Tot va ser molt ràpid i gairebé sense temps de reflexionar-hi. Tornava de vacances d’una Islàndia on s’hi veuen més ovelles que persones i amb el títol de periodista sortint del forn. És curiós perquè la proposta de dirigir Línia Badalona la vaig rebre als passadissos de la facultat, com si es tractés d’una senyal del destí. I això que no penso que per dedicar-se al periodisme és necessari haver passat quatre, sis o vuit anys per la universitat.

El primer que vaig pensar al rebre l’oferta en ferm per dirigir la publicació va ser: “Ho puc fer”. Gairebé dos mesos després, i amb un procés accelerat tant en el terreny professional com el personal, apareix aquest primer número amb el qual ja em podeu veure com a director d’un mitjà. No sóc un amant dels càrrecs ni de les jerarquies, però entenc que és una responsabilitat molt gran que m’ha arribat amb tan sols 26 anys.

Molts consideraran un error l’aparició d’un setmanari gratuït ara que la premsa –igual que l’economia en general– no travessa els seus millors moments. I potser tenen raó. Però no hi ha crisi pitjor que la dels braços creuats i malgrat ser un equip jove, l’aposta de Línia Badalona és el treball i el rigor. Mireu, quan tothom parla dels “ni-nis” i del futur tan negre que els (ens) espera a les generacions que tot just emergim en el món laboral, recordo la meva primera feina a una botiga de roba, quan tenia 16 anys. Allò que en el seu moment vaig maleir, s’ha acabat convertint en un punt d’inflexió que sempre agrairé a la meva família i el que sens dubte ha acabat inculcant-me una cultura de l’esforç. N’estic convençut que me’n sortiré i espero que la joventut no sigui un obstacle per aquells que l’associen amb inexperiència i falta de respecte.

D’altra banda, no només em sento obligat a agrair l’aposta que han fet per mi, sinó per la ciutat. Sento que Badalona ho necessita.

Marc Ustrell

Director de Línia Badalona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram