Un grup de pacients del Centre Dr. Emili Mira assisteix a la projecció al conservatori de Badalona. Foto: A.R
El Conservatori de Música de Badalona rebia dimarts un públic molt especial. Un grup de 15 pacients de l’Hospital de Dia de Trastorns Cognitius del Centre Dr. Emili Mira acudien en transport públic a l’edifici de l’antiga Escola de Treball per assistir a un espectacle a mig camí entre un concert i una projecció cinematogràfica. No és habitual que els usuaris d’aquest servei -ubicat a Santa Coloma de Gramenet i que depenen de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar- facin aquest tipus de visites.
“Fins ara només organitzàvem dues sortides l’any a institucions culturals”, explica Irene Munuera. Aquesta terapeuta ocupacional ha estat l’artífex del projecte de col·laboració amb el conservatori, una idea que va sorgir arran d’una visita a l’Auditori de Barcelona l’any passat. L’experiència va ser tan positiva que Munuera -amb el suport de la direcció del centre- va decidir trucar a la porta de diverses institucions de l’àmbit cultural per proposar un projecte que, més enllà d’una sortida esporàdica, servís per acostar la música a les persones amb trastorns cognitius i demència. “Sortir del centre permet al pacient aproximar-se a la quotidianitat. És una forma d’inserir-se en la comunitat. A més a més, a nosaltres ens serveix per veure una altra forma de funcionar de la persona on es normalitzen els dèficits i potencials”, apunta la terapeuta.
UNA EINA SOCIAL
“Estem en un moment on ens hem de replantejar la nostra funció social. Abans sí que érem entitats més tancades, però ara aquest tipus d’iniciatives són part de la nostra feina. S’han d’obrir aquestes portes i sortir del centre”, assenyala convençut Josep Borràs, director del conservatori de Badalona. Borràs va rebre amb els braços oberts la proposta i després de diverses reunions es van concretar dues activitats amb els pacients del Centre Dr. Emili Mira a tall de prova pilot. La primera d’aquestes iniciatives va ser la projecció dimarts d’un clàssic del cinema mut com Sherlock Jr.. El film dirigit i protagonitzat per Buster Keaton va comptar amb l’acompanyament al piano de Joan Aymerich, un dels professors del conservatori i de l’Escola de Música Moderna. Per tal de seleccionar els participants, l’equip del centre no es va basar tant en el grau de deteriorament cognitiu, sinó que va prioritzar el perfil d’usuari, la mobilitat o el vincle amb la música.
RECORDS I NOSTÀLGIA
“He recordat quan era jove i havia d’anar a Sant Gervasi per poder veure una pel·lícula”, assegurava emocionada una de les àvies després de l’espectacle. “Jo no podia parar de moure el peu al ritme del piano”, deia una altra. En definitiva, moltes rialles i un punt de nostàlgia. “La reacció ha estat molt interessant. Aconseguir fer-los reviure records de la seva joventut és molt satisfactori”, apuntava Aymerich sobre la interpretació. “De vegades, la música arriba on no ho fan les paraules, despertant sentiments i evocant records”, afirma Munuera. La terapeuta valora positivament l’experiència i posa la mira en la propera activitat: un concert d’un grup d’alumnes de guitarra, aquest cop, a l’Hospital de Dia.
