Foto: Mariona Sanz

Deixem enrere les eleccions catalanes i a l’horitzó ja comencen a treure el cap les municipals. Com a la resta de Ca­ta- ­lunya, el 28N ha reforçat a Con­vergència i Unió, que a Badalona va guanyar per segona vegada a la seva història, i al Partit Popular, que va aconseguir els millors resultats en unes autonòmiques a la ciutat. L’altra cara de la moneda, el PSC, que va obtenir la xifra més baixa de vots a Badalona en unes eleccions municipals o catalanes des del restabliment de la democràcia, i Esquerra Republicana que va perdre gairebé la meitat de suport electoral en relació a ara fa quatre anys. Només ICV-EUiA i C’s van mantenir registres semblants als de 2006, mentre que la irrupció de la xenòfoba Pla­taforma per Catalunya i de la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta va ser més aviat moderada.

Però, com afectaran els resultats de les catalanes a les municipals? Per ara, l’efecte més immediat és l’estat d’ànims. CiU i PPC tenen la moral pels núvols, els uns preparant el futur govern de la Generalitat i els altres pensant ja en una victòria a les gene­rals de 2012, mentre que PSC i ERC viuen immersos en processos de reflexió interns sobre lide­ratges i programes tot i que, pel que sembla, intentaran posposar els seus respectius congressos a després de les municipals.

Ferran Falcó (CiU), Jordi Serra (PSC) i Xavier García Albiol (PP)

PRECEDENT

Només existeix un únic precedent d’eleccions catalanes prèvies a les municipals, com serà el cas de l’actual cicle electoral. El 2006 el president Maragall va convocar eleccions anticipades pel dimecres 1 de novembre, amb la qual cosa va situar per primera vegada les catalanes abans de les municipals. Llavors el PSC va perdre 7 punts a Badalona en relació a 2003, una pèrdua que van capitalitzar Ciutadans –que competia per primera vegada- i, en menor mesura, ICV-EUiA i CiU. A les subsegüents eleccions municipals, els socialistes van perdre 11 punts respecte els comicis locals de 2003, que van anar a parar a Ciutadans, PP i CiU. Això en termes percentuals, perquè en vots absoluts una part important dels 11.000 i 14.000 vots que va perdre el Partit Socialista a les catalanes de 2006 i les municipals de 2007 en relació a les dues de 2003 van anar a parar a l’abstenció.

Situant-nos ja en l’actual cicle electora