La polèmica saltava el passat 31 de gener. L’Ajuntament de Badalona perdia per manca d’execució una subvenció de 200.000 euros de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per fer realitat el carril bici que ha de travessar la ciutat per connectar Sant Adrià de Besòs amb Montgat. La notícia queia com una llosa sobre el col·lectiu de la Massa Crítica. Aquesta agrupació d’usuaris de les dues rodes portava temps col·laborant amb el consistori per redactar el projecte i ara veia com un nou revés tornava a privar els veïns de comptar amb una infraestructura inexistent.
“Comparada amb altres municipis de l’àrea metropolitana, Badalona és un forat negre de carrils bici”, lamenta en Michael, un dels membres d’aquest grup veïnal. L’home d’origen holandès assegura sentir-se frustrat per la poca cultura de la bicicleta que hi ha a la ciutat i considera que no és una qüestió de diners. “Ja vaig haver de deixar d’anar en bici als 90 perquè era massa perillós. No tenim infraestructures. Només demanem una solució normal, la inversió és ridícula”.
Aquest dilluns es feia pública l’aprovació inicial del projecte de carril bici que ha d’unir el carrer Prim, al barri de Casagemes, amb Montgat. Tal com va assenyalar la regidora de Medi Ambient i Mobilitat, Rosa Trenado, la construcció d’aquest tram nord –que tindrà un cost de prop de 530.000 euros– es durà a terme amb les subvencions que l’Ajuntament va rebre de l’AMB per realitzar el tram sud, que ha d’arribar fins a Sant Adrià. L’anunci era rebut amb cert escepticisme per part dels usuaris habituals de les dues rodes. “Celebrem la notícia, però el tram més necessari i que té més sentit és el que connecta amb Barcelona”, apunta la Judit. Aquesta mestra de secundària va ser una de les impulsores de la Massa Crítica a la ciutat i també és una de les veïnes que va treballar en la definició del pla que va acabar caducant per manca d’execució. “Jo vaig començar a anar en bici fa cinc anys perquè era més ràpid, àgil i econòmic. Des d’aleshores, res ha canviat. Al final t’hi acostumes i després no pots deixar-ho”, afirma, que veu en la inestabilitat política local un dels hàndicaps del projecte.
TERÀPIA GRUPAL
Per a la Judit, poder trobar-se amb altres usuaris en la mateixa situació gràcies a la Massa Crítica li ha servit com una espècie de teràpia. L’agrupació -que ja compta amb gairebé mig centenar de membres i que té una forta presència a les xarxes socials- porta prop d’un any i mig reunint-se un diumenge de cada mes al Pont del Petroli per reivindicar l’ús de la bicicleta i pedalejar junts.
Un dels veïns que no falla a la cita mensual és la Selena. Aquesta jove utilitza el vehicle de dues rodes per anar cada dia a la feina a Barcelona. “A Badalona és on pitjor i menys segura em sento. Et piten a la mínima i la gent no té paciència. Un cop surto de la ciutat és meravellós perquè hi ha carril bici”, explica.
Un altre dels problemes al qual han de fer front els usuaris és l’aparcament de les bicicletes. Durant aquest 2020, la previsió és que es posi en funcionament un pàrquing amb 47 places a l’estació de Metro Pompeu Fabra i un Bicibox de gran capacitat al costat de les Rodalies. Tanmateix, segons denuncia l’agrupació veïnal, encara falten espais per deixar la bici en la majoria d’equipaments i serveis municipals. “L’últim cop que vaig anar al metge vaig haver d’entrar-la a dins perquè no hi ha lloc on posar-la a fora i tenia por que me la robessin”, afirma la Selena.
LA RECEPTA DEL CANVI
”Només amb disminuir la velocitat dels carrers ja aconseguiries que més gent utilitzés la bicicleta. Si pacifiquessis el trànsit no caldria ni un carril específic”, assenyala en Víctor. Aquest mecànic porta més de 30 anys utilitzant les dues rodes en el seu dia a dia i fins i tot se l’emporta per anar de vacances en família. “Em neguitejava anar en cotxe i aparcar i vaig decidir prescindir-ne. Si més persones perdessin la por, descobririen que la vida en bicicleta és activa”.
El punt d’inflexió que va fer en Jose decidir-se a anar en bici a la feina va ser una vaga de Metro. “Vaig comprovar que es podia fer i que a més a més m’estalviava uns deu euros a la setmana. De seguida també vaig constatar els beneficis físics de tenir una rutina activa a la meva vida diària”, recorda aquest veí. Per a en Jose, la impunitat amb la qual circulen els automòbils és massa gran perquè la bici sigui una opció per a tothom. “No deixaria els meus fills anar en bicicleta com hi vaig jo”.
