Menys de dos anys de govern municipal del PP s’han traduït en l’incompliment sistemàtic de les promeses electorals, en un descontent generalitzat i en una evident paràlisi. Una certa pudor a corrupció (en el pitjor dels casos) o desgavell administratiu (en el millor i per dir-ho finament) comença a sentir-se en l’ambient badaloní.
El govern sense rumb d’Albiol, en minoria i amb un trànsfuga, amb zero credibilitat política i sense gestors ni equip competent, ja només pot allargar l’agonia. S’acaba així el fenomen Albiol a la velocitat proporcional a la que va néixer?
Garcia Albiol va ser (és encara) un producte de mercadotècnia electoral que va saber aprofitar el desgast i els errors dels governs socialistes i les severes carències de lideratge. Tot i que Albiol ha improvisat molt, no deixa de ser un polític que ha estat vint anys picant pedra sense tenir repercussió. Fins que va trobar la veta de les virtuts mediàtiques del populisme, cortesia de Telecinco i d’algun diari d’esquerres. És aleshores quan va demostrar la seva habilitat electoral (no diria política) al posar en un primer pla un projecte de ciutat desdibuixat, tot construint en paral·lel un imaginari més propi de formacions extremistes que de la civilitzada dreta.
Però la introducció barroera del populisme d’Albiol (un dels pocs actius del seu líder, per qui vulgui interpretar-ho electoralment) no està enterrat.
Enviar a l’Albiol a l’oposició implica torna-lo a activar; convertir en màrtir a un Albiol desbordat per les circumstàncies és fer-li un favor electoral, donar-li una via d’escapament per llepar-se les ferides des de la còmoda oposició; regalar-li un valuós temps per refer l’equip (que ha de canviar de dalt a baix si vol sobreviure políticament) i agafar embrenzida per intentar recuperar l’alcaldia el 2015.
No enviar Albiol a l’oposició és permetre que guanyi el tacticisme electoral per sobre de la responsabilitat política. Governar una ciutat asfixiada, financerament, no serà agradable; improvisar una coalició de formacions polítiques amb criteris dispars, un disbarat. Però s’ha d’acabar amb la deriva del govern municipal abans que es produeixin situacions irreversibles. La possible marbellització de l’Ajuntament de Badalona no és una anècdota, comença a ser un fet, objectiu i poc interpretable, on la intervenció de la justícia és només qüestió de temps. I és precisament aquí on els polítics de l’oposició han d’entendre que actuar ara és un deure de responsabilitat, no només amb els seus electors sinó també per tots els ciutadans de Badalona que es mereixen quelcom millor.
I després…? ja veurem a les eleccions municipals del 2015, com cotitza la responsabilitat entre la ciutadania badalonina.
