25N

“No estem soles, hi ha una segona vida”, corrobora la Mari, que fa un any va patir una greu agressió per part de la seva exparella que va fer obrir-li els ulls. Foto cedida

“Quan ja anava a llençar la tovallola, em va oferir una darrera mà que em va salvar”. La Berta (nom fictici per preservar la seva intimitat) és una professional de la neteja que ha refet la seva vida després de patir maltractament per part de la seva exparella. Ho ha fet amb l’ajut de la Unitat de Suport i Acompanyament a les Persones (USAP) de Clece –on treballa–, una iniciativa que s’emmarca en el compromís de l’empresa per una societat lliure de violència masclista. El seu és un cas de superació i de determinació per deixar enrere les adversitats, així com el de la Mari (igualment nom fictici per preservar la seva intimitat), una altra professional de la neteja de Clece que durant l’últim any ha viscut un autèntic calvari relacionat amb la seva anterior parella.

Tant la Berta com la Mari van beneficiar-se d’un acompanyament que té la finalitat de detectar i d’assistir dones que han estat o són víctimes de violència de gènere. “Aquesta és una causa que ens sentim molt nostra”, afirma la Montse Parés, delegada social de Clece a Catalunya, a qui tant la Berta com la Mari estan eternament agraïdes per l’ajuda. La USAP està formada per una psicòloga, l’Olga, que s’encarrega d’aconsellar i d’acompanyar aquestes dones en tot el procés cap a una vida millor. “Volem ajudar les dones supervivents de violència masclista perquè reiniciïn la seva vida i s’empoderin”, assegura la Montse, que assenyala que aquest suport no és invasiu. “Prevenim i detectem, però mai actuem en contra de la voluntat de ningú”, aclareix la delegada social. “Volem establir un vincle de confiança amb la persona”, afegeix, en aquest sentit.

“Hi ha una sortida”

Les històries de la Mari i de la Berta són casos d’èxit. I és que tant una com l’altra han pogut refer la seva vida. “Hi ha una sortida”, repeteix la Berta una vegada i una altra durant l’entrevista. Ella diu que explica la seva història perquè les dones que són víctimes de violència de gènere facin el pas i deixin enrere els cops, els insults i la por. “No estem soles, hi ha una segona vida”, corrobora la Mari, que fa un any va patir una greu agressió per part de la seva exparella que va fer obrir-li els ulls. Arran d’aquells fets, va demanar consell al seu entorn i va fer el pas de denunciar. Així i tot, totes dues reconeixen que la por arriba a ser paralitzant. En aquest sentit, la Mari, que ara viu en un habitatge protegit, reconeix que els mesos posteriors a denunciar la seva exparella van ser durs. “Em costava sortir al carrer, no podia dormir i tenia malsons”, recorda. “Estava morta de por”, resumeix.

Per la seva banda, la Berta posa l’accent en la incertesa pel futur. I és que, per a ella, la clau és tenir una feina que et permeti ser “independent” per tirar endavant. I més en el seu cas, amb tres criatures per les quals ha hagut de ser “valenta”. “Jo puc amb tot”, es va esperonar en el moment de fer el pas per deixar enrere una vida de violència. Sobre aquesta qüestió, la Montse destaca que la feina “és molt important per a elles”, perquè a més de ser un “espai segur on se senten lliures”, es generen “entorns de confiança” que faciliten la tasca de la USAP.

Perquè un cop detecta un cas entre les treballadores, Clece posa en marxa uns protocols d’autoprotecció que treballen amb les víctimes perquè, si les agressions es tornen a repetir –cosa que acaba passant sovint–, sàpiguen que tenen un referent que els pot ajudar. Es tracta d’un acompanyament intern i especialitzat, que també està pensat per a persones en risc d’exclusió o amb diversitat funcional.

25N

Un cop detecta un cas entre les treballadores, Clece posa en marxa uns protocols d’autoprotecció que treballen amb les víctimes. Foto cedida

Un canvi de vida

Actualment, tant la Berta com la Mari han fet un gir radical a les seves vides. La Berta ho testimonia a través dels seus fills, amb els quals viu en un pis de lloguer social al Barcelonès Nord gràcies al Projecte Vesta, una iniciativa del Consorci del Besòs amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona que ofereix casa a dones sense sostre, maltractades o en risc d’exclusió. De fet, Clece estableix aliances amb entitats del Tercer Sector per la inserció al món laboral de dones que pateixen violència i promoure així nous començaments que siguin la llavor de noves vides.

“Ara no hi ha crits a casa, és meravellós”, destaca la Berta. I s’emociona quan parla de la seva filla gran, que l’ha ajudat molt per fer el pas cap a un nou horitzó vital. “Es va haver de fer gran”, afirma, emocionada, així com quan recorda com la USAP i Clece van estar al seu costat per a qualsevol cosa que necessitava, tant per portar-li roba com joguines per als seus fills.

Per tot plegat, la Berta repeteix que el compromís de Clece i figures especialitzades com la USAP “haurien d’existir a totes les empreses”. En la mateixa línia es mou la Mari, que destaca que l’empresa sempre li ha donat “facilitats”. De fet, cada cop va augmentant les hores de feina. “Anar a treballar em motiva molt”, destaca, tal com fa la Berta, que considera que la feina és “molt important” per fer un projecte de vida independent i lliure.

Un futur esperançador

Els horitzons d’aquestes dues supervivents són més esperançadors que mai. “Ara soc el que sempre he volgut ser”, diu la Berta. “La meva vida ha canviat completament”, afirma la Mari, que reconeix que ara vol fer coses que no havia fet abans. Motivació palesa en dues dones que, amb valentia i determinació, van prendre una decisió que els ha salvat la vida. “Jo no estaria parlant ara mateix amb vosaltres si no fos pel pas que vaig fer i l’ajuda rebuda”, coincideixen a dir tant l’una com l’altra. Amb tot, “històries impactants que deixen marca”, descriu la Montse, que tanca la conversa amb un missatge d’esperança per a les dones que pateixen violència: “Deixar-ho enrere és possible”.

Mobilització virtual

Conscients del gran repte que suposa acabar amb la violència envers les dones, Clece fa una crida a tota la ciutadania a participar en una manifestació virtual a les xarxes socials, avui a dos quarts de dotze del matí, per difondre un desig comú sota un mateix hashtag: #UnaVidaSenseViolència, #UnaVidaSinViolencia.

“La violència de gènere té conseqüències tràgiques per a les dones que la pateixen. La inserció laboral és una de les estratègies de recuperació més importants perquè aquestes dones puguin iniciar un nou camí i construir els fonaments per tornar a començar”, expressa la Montse.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram