Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ens rep passats els 100 dies de gràcia del seu govern. Durant la llarga conversa amb Línia Nord defensa la gestió duta a terme fins ara, tot i que lamenta que “per a alguns” el seu govern “sempre serà l’absolutista” perquè, segons ella, “això ven molt”. No defuig cap pregunta i, fins i tot, critica que el Ple de la ciutat veïna, Badalona, reprovés l’alcaldessa Sabater pel seu suport als imputats pel 9N, amb el vot a favor del PSC. I és que Parlon té el seu propi punt de vista en el debat nacional.
Està satisfeta d’aquests primers mesos del mandat ara que ja han passat els 100 dies de gràcia?
Sí, la valoració és positiva. Hem fet una renovació molt important tant de l’equip polític com del tècnic i, per tant, sempre hi ha un procés d’adaptació. Però la veritat és que el nou equip està molt implicat i té moltes ganes de treballar i això s’està notant en positiu amb les relacions amb el teixit associatiu i veïnal. Crec que anem pel bon camí, malgrat que estem en un entorn clarament advers pels interessos del món local.
Durant aquests primers mesos ha posat molt d’èmfasi en la participació. Vol fer el que s’ha anomenat nova política des d’un partit tradicional? És compatible?
[Somriu] Tenim tendència a simplificar. Nova i vella política, casta i no casta, els d’aquí i els d’allà… Ja fa molt temps que a Santa Coloma experimentem les fórmules de la nova política, el que passa és que nosaltres mai no tindrem el ressò mediàtic que tenen altres formacions precisament perquè ho impulsem des d’un partit tradicional. Però ja hi estem acostumats i això no és un impediment perquè continuem apostant per la renovació democràtica i la participació ciutadana. Cal donar veu a sectors de la població que normalment no en tenen i escolar-los, evidentment.
La veu dels partits de l’oposició també l’escoltarà? Quin pes tindran les seves demandes, ara que governa amb majoria absoluta?
Per descomptat, però es tracta d’una relació bidireccional. Nosaltres estarem oberts a escoltar les propostes de l’oposició, com no pot ser d’altra manera, però també esperem que això es produeixi dins d’un marc de treball compartit per un projecte en comú malgrat les diferències entre nosaltres.
És bona la relació amb els grups de l’oposició?
Una cosa són els tuits i els comptes de Facebook i una altra la relació del dia a dia. En aquest últim cas crec que anem pel bon camí. Tots els equips, no només el nostre, s’han renovat molt i penso que tenim la possibilitat de trobar camins d’entesa. Ara bé, públicament, per a alguns grups nosaltres serem sempre els absolutistes, perquè això ven molt.
Precisament la majoria absoluta va ser el que li va permetre aprovar inicialment les ordenances fiscals i els preus públics. Tots els altres grups van votar-hi en contra. Hauria estat desitjable obtenir més suports?
Sobretot el que hauria estat desitjable és que qui hi va votar en contra hagués donat arguments de pes per fer-ho. Crec que en el cas d’una aprovació inicial que ve seguida de tot el procés d’esmenes és millor abstenir-se, però bé, no ha estat així.
Les ordenances i els preus públics són dues de les principals vies d’ingressos de l’Ajuntament. Quin és l’estat de salut de les arques municipals?
Nosaltres partim d’una situació complicada, com la majoria d’ajuntaments. La crisi ha castigat molt l’empresa municipal d’habitatge, Gramepark, i això ha derivat en tensions de tresoreria importants. Però ho hem estabilitzat i, si tot va bé, de cara a l’abril-maig estarem per sota de la ràtio d’endeutament –75%–, factor que ens permetrà, si fos necessari, poder-nos tornar a endeutar per poder fer inversió a la ciutat.
El principal grup de l’oposició, SOM Gramenet, diu que una part del deute de Gramepark i, en definitiva, de l’Ajuntament és il·legítima. Vostè també ho pensa?
Des d’un punt de vista polític, sí que podem dir que part d’aquest deute té una component de certa il·legitimitat. Ara bé, nosaltres això no li podem plantejar a l’interventor municipal, perquè per a ell el deute és deute i, per tant, s’ha de pagar d’acord amb els requisits d’estabilitat pressupostària i que ens regeixen com a govern local.
No es pot deixar de pagar el deute, per tant.
No, és clar. Nosaltres no podem deixar de pagar el deute: ens retindrien l’aportació que rebem dels tributs de l’Estat. És un debat de caràcter ideològic que s’ha de tenir i que ha de servir per plantejar reformes legislatives a nivell estatal, però nosaltres, com a administració local, no tenim recorregut en aquest tema. Aquesta és la realitat.
