La recollida de residus després de la revetlla de Sant Joan a Badalona, feina ingent. Foto: Ajuntament de Badalona
L’endemà de la revetlla de Sant Joan es van fer virals les imatges dels operaris dels serveis de neteja recollint els residus que omplien les platges de la comarca. Plàstics, ampolles, llaunes i altres objectes deixats pels centenars de milers de persones que van celebrar el solstici d’estiu cobrien la sorra. Any rere any, aquesta celebració tan estimada per la població és també un pol de contaminació molt gran per a les platges.
En total, al litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona es van recollir el 24 de juny prop de 25.000 quilos de residus i més de 364 fogueres. El dispositiu de neteja va començar a les 6 del matí i va durar pràcticament fins al migdia, però tot i això a l’aigua encara es podien trobar plàstics i residus de petards. Van participar-hi 150 operaris, 3 camions compactadors, 9 garbelladores i 34 vehicles 4×4.
Des del servei de parcs i platges de l’AMB van ressaltar que enguany s’han recollit més residus que l’any passat, tot i que s’ha fet “amb més civisme a contenidors i papereres”. Però el reforç de contenidors sembla que no va ser suficient per evitar l’acumulació de residus a la platja.
QUATRE TONES EN UNA NIT
Només a Badalona es van recollir el matí de Sant Joan aproximadament quatre tones de residus de les seves platges. Des de l’Ajuntament han destacat el “comportament cívic” d’una part de la ciutadania que va fer servir els contenidors de gran capacitat instal·lats a la platja, els quals estaven plens. A més, han assenyalat que la quantitat de residus ha estat similar a la del 2018, però menor que en els darrers anys.
POL DE CONTAMINACIÓ
Però la contaminació de les platges no és només un fenomen de Sant Joan. Segons un estudi de l’ONG ecologista World Wildlife Funda (WWF), la franja litoral de Barcelona és la segona amb més abocaments de plàstics al Mediterrani, només per darrere de la costa turca de Cilícia. Diàriament, des de les platges del territori barceloní s’aboquen al mar uns 26,1 quilos de material plàstic per quilòmetre, una pràctica que posa en perill el litoral.
Un altre problema al litoral: la regressió de la sorra
No només la contaminació està afectant la qualitat de les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. A aquest problema se li afegeix un altre, no menys greu: la regressió de la sorra.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Ministeri per a la Transició Ecològica treballen en un pla estructural per aturar aquest fenomen. El projecte pivota en dues actuacions: construir barreres submergides o instal·lar un geotub submergit mar endins. Totes dues possibilitats s’estan estudiant.
Es calcula que els últims quatre anys les platges metropolitanes han perdut el 17% de la superfície total i un 25% de sorra lliure. La construcció de barreres submergides, segons ha detallat l’AMB, serviria per protegir el litoral de l’onatge dels temporals i seria una mesura de baix impacte ambiental.
En paral·lel, es treballa en altres solucions considerades “toves”, com la col·locació d’un element geotèxtil de forma cilíndrica, no visible des de la superfície, el qual s’ompliria de la mateixa sorra del fons marí i apaivagaria la força de l’onatge.
