Milers de persones van omplir la Plana de Badalona dimarts. Foto: Ferran Clotet

A Llefià, al Besòs, a Singuerlín, a Congrés, a Sant Roc o a la Mina. Diumenge, al Barcelonès Nord el referèndum es va defensar pam a pam, barri a barri i colze a colze. L’autoorganització popular va permetre defensar els col·legis electorals, blindant-los davant les possibles actuacions de la Policía Nacional i la Guardia Civil, que finalment no es van produir. De fet, a la comarca no va haver-hi cap incident remarcable i la jornada va transcórrer amb normalitat.

Tot i això, molts veïns van ser al peu del canó, en molts casos durant més de 24 hores. Molts es van quedar a dormir als seus col·legis i desenes de persones van passar la nit a escoles com la Josep Boada, l’Antoni Botey a Badalona o als instituts Les Vinyes i Terra Roja a Santa Coloma. “He passat la nit en blanc, ja sabia que no dormiria”, explicava l’Amor, una dona de 69 anys que va entrar al Josep Boada el dissabte a les sis de la tarda i no en va sortir fins ben entrada la nit de diumenge. I és que els organitzadors de la consulta i els membres dels Comitès de Defensa del Referèndum demanaven a la gent que no marxés un cop hagués votat. Calia defensar els col·legis fins al final. I la gent va respondre.

CUES PER VOTAR
Des de primera hora del matí, a banda de la gent que va dormir-hi, s’anaven apropant veïns als col·legis per votar. A tots els municipis del Barcelonès Nord es van registrar cues per fer-ho, agreujades pels problemes informàtics amb els quals la Generalitat es va trobar a l’hora d’activar el sistema que registrava els vots.

D’altra banda, l’activació del cens universal per part de la Generalitat va fer que molta gent, sobretot de Barcelona, vingués a votar a la comarca. A la capital catalana molts locals electorals estaven col·lapsats i molts van optar per anar al Barcelonès Nord, on també hi havia cues però no tan nombroses. L’anar i venir de gent a diversos col·legis va propiciar que molts llancessin sospites sobre les possibles trampes que es podrien fer. Al Josep Boada, però, el Jordi parlava clar: “Estic empadronat a Sevilla, he intentat votar i m’han dit que no podia. Queda clar que no es fan trampes”.

FALSOS RUMORS
Durant tot el dia, diversos rumors es van escampar per les xarxes socials i missatges privats de WhatApp. Diverses vegades es va alertar de la possibilitat que els cossos policials espanyols fessin acte de presència a la comarca. Tot, però, falsos rumors. No només la majoria de col·legis electorals van poder obrir, sinó que tots van poder funcionar fins a l’hora del recompte amb normalitat.

A Badalona, el Pacte Local pel Referèndum va fer diverses crides a la calma al llarg de tot el dia i també diverses crides a protegir els col·legis on hi havia més gent.

És per això que molta gent del centre va anar fins a Llefià, Sant Roc o Congrés per ajudar a defensar els locals de votació més desguarnits. És el cas de la Núria, que va ser a l’Antoni Botey. “Moltes hem vingut d’altres zones de la ciutat i durant tot el dia hem fet crida per ser més”, explicava. Alguns, fins i tot van venir d’altres comarques, com el Sergi, veí del Vallès i que es va passar el dia a la mateixa escola que la Núria. Al seu costat hi havia el Konstantinou, un jove grec al qual el referèndum el va enxampar a Badalona i no va dubtar a formar part de la resistència pacífica. “Vull viure-ho”, assegurava.

Al final de la jornada les emocions estaven a flor de pell i quan els col·legis electorals van anunciar que tancaven les meses, la gent que hi havia concentrada demà va esclatar al crit de “hem votat!”. “Serem aquí fins que calgui”, deia unànimement un grup de quatre amigues a l’escola Baldomer Solà de Sant Roc. “Ha estat un dia molt emotiu, sobretot recordant els que no hi són”, afegia una d’elles.

Pels que hi són i pels que no hi són, la comarca es va bolcar diumenge amb un referèndum que recollís la voluntat popular, tot i l’oposició i repressió de l’estat espanyol. El Barcelonès Nord va viure un dia que durarà anys.

 

Van votar 85.000 veïns:
82% pel Sí, 14% pel No

A l’espera de les dades oficials que la Generalitat encara no ha publicat, les xifres provisionals a la comarca reflecteixen que 85.372 persones van participar en el referèndum d’autodeterminació de diumenge a Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana.

L’activació del cens universal -fer possible que tothom pugui votar on vulgui- per part de la Generalitat fa difícil quantificar la participació de cada municipi, ja que durant tot el dia persones d’altres ciutats i pobles es van acostar a la comarca per emetre el seu vot.

De tota manera, segons l’escrutini provisional, de les més de 85.000 persones que van votar a la comarca, 70.350 (l’equivalent al 82%) ho van fer a favor de la independència, mentre que un 14,4% ho va fer en contra. D’altra banda, es van emetre 1.884 vots en blanc i 837 vots nuls.

Tot i el cens universal, les dades de participació als municipis ajuden a valorar la mobilització que es va produir a cada un d’ells. A Badalona van votar 54.739 persones, de les quals 45.379 van votar Sí i 7.723 No. A Santa Coloma es van emetre 16.445 vots, 12.772 a favor de la independència i 2.971 en contra. A Sant Adrià hi van participar 6.223 veïns, dels quals 5.007 van votar Sí i 1.015 No. D’altra banda, a Montgat van votar 4.591 persones. 4.041 ho van fer pel Sí i 433 pel No. A Tiana es van emetre 3.374 vots, 3.151 pel Sí i 159 pel No.

Les dades reflecteixen una participació molt inferior a la majoria de municipis -sobretot a Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià- respecte d’altres eleccions, però les circumstàncies d’excepcionalitat amb les quals es va desenvolupar la jornada electoral fan impossible saber què hauria passat si l’estat espanyol hagués decidit no reprimir el referèndum.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram