S’ha creat una cartelleria especial que, amb el lema InstixInsti, convida tothom a fer aportacions a guardioles que es passen per les aules. Foto cedida
De vegades, una mostra humil de solidaritat desencadena una reacció considerable i de llarga durada. És l’efecte papallona que descriu la Física i que es pregunta si un aleteig al Brasil podria provocar un tornado a Texas. Nosaltres, però, només podem constatar que una idea modesta d’un institut badaloní ha generat esperança en un altre de València que ha quedat arrasat per la DANA. De fet, l’aigua i el fang han destruït material escolar i més de 2.000 llibres de la seva biblioteca, que ara es vol ajudar a refer des de Badalona.
Aquest és l’objectiu que s’ha marcat l’institut Enric Borràs, on treballa l’Anna Pasqual, una professora alacantina de Geografia i Història que va quedar colpida per les imatges de pobles, carrers i vides segades per les fortes pluges a la seva terra. Els seus alumnes de batxillerat volien col·laborar-hi d’alguna manera, afectats també per les dures imatges que arribaven de terres valencianes a través dels mitjans i de les xarxes socials. La primera idea va ser crear un punt de recollida d’aliments, però ho van descartar. “Això ja estava cobert, amb tants punts com hi ha arreu”, assenyala Pasqual al Línia.
L’ímpetu dels joves
“Els alumnes tenien el desig d’ajudar, però si van recórrer a mi, havia de canalitzar aquestes ganes”, argumenta Pasqual, que va tenir la idea de dirigir aquest ímpetu solidari envers els centres educatius afectats per les inundacions. Va ser quan, a través d’uns amics comuns, va poder contactar amb l’institut Bernat Guinovart d’Algemesí, un dels pobles més colpejats. Allà la va respondre la María José Martínez, la Majo per als amics, també professora i tutora de segon de batxillerat. “Van ser els primers a posar-se en contacte amb nosaltres, quan encara ningú no ho havia fet”, reconeix Martínez en una conversa telefònica amb aquest mitjà. “Va ser emocionant”, diu.
Martínez explica que el seu institut ha quedat molt perjudicat per les riuades i que, per ara, no el poden reobrir. “S’ha de refer un mur i l’accés al centre no és segur”, detalla la docent, que afegeix que encara han d’anar pel carrer amb mascaretes i botes d’aigua.
Tot i tenir les seves cases també enfangades, alumnes, professors i veïns han treballat de valent per netejar l’institut, amb la col·laboració de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i dels cossos policials. N’han tret molt de fang, però també mobiliari, ordinadors i uns 2.000 llibres de la biblioteca completament destruïts. La voluntat dels alumnes de l’Enric Borràs és recaptar fons per ajudar-los a refer la col·lecció. Martínez apunta que la prioritat és gastar aquests diners en llibreries i editorials valencianes afectades per la riuada.
Per tot plegat, s’ha creat una cartelleria especial que, amb el lema InstixInsti, convida tothom a fer aportacions a guardioles que es passen per les aules. Fins i tot, els estudiants de cicles formatius d’estètica de l’Enric Borràs van oferir sessions de maquillatge i massatges als assistents a l’últim partit dels Dracs de Badalona a canvi d’una donació.
L’important, amb tot, és que aquesta humil mostra de solidaritat s’estén i diversos centres escolars del País Valencià i de la resta de l’Estat la volen replicar. Fins al punt que la federació d’AMPA de València s’està encarregant d’organitzar aquesta allau solidària. “Als alumnes els fa molt de goig i estan molt agraïts”, destaca Martínez. Dimarts, de fet, joves de batxillerat dels dos centres van participar en una “divertida” videotrucada per posar-se cara i demanar-se els contactes per conèixer-se en persona quan tot això s’acabi.
A més, Pasqual destaca que ho han aprofitat per fer pedagogia sobre el canvi climàtic i les notícies falses. “Hem d’ajudar els joves a entendre el món”, assenyala la docent. Martínez, al seu torn, reconeix que estan fent front a la situació amb el “pilot automàtic”, i que encara han de pair què ha passat. I és que tenen alumnes amb famílies “molt vulnerables” que relaten experiències “molt dures” que mostren que la tempesta encara no ha passat.
