Díaz va ser alcalde de Badalona entre els anys 1979 i 1983 i el 2020 va ser nomenat fill adoptiu. Foto: ACN
Màrius Díaz i Bielsa, el primer alcalde de la democràcia a Badalona, va morir dissabte passat als 89 anys,. Natural de la localitat aragonesa de Barbastre, Díaz era militant del PSUC i va ser alcalde entre els anys 1979 i 1983 –en coalició amb els socialistes– i regidor fins a l’any 1999.
Durant el seu mandat va prioritzar qüestions relacionades amb la salut pública, com el sanejament de les platges, la reducció de la contaminació atmosfèrica i va racionalitzar el planejament urbanístic. Díaz va rebre el 28 de febrer del 2020 el reconeixement de fill adoptiu de la ciutat i l’Ajuntament va decretar dos dies de dol oficial, amb les banderes a mig pal a la Casa de la Vila i als edificis municipals.
Tots els partits polítics van recordar la figura de Díaz. Dissabte, l’encara alcalde Rubén Guijarro el recordava com un “defensor incansable de les polítiques socials i de la salut pública”. Des d’ERC, Alex Montornès, el definia com “l’alcalde de la represa” que “va obrir camí a la ciutat”. Des dels Comuns, Aïda Llauradó, es referia a ell com “el millor alcalde de Badalona”. A parer seu, va ser i és “el gran referent del PSUC” de la ciutat. “Una figura que respectarem i valorarem tota la vida”, deia Llauradó. També va lamentar la mort de Díaz, l’exalcalde i futur alcalde de nou Xavier García Albiol, que va donar el condol als seus familiars. Des de Guanyem l’exbatllessa Dolors Sabater va afirmar que Díaz va ser “el millor alcalde que ha tingut mai la ciutat”.
Nascut el 1933 a Barbastre, Díaz es va traslladar a Barcelona per fer els estudis de nàutica. Durant aquest temps es va allotjar amb una família amiga de Badalona que tenia un taller metal·lúrgic, en què treballava esporàdicament per pagar-se la carrera i va iniciar la militància política i social contra el franquisme. En aquell taller, durant els anys seixanta, també s’imprimien clandestinament pasquins polítics del PSUC. Posteriorment va ser director d’una empresa de construcció naval al Baix Llobregat. El 1979, el PSUC li va proposar liderar la llista a les primeres eleccions democràtiques, que va ser la més votada en aquells comicis de l’1 d’abril.
Durant el seu mandat es va dur a terme la tasca de retolar en català tots els carrers de Badalona, es van desplegar gran part dels serveis socials a la ciutat (amb escoles públiques, centres cívics, instal·lacions esportives i mercats municipals) i es va impulsar definitivament la construcció de l’Hospital Germans Trias i Pujol. També es van consolidar les Festes de Maig i va ser sonat el conflicte per la posada en marxa de la televisió local de Badalona, precintada pel Govern Civil i amb el tancament com a protesta de Díaz i diversos regidors del consistori.
Reconeixement merescut
El 28 de febrer del 2020, Màrius Díaz va ser distingit amb el reconeixement com a fill adoptiu de la ciutat. Aquesta distinció, en forma de diploma acreditatiu i insígnia de plata de la corporació, la va rebre en un saló de plens on, a més dels actuals regidors i regidores, van ser presents els familiars, els regidors i les regidores electes l’any 1979, així com alcaldes i alcaldesses de la ciutat des de la recuperació de la democràcia. “Díaz va afrontar els problemes de fons de Badalona, sabent que els resultats no sempre serien immediats”, afirmava llavors el periodista badaloní Enric Juliana.
