Àlex Pastor, primer secretari del PSC i, de facto, nou líder del partit a la ciutat, ens visita pocs dies després que s’hagi confirmat que els socialistes es queden a l’oposició. Parlem de les negociacions fallides, del rol que els espera aquests quatre anys i també de la renovació interna del partit. “Amb Jordi Serra cal una resposta més aviat que tard”, diu un Pastor que avisa que, en clau de ciutat, exerciran “una oposició responsable però lliure”.

El PSC s’ha quedat a l’oposició perquè no l’han deixat ser al govern o perquè ja no veia clar entrar-hi des de bon principi?
Crec que és evident que nosaltres, des d’un inici, el que vam intentar fer és entrar en un govern d’esquerres i progressista. Per tant, la nostra voluntat era ser al govern. Però la negociació va anar com va anar i el que ens sentim a hores d’ara és decebuts amb la voluntat de la resta de forces polítiques que finalment integren el govern i que no ens hi han volgut.

Precisament aquestes tres forces (Guanyem, ERC i Iniciativa) asseguren que vostès els van transmetre “repetidament” que es veien més a fora que a dins.
Això no és veritat. El que sí que vam dir és que teníem la sensació que ja hi havia un preacord entre aquests tres partits molt abans de les eleccions i que nosaltres estàvem en una situació de més a fora que a dins per la seva pròpia voluntat, no per la nostra.

Són dues versions diferents sobre un mateix fet. Quina m’he de creure?
La que vostè vulgui, però només li diré que en alguns casos vam estar fent reunions fins a les dues de la matinada. Si la nostra voluntat no era entrar al govern, vam perdre molt el temps, eh!


Seriosament, vam ser la clau útil, però no hi ha hagut predisposició per part de la resta de forces perquè el PSC entrés al govern.

Què ha passat perquè aquelles bones sensacions de la primera reunió s’hagin torçat tant?
Bé, que de mica en mica han anat apareixent traves que han impossibilitat l’encaix del PSC en el nou govern. Cal recordar que, suposo que per prioritats, nosaltres ja vam ser els últims que ens vam reunir amb Guanyem. Primer van anar ERC i Iniciativa. Crec que això ja diu moltes coses.

Vostès han dit públicament que els han molestat, principalment, les formes. S’han sentit relegats?
Home, que ens facin arribar l’última proposta una hora abans de la nostra assemblea, com van fer, no són formes precisament exemplars.

A Guanyem, ERC i Iniciativa sembla que també els van molestar algunes formes, com quan des del PSC es va manifestar que sospesaven facilitar l’alcaldia al PP si Albiol plegava.
Aquesta és la interpretació que en van fer ells. Les meves declaracions van ser molt clares: si Albiol es retira i no es presenta més, el PP ha de ser un partit més amb el qual es pugui tenir una relació fluida. Perquè, no oblidem, estem parlant d’un partit que té 10 regidors i que va obtenir 30.000 vots, ens agradi o no. Però en cap moment vaig parlar de l’alcaldia. Nosaltres vam donar suport des del primer moment a la investidura de Dolors Sabater.

Van vendre el vot de la investidura massa barat, com es diu popularment?
Nosaltres no hem venut cap vot. Tot el contrari. El que vam fer és una aposta clara i decidia per Dolors Sabater sense cap contrapartida més que garantir un Ajuntament totalment neutral amb el procés sobiranista. No vam posar el govern com a moneda de canvi. El govern de la ciutat és suficientment important com per no jugar amb ell.

Tenen garantit que serà un govern neutral envers el procés sobiranista?
I tant! [Ensenya una acta de les negociacions de dimarts dia 9, en concret de la subcomissió programàtica sobre el fet nacional, en la qual hi figuren els acords sobre aquesta temàtica]. Vam acordar que hi hauria neutralitat institucional. Va costar molt, perquè ERC i una part de Guanyem volien un altre paper de l’Ajuntament envers aquest tema. Però nosaltres ens hi vam negar i amb l’esforç de tots vam arribar a un acord.

No pot quedar en paper mullat aquest document que m’ensenya, sobretot ara que ja està clar que vostès no seran al govern per exigir que es compleixi?
Tot està per veure, però els acords hi són per complir-los. L’Onze de Setembre ho comprovarem: vam acordar que només s’hissaria la senyera però que no hi hauria cap estelada. Sabrem si es respecta l’acord. Tinc clar que tenim un govern amb independentistes, però no un govern independentista, i crec en la seva paraula. Per tant, vull pensar que ho compliran.

En tot cas, si poguessin tornar enrere, canviarien alguna cosa de l’estratègia de negociació que han seguit?
Si m’ho pregunta ara mateix, evidentment li diria que canviaria coses. Però no puc parlar amb la suficient sang freda perquè tot és molt recent. Ho haurem d’analitzar i treure’n conclusions clares.

S’han fet valdre poc?
Bé, és que no podem ser on no ens volen. És així de clar. Per molt que tu empenyis i facis valer la teva força, imagini’s com hauria estat un govern que hauria començat dividit. En aquest sentit, l’estratègia de negociació no hi té res a veure.