Més enllà de l’Ajuntament, la realitat de l’economia colomenca també és complicada. La moneda local que vol impulsar pot ser una de les eines per revitalitzar-la?
Sí. La moneda local pot ser útil per revitalitzar el principal actiu econòmic de la ciutat: el comerç local. Aquesta moneda està orientada sobretot a fidelitzar les compres a la ciutat i, per tant, a afavorir que el teixit comercial aguanti. I tot això complementat amb incentius que premiïn la compra amb moneda local.
Creu que hi haurà gaires treballadors municipals que voldran cobrar fins al 30% de la seva nòmina en aquesta nova moneda, com ha proposat?
Esperem que sí. Jo crec que els que estan més sensibilitzats seran els que s’hi animaran primer i això pot afavorir que altres s’hi sumin.
Centrant-nos en el present, la taxa d’atur a la ciutat és del 18,28% i la PAH alerta d’un augment de les ocupacions de pisos per part de gent desnonada. Aquesta situació dificulta que Santa Coloma es pugui convertir en ciutat d’acollida per a refugiats?
Cal fer una diferenciació molt important. Una cosa són els refugiats econòmics, que han de fugir dels seus països perquè no tenen possibilitats de viure-hi, i l’altra els refugiats polítics, que ho fan per un conflicte bèl·lic. En aquest sentit, hem de fer molta pedagogia entre la ciutadania per evitar que es generi una sensació de concurrència per als recursos públics, que ja són escassos. Santa Coloma forma part de la xarxa de ciutats refugi i és molt probable que algunes famílies acabin arribant aquí. Rebrem recursos de l’Estat per fer-hi front, però hem d’estar preparats.
També sembla que la ciutat ha d’estar preparada per fer més forta la seva lluita contra la MAT. Red Eléctrica acabarà passant per sobre de tots els que s’oposen al projecte?
Les formes de Red Eléctrica estan totalment desfasades. Exerceix un poder de monopoli que va en contra dels interessos territorials. Nosaltres hem d’al·legar, però fer-ho bé. Si amb les al·legacions que presentem l’únic que diem és que no volem la MAT, els hi posarem molt fàcil. O aconseguim que es demostri que el projecte és innecessari o, com a mínim, que cal buscar una alternativa de pas, o ens menjarem la MAT. Hem de ser realistes i, repeteixo, al·legar bé.
Un dels seus aliats en la lluita contra la MAT és la Plataforma en Defensa de Serra Marina i Can Zam, que en canvi lamenta que l’Ajuntament no faci cas de les seves demandes per convertir el parc de Can Zam en una zona frondosa.
No és cert. No hi ha un conflicte d’interessos en relació amb el parc de Can Zam. Nosaltres estem a favor, des de l’inici, que sigui un parc natural i que tingui usos ciutadans. Ara bé, no és possible executar amb recursos propis les dues fases de Can Zam alhora. Que em diguin de quines partides traiem els recursos per fer-ho… Deixem de fer els programes socials? Les beques menjador? L’assistència a la gent gran?
[Silenci]
Aquesta és la diferència, legítima i saludable, entre qui governa i qui assota els que governen perquè es posin les piles. Fins aquí d’acord. Però no es pot dir que no s’ha fet res al parc de Can Zam en els últims 40 anys. Hem de ser madurs a l’hora de plantejar les reivindicacions. Ara acabarem la primera fase i la segona l’executarem quan puguem. Mentrestant, i això és el que a alguns els costa entendre, no renunciarem a donar-li usos culturals i de projecció de la ciutat, perquè aquesta és la responsabilitat dels que hem de governar.
També és una responsabilitat dels que han de governar respectar les mocions. En aquest sentit, complirà la que es va aprovar sobre la retirada de les plaques públiques que hi ha arreu de la ciutat amb el nom de l’exalcalde Bartomeu Muñoz?
I les que hi ha amb el nom de Jordi Pujol.
També.
[Somriu] Sí, les traurem. El que passa és que, com que nosaltres no podem estar tot el dia pendents de la gestualitat, encara no s’ha fet. Però vam aprovar una moció en aquest sentit i la complirem, perquè és el compromís que vam adquirir.
Una altra crítica que ha rebut recentment, en aquest cas en l’àmbit de la Diputació, és la que li ha fet la CUP respecte al seu nomenament com a vicepresidenta de l’ens. Aquesta formació diu que va ser “opac”. Què en pensa?
