Divendres passat la periodista badalonina Pilar Rahola va encendre la metxa de les Festes de Maig amb la lectura d’un dels pregons més polèmics que es recorden. Tant la protagonista com el context -plena campanya electoral- auguraven conseqüències. I així va ser. A la plaça, els boicotejadors no van ser finalment els activistes palestins, que amb bon criteri van decidir no criticar Rahola (reconeguda defensora de la causa israelita) en un dels actes més emotius i esperats per la ciutadania. Qui va xiular, en canvi, van ser els pares i mares dels alumnes del Bufalà II, que protestaven d’aquesta manera del retard que porta la construcció del nou centre educatiu. L’eliminació dels barracons d’aquesta escola és anhelada també pel consistori badaloní, per tant, sembla ser que van confondre la plaça de Sant Jaume de Barcelona -on es troba la Generalitat de Catalunya- amb la Plaça de la Vila. Tornant al pregó, és evident que quan Rahola esperonava a lluitar contra “el dimoni de la intolerància” i acusava a les veus que “ han malmès la ciutat de Badalona anant pels micròfons del país escampant maledicències” es referia a Xavier Garcia Albiol. El dirigent popular, evidentment, ja s’ha mostrat molest per la “utilització política descarada” que es va fer del pregó, i ha recordat que el pregoner es deu “a tots els ciutadans, votin el que votin”. Discrepo de les veus que critiquen la talla de Rahola com a pregonera. Crec que ja era hora que aquesta periodista, a l’alçada de companys de diari i expregoners com Enric Juliana, tingués aquest honor. Això no vol dir que subscrigui tot el que diu i pensa en columnes i platós, ni de bon tros. Però veient com va anar l’acte de divendres, és comprensible que hi hagi persones que sospitin que la seva elecció, a dues setmanes dels comicis, amagava segones intencions. Veurem si després de fer-ho amb Serra, el líder popular tindrà també un cara a cara amb Rahola.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram