania. I per a mi, el que realment importa és el que té veure amb la veritat política. I la veritat política és al carrer. És la gent la que m’ha de reprovar o no. I al carrer jo no he sentit cap mena de reprovació. Crec que tot plegat va ser una postura política de cara a la galeria, poca cosa més. Amb tot, he de dir que no ho vaig viure com un moment especialment dur.
Parlant de moments especials, en vam viure un en sentit contrari fa pocs dies a la cerimònia de clausura del Filmets, quan Lluís LLach va sortir a cantar l’Estaca després que l’any passat fos censurada. Com van convèncer-lo perquè ho fes?
[Somriu] Bé, personalment vaig parlar amb ell, precisament el dia de la concentració en suport als imputats pel 9N. Li vaig explicar què havia succeït l’any passat i la importància simbòlica que havia tingut aquella acció de censura per exemplificar el tarannà de l’anterior govern. En aquest sentit, li vaig traslladar el nostre desig que enguany fos present a la cerimònia de clausura del festival. Ell ho va veure bé i, a partir d’aquí, jo no sabia que sortiria a cantar. Això va ser possible gràcies a la bona feina feta des de Badalona Comunicació i, sobretot, fruit de la generositat de Lluís Llach, que va entendre la importància d’un gest així per escenificar el canvi que s’ha produït a la ciutat.
Potser va tenir l’oportunitat de parlar amb Llach, ara diputat, sobre tot el que està passant aquests dies i la manca d’acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir un president. Com ho veu tot plegat? Vostè investiria Mas?
Com a alcaldessa de Badalona no donaré la meva opinió al respecte. En tot cas, sí que puc dir que espero que aviat s’arribi a un acord i que aquest sigui el més fidel possible a la voluntat dels votants expressada a les urnes. Entenc que la situació és molt complexa, però jo sincerament confio que la responsabilitat de tothom acabarà desembocant en una solució òptima per tirar endavant. Personalment, no m’agradaria gens que s’hagin de celebrar unes noves eleccions. Crec que cal prioritzar el que uneix més que el que separa: l’objectiu comú. Així ho hem fet nosaltres aquí a Badalona.
En aquella entrevista que li citàvem al principi ens deia que vostès volien “construir la República Catalana des dels barris”. A hores d’ara, aquesta república està més a prop o més lluny que al maig passat?
[Pensa] Crec que està més a prop des del punt de vista que el debat sobre la independència està més al carrer. El que sí que hem aconseguit tots plegats amb el procés és que aquest debat hagi sortit dels salons polítics i s’hagi instal·lat al carrer.
