La crisi ha vingut per quedar-se. Durant anys hem escoltat dir a actors polítics, econòmics i socials que aquesta crisi tenia data de caducitat. Però aquests vaticinis cada cop són menys freqüents, i cada cop pren més força una idea: que la crisi ja no és una anomalia, sinó part de l’statu quo. Les empreses, que han après que la bonança econòmica no tornarà per ella mateixa, estan desenvolupant unes rutines d’aprofitament dels recursos més agressives. Les conseqüències més greus i més visibles de tot plegat han estat l’augment de les xifres de l’atur i les retallades en la despesa social. Un cop assumit això, amb més o menys indignació, comencem a veure que efectivament la crisi ha vingut per quedar-se, i ho veiem al nostre dia a dia, en petites coses, detalls. Ho veiem en la marca del nostre dentífric, en la mortadel·la que ha substituït el pernil, en aquella reparació del cotxe que estem començant a posposar a perpetuïtat… Un exemple que toca aquest diari de prop: la premsa privada de proximitat. El Punt, en la seva fusió amb l’Avui, ha decidit prescindir de les seves pàgines destinades diàriament a l’actualitat local. Badalona només existeix en clau nacional. Avui, els únics mitjans que ofereixen informació diària i en abundància sobre la ciutat són els públics. I com a mitjans públics, són els únics que poden permetre’s fer pedagogia de la ciutat sense preocupar-se massa d’audiències. Tenen el dret intrínsec de fer-ho. Quin panorama ens queda? Una Badalona que difícilment pot sostenir cinc publicacions privades que repeteixen el mateix esquema. Avui, si han tornat a la vida normal, si han tornat a la feina, potser han trobat a faltar El Punt al costat del croissant i el cafè d’un tipus amb corbata a la barra d’un bar del Centre. Un petit canvi. Estiguin a la guait: potser no és l’únic.
