L’alcaldessa Núria Parlon rep Línia Nord pocs dies després d’haver fet oficial la seva candidatura per liderar el PSC. I ho fa al seu despatx de l’Ajuntament, on ha passat tantes hores els últims anys i on vol seguir treballant tot i el pas que ara ha decidit fer. Diu que vol exportar la seva ‘recepta Santa Coloma’ al partit.
Com va viure la Diada Nacional de Catalunya aquest passat diumenge?
Personalment la vaig viure en dos actes. Al matí, en el de ciutat, que vam fer aquí a Santa Coloma amb totes les entitats que van participar en l’ofrena floral. I a la tarda, en el d’Una Diada per a la història, l’acte que es va fer en commemoració de la primera Diada a Sant Boi.
Com és que no va assistir a l’ofrena floral del PSC al monument de Rafael Casanova a Barcelona?
Per coincidència d’actes, com cada any. A excepció del primer any, que vaig arribar molt tard aquí i la gent es va queixar perquè no era a Santa Coloma, mai no he estat a l’ofrena de Barcelona, perquè no em dóna temps de fer les dues coses.
Va prioritzar la ciutat.
Sempre ho faig així. L’any passat tampoc hi vaig anar. No és cap cosa excepcional.
Per tant, no és cert que es volgués estalviar la foto amb Iceta?
[Somriu]. No! Ens hem fet moltes fotos amb el Miquel en els darrers dies sabent tots dos que anàvem com a candidats a les primàries.
Tenen bona relació?
Sí, la relació és bona.
Es veu compartint projecte amb ell o prefereix confrontar candidatures?
Jo crec que és bo que els i les militants puguin escollir el primer secretari o la primera secretària del partit. En primer lloc perquè aquest ja no és un congrés de transició, sinó ordinari, i en segon lloc perquè nosaltres hem triat les primàries com a mecanisme per renovar les direccions, i això s’ha de respectar. I tot plegat deixant de banda que tenim projectes que, des d’un punt de vista organitzatiu, crec que tenen diferències importants. La militància ha de poder triar.
I un cop fetes les primàries, què?
Més enllà dels resultats de les primàries i del què la militància esculli, després hi ha la voluntat, tant per part del Miquel com per part meva, de fer una direcció plural, integradora, de suma i que en cap cas sigui motiu de fractura. Això ho tenim molt clar tots dos.
Iceta diu que “fa dos anys ningú es volia posar al capdavant del PSC” i que, en canvi, “ara hi ha competència perquè el partit està molt millor”. Ho comparteix?
Bé, quan el Miquel va fer el pas per liderar el partit estàvem en un moment de transició i, per tant, potser ell era la millor persona per fer-ho, perquè veníem d’una situació traumàtica: una escissió important de companys i companyes, el primer secretari Pere Navarro havia plegat… Ara bé, aleshores teníem 20 diputats, i tot i que hem estabilitzat el PSC, a dia d’avui en tenim 16. I les enquestes tampoc ens auguren una millora, cosa que vol dir que el projecte de transició s’ha de superar per una nova etapa que ens permeti rellançar el projecte.
Què vol dir, amb tot això?
Que ningú pot insinuar que ara s’està competint pel lideratge en una situació d’oportunisme. Si estiguéssim en el millor moment del partit es podria dir… Però tot i així l’aspiració dels candidats i candidates seria legítima, perquè el nostre sistema d’escollir les direccions són les primàries.
La molesta que es faci aquesta insinuació d’oportunisme?
No, no em molesta. És una argumentació que es pot fer i no hi tinc res a dir més enllà que hi ha una realitat innegable: el PSC s’ha estabilitzat però no tenim bons resultats. Dic això com també remarco sempre que la feina feta s’ha d’agrair. El Miquel va fer un pas ferm fa dos anys per liderar el partit i tots i totes l’hi agraïm. En aquest sentit, la seva figura no és prescindible en el nou projecte, però és cert que cal encarar una nova etapa que no només ens permeti estabilitzar-nos, sinó créixer. I crec que personalment estic en bones condicions de liderar-la.