L’acord de governabilitat que els han ofert ha quedat descartat del tot?
Dijous passat em vaig reunir personalment amb l’alcaldessa, em va tornar a oferir aquest acord de governabilitat i li vaig tornar a rebutjar. Ho hem dit sempre: si som al govern, farem de govern, i si som a l’oposició, farem d’oposició. Per quatre llocs de treball no hipotecarem totes les decisions del mandat que comença.

Li preguntava perquè també van descartar la primera proposta que els van fer per entrar al govern i després s’ho van repensar i van dir que l’acceptaven amb “uns petits retocs”.
Una cosa és molt diferent que l’altra. A més, en aquella assemblea no vam dir que no. El que vam dir és ‘no’ a les formes i ‘sí’ a parlar-ne i intentar arribar a un acord. Si vam poder esperar durant tota una setmana que Guanyem celebrés la seva assemblea, crec que no venia de tres dies més per poder negociar la incorporació del PSC al govern amb una proposta amb cara i ulls.

La nova política s’ha encallat amb problemes típics de la vella política, com és el repartiment del cartipàs municipal?
És que la nova política de vegades és més vella que la vella política. Entre d’altres coses, perquè dins de la nova política hi ha actors principals que són de la vella política. No sé si m’entén… I això és el que decep més.

Des de fora dóna la sensació que la cosa ha acabat realment malament.
No, això és política. No ha acabat ni bé ni malament. A més, el mandat tot just acaba de començar. Pot donar moltes voltes.

Creu que podran refer els ponts i reobrir les negociacions en un futur pròxim?
Evidentment, s’han de refer els ponts, no només amb els partits del govern sinó també amb els de l’oposició. Serà un mandat molt mogut, molt intens. Per tant, el que caldrà és parlar i arribar a acords pel bé de la ciutat.

Podrien acabar entrant al govern més endavant?
L’activitat política a dia d’avui és tan intensa que un dia pot semblar un any. Per tant, parlar ara del que pugui passar a la tardor, com ha fet l’alcaldessa, és política ficció. Nosaltres sabem que avui som a l’oposició i des d’aquí treballarem.

Quin tipus d’oposició faran?
Una oposició responsable, però lliure. Si no ens tenen en compte, no podrem donar suport a segons quines qüestions. Si es volen imposar coses, evidentment nosaltres no farem seguidisme. Hem tret un govern autoritari: no caiguem en l’error de permetre’n un altre.

I de portes endins, quin PSC veurem en els pròxims mesos?
Un PSC renovat amb una generació de joves que comença a liderar ja aquesta nova etapa del partit. Construirem un equip nou amb idees fresques i engrescadores per transformar la realitat de la ciutat.

Què passarà amb Jordi Serra?
El que decideixi internament el partit. Evidentment, cal una resposta més aviat que tard, en aquest sentit. És un tema delicat però el que hem de fer és mirar pel bé del partit per sobre de qualsevol nom.

Quina és la posició actual de Serra?
És regidor ras. L’acta és personal, per tant, en aquest sentit només pot prendre una decisió ell mateix. Pel que fa a les responsabilitats, ara mateix el president del grup municipal sóc jo, el portaveu és Rubén Guijarro i dins de la direcció del partit hi ha gent jove i preparada que està agafant cada vegada més força.

Serra ha posat a disposició del PSC el seu càrrec, però no ha dimitit. Fonts del partit em deien fa poc que estaven “pendents de quina decisió pugui prendre ell mateix” o, en qualsevol cas, “de quina decisió cal prendre conjuntament com a partit”. Què vol dir això, exactament?
Que ara mateix ell té l’oportunitat de decidir si plega o no. I que, a banda d’això, si al partit hi ha una voluntat majoritària clara en un sentit o en un altre quan es plantegi aquesta qüestió, perquè encara no s’ha plantejat, evidentment s’haurà d’afrontar.

Ara que les negociacions pel nou govern ja han acabat, ha arribat el moment d’afrontar-ho?
Sí. De fet, ho començarem a fer des d’ara mateix. Un cop ja sabem en quina posició ha quedat el nostre grup municipal, el que toca ara és encarar la renovació de l’estructura del partit i de la dinamització de la nostra acció política. I el que puc assegurar ja en aquest sentit és que el camí que comencem no és pensant només en el dia a dia, sinó en quina és l’alternativa política que hem de construir per poder tornar al govern amb força el 2019.

Vostè s’ha anat posicionant darrerament com la nova cara visible del PSC. Es pot dir que, de facto, ja ha substituït Serra?
Com a president del grup municipal, sí. L’únic que puc dir en aquests moments és que estic a disposició del partit. Si la voluntat majoritària és que jo pugui liderar la nova etapa, faré un pas endavant. Però això ja serà quan toqui i després d’un procés de primàries.

Parlant clar, estic davant del nou líder del PSC dels pròxims anys, almenys fins al 2019?
Fins al 2019, sí. En el moment que comencem unes primàries per escollir el candidat és quan veurem quines opcions i possibilitats tenim. I, repeteixo, jo estaré a disposició del meu partit per fer un pas endavant si se’m demana.

La relació amb Serra és bona?
Sí, és molt bona. I no m’agradaria gens que ell acabés com va acabar Joan Blanch o Maite Arqué. Crec que es mereix un altre tracte. Jordi Serra sap que el seu partit estarà a l’altura del que ell ha significat i li sabrà correspondre.