L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, en una imatge recent. Foto: ACN
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, s’ha vist immersa en una polèmica que ha generat un gran debat a les xarxes entre els col·lectius feministes i LGTBI. Tot començava el passat 17 de novembre, quan la batllessa socialista celebrava en una publicació la posada en marxa de la web de l’entitat Contra el Borrado de las Mujeres, una agrupació que lluita per abolir el gènere, entès com una “construcció social” que vol “substituir” la categoria del sexe. Aquest plantejament trenca profundament amb l’anomenada teoria queer, que sosté que tant el gènere com la identitat sexual o sexe no són conceptes fixos inherents de la naturalesa biològica humana, sinó que són resultat de la societat que ens envolta.
La reacció de Parlon va ser durament criticada per diversos col·lectius LGTBI, que consideren que l’entitat felicitada per l’alcaldessa “desinforma, promou el discurs d’odi i compara les persones transgènere amb assassins, pedòfils i violadors”. Una de les veus més crítiques va ser l’associació Entenem Santa Coloma LGTBI, que en un comunicat va assegurar sentir “vergonya” per unes manifestacions que no representen el “pensament majoritari” al municipi i que va anunciar la seva renúncia com a entitat membre de la Taula LGTBI local per “obligació moral”.
PARLON RESPON
“Com a dona feminista, vull abolir el gènere. Discrepo de la teoria queer i vull que la categoria de dona segueixi existint. Això no em converteix en trànsfoba. Lamento que s’hagi intentat desprestigiar la meva feina en favor dels drets de les Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals”, assenyalava Parlon en un comunicat, on reafirmava la seva posició i assegurava que no tolerarà calumnies ni persecució política per “seguir una pàgina web” que discrepa de la teoria queer. L’alcaldessa ha rebut nombroses mostres de suport com les de la portaveu socialista d’Igualtat al Congrés dels Diputats, Laura Berja, o la del president del PSC a Barcelona, Jaume Collboni.