Se li està quedant petita Santa Coloma?
En absolut. Santa Coloma dóna molt de si i, per tant, la meva vinculació amb la ciutat és la mateixa que abans de fer el pas d’aspirar a liderar la direcció del partit. Aquí també ens queda molta feina per fer. I la farem.
Si guanya les primàries del PSC del 15 d’octubre, continuarà sent alcaldessa, per tant?
Sí.
No hi renunciarà, passi el que passi.
No. Si guanyo les primàries, em dedicaré a muscular el partit amb tot l’equip de gent que m’acompanya en aquesta aventura i al mateix temps em dedicaré a l’alcaldia. És totalment compatible: poder local i partit. Ho faré així, almenys en aquest període que ara se’ns obrirà. Hem d’anar pas a pas.
El ‘pas a pas’ cada cop va més de pressa. Potser l’any que ve es troba amb unes noves eleccions a Catalunya.
Si és així, haurem de fer primàries per escollir el cap de llista. No podem equiparar el fet de ser primera secretària amb estar habilitada per ser la candidata del PSC a les eleccions. Això s’haurà de decidir en un procés de primàries. Nosaltres funcionem així i cal respectar-ho. Ara ens hem de centrar a fer els canvis en la cultura organitzativa i política que crec que el partit necessita per poder reconnectar amb determinats sectors, arriscant molt més en el discurs d’esquerra, en les maneres de relacionar-nos amb certs col·lectius…
Creu que part de la desconnexió s’ha produït perquè la ciutadania percep l’espai polític de Podem i els ‘comuns’ com una opció més decididament d’esquerres que el dels socialistes?
Sí, la irrupció de les noves forces polítiques, que a més no porten responsabilitats de govern a l’esquena i, per tant, no han comès determinades contradiccions, com ha estat el cas del nostre partit, ens obliga a fer un sobreesforç per reconnectar amb determinats sectors. I això passa per refundar el partit i recuperar l’esperit del 78. El PSC ha de ser més plural. No hi sobra ningú, però hi falta gent. Ho hem d’entendre i enfocar amb valentia. Hem de redefinir les nostres posicions i sobretot recuperar la il·lusió. Crec que el principal problema que tenim a dia d’avui és que ens hem tornat molt conformistes i un xic porucs. Això és la primera barrera que hem de trencar per poder rellançar el nostre discurs d’esquerra. Aquesta és la recepta que ha funcionat aquí a Santa Coloma.
I en el cas del debat nacional, quina és la ‘recepta’ que proposa? Fins ara, el discurs del PSC ha quedat diluït enmig de l’independentisme i l’unionisme.
Sí, aquest és un dels elements clau que també ens ha portat a desdibuixar-nos en els debats polítics. Crec que hem de ser més agosarats i donar cos a la nostra proposta federal per poder posar sobre la taula un nou acord de convivència en un termini no més enllà d’un any.
I aquella consulta legal i acordada que havia defensat sempre?
Ha de servir per referendar aquest acord. En la situació de bloqueig institucional que estem ara, hem de sortir del marc conceptual segons el qual l’única sortida possible és votar la ruptura. Precisament perquè per votar la ruptura hem de prendre camins unilaterals. I la unilateralitat no beneficia cap procés democràtic. Jo no em nego que es voti, però intentem votar un acord, amb garanties democràtiques i interpel·lant tothom, i no una ruptura.
Per tant, vostè creu que els catalans han de poder decidir el seu futur polític en un referèndum? Sí o no?
Jo crec que els catalans han de poder decidir el seu futur amb garanties democràtiques i sentint-se tots interpel·lats a fer-ho. I això, torno a repetir, no passa per votar una ruptura, sinó per votar un acord. I, en tot cas, si fracassa la via de l’acord, aleshores ja veurem quins són els passos a seguir.
