Partit de bàsquet de l’època a Badalona. Foto: Museu de Badalona
Pati de l’Ateneu Obrer. 1 de març del 1925. Una selecció de jugadors de Barcelona, on ja es jugava a bàsquet, va disputar el primer partit oficial d’aquest esport a Badalona. Va ser una exhibició, en el més estricte sentit de la paraula, però bastant allunyada de l’expressió que s’utilitza com a sinònim de gran espectacle. “Les cròniques de l’època ja deien que havia estat avorrit”, explica a Línia Nord Pep Solà-Niubò, membre del Centre d’Estudis Històrics de Badalona (CEHB) i investigador de la història de l’esport a la ciutat.
En aquest sentit, Solà-Niubó aclareix que és el primer que es va disputar amb regles, unes dimensions oficials i un àrbitre, sense tenir en compte les “expressions informals” que poguessin haver-hi a la ciutat. El més curiós, apunta l’historiador, és que per l’època que era, el partit estigui tan ben documentat.
Sis contra sis
Va ser un partit peculiar, en el qual van jugar sis contra sis en un camp amb unes dimensions que dupliquen les actuals. “No hi havia dribbling i segurament es fotien d’hòsties. Era com un futbol amb les mans. A la gent no li va agradar”, explica. De fet, el resultat il·lustra, encara més, el que es va viure aquell dia: victòria ajustada, per 7 a 6.
Del que segur que no eren conscients, tant els assistents com els participants, és que s’estava posant la primera pedra, ni més ni menys, de la ciutat del bàsquet. Solà-Niubò explica que va ser una petició de la gent de l’Ateneu Obrer a la Federació de Bàsquet, que en els següents anys va organitzar-ne algunes més.
L’any 1926 es va formar la Societat Gimnàstica, que l’any 1928 va començar a jugar a bàsquet i ja el 1929 es va federar.
La llavor de la Penya
El bàsquet ja començava a fer xup-xup, però no acabava de consolidar-se. Per introduir el cuc d’aquest esport, l’any 1930 la Societat Gimnàstica va organitzar un torneig per a entitats de la ciutat. Una de les participants va ser la Penya Spirit of Badalona, que es convertiria en l’actual Joventut de Badalona. “No havien jugat mai a bàsquet, però abans de la guerra ja van veure que seria el seu esport”, assegura Solà-Niubò.
El règim va obligar a canviar el nom, que passaria a dir-se Joventut, però el mot Penya, com la coneixia tothom, ha perdurat fins a l’actualitat.
Per celebrar aquesta efemèride, el CEHB va fer una ruta el dia 1 de març per llocs emblemàtics on es va jugar a bàsquet. El punt de partida va ser l’actual plaça Ernest Lluch, on es va disputar el citat partit. També van visitar la societat Coral la Badalonense, que fou un dels locals socials de la Penya. “Vam morir d’èxit aplegant 100 persones”, valora Solà-Niubó. De fet, donada la quantitat de contingut que hi ha sobre el bàsquet a la ciutat, el CEHB organitzarà altres rutes pròximament.
Badalona, la ‘ciutat del bàsquet’ que no cuida les pistes urbanes