La CUP ho considera tot opac. Amb tots els meus respectes, el seu discurs institucional arreu es basa en què tot és opac i que ells han arribat per fer bullir l’olla. Un pot estar o no d’acord amb una manera d’organitzar el govern, però contínuament estar acusant la resta de representants polítics, que tenen la legitimitat d’haver estat escollits a les urnes com ells, d’aprofitats i opacs…
La qualificació d’”opac”, deien, es basava en què el seu nom no figurava en l’aprovació del cartipàs i va ser anunciat després.
Bé, va ser anunciat per decret. Sigui com sigui, és una mica cansat que a cada Ple el representant de la CUP demani la meva dimissió, que contínuament estiguin llançant ombres de sospita sobre la resta… Si aquesta és la seva oposició real…
Polèmiques a banda, en clau municipal ara toca fer encabir al PAM els principals objectius del mandat. Quins destacaria?
Bàsicament tres. Continuar garantint les polítiques socials, ajudar a reactivar l’economia local amb mesures com les que comentàvem anteriorment i enfortir l’espai supramunicipal que el Barcelonès Nord ha de jugar. En aquest últim cas tenim grans oportunitats sobre la taula per treballar conjuntament amb Badalona i Sant Adrià. Hem de ser capaços de seure en una mateixa taula i marcar una agenda compartida pel bé del nostre territori. I, de fet, ja ho hem començat a fer.
Fins ara han mostrat molt bona sintonia amb l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.
Sí, la relació és molt bona i ens entenem molt bé. A més, crec que compartim profundament l’objectiu de la millora dels entorns urbans i la democratització de les societats des de la base, des de la proximitat. I ja estem treballant en aquesta línia.
Què en pensa que el Ple de Badalona reprovés Sabater, amb el vot a favor del PSC, pel seu suport als imputats pel 9N?
Són maneres de fer que jo no comparteixo. Pots estar en contra de la posició política que, en aquest cas concret, va defensar la Dolors, però la reprovació jo no la comparteixo. No sóc partidària de reprovar un càrrec electe per un posicionament polític, i menys per un tema que no és local. Jo reprovaria l’alcaldessa de Badalona si deixés de prestar serveis socials per atendre les necessitats dels seus ciutadans. Això per a mi sí que seria reprovable. Però reprovar pel debat nacional una alcaldessa és un error, des del meu punt de vista.
Qui es va queixar fa poc d’haver estat “censurada” aquí a Santa Coloma va ser l’ANC, quan no va poder intervenir en una concentració en favor dels refugiats. Ara el cas ha aparegut en el Mapa de la censura als Països Catalans que ha elaborat l’Observatori Mèdia.cat. Com ho veu, tot plegat?
Per evitar que l’espai de la cooperació quedés partiditzat en un moment de campanya electoral, vam decidir que no hi hagués intervencions de partits o de plataformes polítiques. Passades les eleccions, si l’ANC vol fer una intervenció en el marc d’aquestes concentracions, cap problema. Com si la vol fer Societat Civil Catalana. Sempre que se centri en el tema dels refugiats, evidentment.
Si pogués tornar enrere, ho gestionaria igual? No creu que la bola s’ha fet massa grossa?
Aquesta és la prova més clara de l’estat de tensió en el que estem. La decisió que vam prendre és de sentit comú i tornaria a fer el mateix. I si algú vol pervertir aquest cas fins al punt de dir que som censuradors, li manca sentit comú. Perquè la neutralitat de determinats espais en campanya electoral s’ha de garantir.
Qui va fer campanya fa pocs dies aquí a Santa Coloma és l’expresident Zapatero, acompanyat per vostè mateixa. Què li va semblar la seva intervenció sobre el procés sobiranista?
Ell té la seva visió com a expresident del govern i, per tant, la seva anàlisi en aquest aspecte és molt contundent però alhora respectable, perquè molta gent del partit socialista pensa en aquesta línia.
Vostè també?
Jo no estic tan d’acord amb el fet que el referèndum no s’hagi de poder celebrar. Jo aposto perquè es pugui fer, tot i que crec que no és garantia de solució per ell mateix. Perquè si hi ha un resultat d’empat, cosa molt probable, ens quedarem en la mateixa situació. Tard o d’hora haurem de buscar una sortida factible des de l’acord amb la resta d’Espanya.
Creu que podran convèncer els seus companys del PSOE perquè permetin fer un referèndum?
Serà molt difícil, però encara és més difícil pretendre aconseguir la independència amb una declaració com la que es va aprovar fa pocs dies al Parlament de Catalunya.
