En les darreres setmanes Badalona ha sortit més als mitjans de comunicació que segurament mai abans. Fins i tot ens han visitat diaris i televisions de tot Espanya, i durant la campanya també estrangers. Per què hem estat en boca de tothom i obert portades de moltes capçaleres? Davant d’aquest fet innegable hi ha qui se sent incòmode i critica els mitjans; el clàssic de matar el missatger. Són ciutadans que ens culpen no només de que Xavier García Albiol sigui el nou alcalde, sinó de que haguem donat una imatge negativa de la ciutat. Davant de tals acusacions m’agradaria reflexionar sobre allò què em van ensenyar a la facultat de periodisme. Entre les característiques que fan que un esdeveniment sigui notícia, en destaco les següents: és notícia si el fet no ha passat abans (novetat) i si interessa als ciutadans; si tindrà conseqüències i si succeeix a prop d’on som (proximitat). Per tant, que el PP hagi guanyat l’alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya (un oasi on els populars no passen quasi mai de ser la tercera força política als municipis ni al Parlament), per primera vegada és notícia. Agradi o no. I més si el candidat que aconsegueix la vara d’alcalde d’una ciutat governada sempre per les esquerres ho fa amb un discurs molt dur contra els nouvinguts; de fet, amb les frases més contundents que ha fet mai un dirigent del PP de tot Espanya. Hi haurà qui especularà ara sobre si Albiol ha obert la escletxa i trencat una barrera imaginaria que impedia als populars ser decisius a Catalunya. Això no ho sap ningú avui. Però el que sí que se sap, en canvi, són els fets consumats. Podríem dir, prenent com a referència aquell clàssic periodístic, que “l’home ha mossegat el gos”. No seré jo qui negui que la cobertura mediàtica de la pressa de possessió -sense precedents- ha pogut ser un pèl excessiva, però és evident que la fita aconseguida per aquest polític traspassa Badalona i obre un nou paradigma en la manera de fer política en tot el país.
