Xavier Garcia Albiol, al despatx de la Casa de la Vila
Són les sis de la tarda. Miro la gent amb el vano amunt i avall des de la saleta d’espera de la primera planta de la Casa de la Vila. El termòmetre de la farmàcia del carrer Francesc Layret marca 33º, i el vidre calent de la finestra és com el d’un hivernacle. Repasso les notes i teixeixo mentalment una estratègia per arrencar-li un titular al primer alcalde de dretes de la democràcia a la ciutat, el popular Xavier Garcia Albiol. Quan finalment s’obre la porta, el llampant rellotge taronja que llueix el batlle és el que més em crida l’atenció, i m’hipnotitza. Potser per tot això començo l’entrevista afectat per la síndrome d’Estocolm:
S’ha sentit maltractat en els darrers mesos?
Sabia que era un candidat amb possibilitats i que hi ha persones a les quals el canvi no els interessava. He trobat molta hostilitat d’una part de la Badalona organitzada que pretenia representar la ciutat contra Xavier Garcia Albiol. Les eleccions han demostrat que s’equivocaven.
Els mitjans de comunicació també han aportat el seu granet de sorra. Creu que li estan traient punta al tema de la immigració?
Durant la campanya vaig incidir especialment en els problemes que crea determinada immigració, i els mitjans volen relacionar això amb tot el que faig.
Em refereixo, per exemple, al precinte de molts locals regentats per immigrants.
No és raonable que la majoria de comerciants hagin de tenir-ho tot en regla i que altres puguin tenir el seu local obert sense complir les normes. Ens hem trobat que molts negocis regentats per immigrants no compleixen cap mesura sanitària, i per això hem tancat molts més locals de gent de fora del país.
Vostè vol prioritzar als de casa per davant dels nouvinguts a l’hora de distribuir els ajuts socials. No té por que això agreugi la situació de certs col·lectius?
Quan la Generalitat diu que vol limitar els ajuts per naixement a les persones que porten cinc anys empadronats està en la mateixa línia que jo. Cal prioritzar els serveis ara que els recursos no arriben per a tothom. I tinc molt clar que prioritzaré als veïns de Badalona abans que a una persona que acaba d’arribar i que en molts casos es troba en situació irregular.
També sembla estar en la seva línia la Unió Europea. Ara vol regular el flux d’immigrants romanesos…
A Badalona no tenim cap problema amb els romanesos, tenim un problema amb els gitanos romanesos. I els primers que ho pateixen són els gitanos de la ciutat.
Durant la campanya electoral no va parar de repetir que un petit grup de gitanos romanesos “havia vingut a Badalona a delinquir”. Els tenen controlats?
Vaig demanar un informe a la Guàrdia Urbana i ara els tenim localitzats en 70 pisos repartits per quatre barris de la ciutat. Abans d’actuar, els havíem de localitzar.
Pressió policial també contra el Mercat de la Misèria. S’ha eradicat o encara s’hi haurà de treballar?
L’hem eradicat gràcies a la coordinació dels Mossos i la Guàrdia Urbana de Badalona i Sant Adrià de Besòs, conjuntament amb diferents regidories. Hem aplicat el sentit comú i hem seguit els consells dels agents policials, que són els mateixos que fa quatre anys. Això vol dir que ara hi ha una voluntat d’acabar amb el problema, i abans no. Seguirem controlant la zona per evitar que reaparegui. Els veïns de Sant Roc es mereixen la mateixa dignitat que els del Centre, i no han de veure com es venen objectes estrets de les escombraries davant de casa seva.
Com està la salut financera de la ciutat?
La situació econòmica és desoladora. El dèficit de l’any anterior és de 18 milions d’euros, sis milions més d’allò que s’havia fet públic. Però això no és una excusa per deixar de dur a terme els meus compromisos, perquè ja em podia imaginar que la situació real no era la que explicava l’anterior govern. Però no hi ha dubte que serà un handicap.
Perilla alguna de les seves promeses? Els llibres de text gratuïts, per exemple?
Aquest és un compromís que es complirà indubtablement. En el pitjor dels escenaris, aquest serà l’últim any en el qual les famílies hauran de pagar els llibres.
Si Rajoy guanya les generals, què espera?
Utilitzaré tota la meva influència política i personal per aconseguir un tracte de privilegi del govern del PP. I estic convençut que ho aconseguiré.
Quin paper juga l’oposició en el govern de Badalona?
És imprescindible la complicitat de la resta de partits per tirar endavant el projecte de ciutat. Si no és així, Badalona serà la més perjudicada. He de dir que amb CiU i fins i tot amb ICV-EUiA estic trobant receptivitat a l’hora de plantejar projectes de ciutat.
I el PSC?
Els socialistes tenen un problema: Jordi Serra no ha assumit que ja no és alcalde. Espero que el PSC s’ubiqui en aquest nou escenari.
I CiU? De fet, té la regidoria del districte 1…
El govern de Badalona és un tren que ha sortit de l’estació amb una velocitat molt bona i qui vulgui pujar hi podrà pujar.
Surto del despatx i em prenc una aigua amb gas a can Serra. Repasso les noves notes, i m’imagino una obra faraònica: una canonada que uneix Madrid amb Badalona, i per la qual no deixen de circular bitllets de color lila. Veig vaixells amarrats al canal, veig gratacels a la Rambla del Gorg, veig el Museu del Còmic i el Passeig Marítim. Però algú encén la tele del bar, i un presentador d’informatius em fa tornar a la realitat.
