Una imatge de la Cremada del Dimoni durant les Festes de Maig de l’any passat. Foto: Festes de Maig

L’any 1940 l’historiador badaloní Josep Maria Cuyàs i Tolosa i els administradors de la Confraria de Sant Anastasi van decidir que Badalona, després d’haver patit els estralls de la guerra, necessitava fugir de la depressió.

Per aconseguir el seu propòsit, van considerar que la millor opció era crear una nova tradició amb una excusa històrica. L’excusa es va buscar en la transcripció del Calaix de Sastre, del Baró de Maldà, un dietari escrit en 52 volums on apareixen els principals esdeveniments i comportaments socials de la Catalunya d’aquella època. Considerat un dels textos més importants de la narrativa catalana entre els segles XV i XIX, és un precedent del costumisme i el periodisme local.

Fent referència a Badalona, aquest dietari explicava que el 8 de maig de 1785, festa del Roser, uns pescadors van cremar un mascaró de proa que havia quedat inservible, davant d’un públic molt nombrós. Així doncs, va ser aquest relat històric el que va provocar el naixement d’aquesta tradició badalonina que enguany celebra tres quarts de segle i que des de ja fa anys s’ha consolidat com una gran festa popular. Tant és així que des de l’any 1991 està declarada com a una festa popular d’interès turístic per la Generalitat.

Diumenge al vespre, amb la celebració de la Nit de Sant Anastasi, el dimoni començarà a cremar després d’haver estat plantat a la platja des del passat dia 1. Una cremada que tindrà lloc 75 anys després de la primera, celebrada a l’esplanada de les excavacions, l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya, i que va ser possible gràcies a Francesc de Paula Giró i Jaume Ribó, constructor i dissenyador respectivament.

A la rellevància històrica de les figures de Giró i Ribó també cal afegir-hi la de Miquel Xirgu, que a partir de l’any 1949, amb la creació del Patronat de Sant Anastasi, va assumir el disseny del dimoni, la construcció del qual va anar a càrrec de Domènec Giró, fill de Francesc de Paula Giró. Cinc anys més tard, l’any 1954, Miquel Xirgu va morir i el seu fill, Miquel Xirgu Rico, va dissenyar el seu primer dimoni durant les festes del 1955. Va ser a partir d’aquell moment quan va néixer una estreta relació entre els fills Giró i Xirgu, que, amb algunes interrupcions, es va allargar fins al 1989. La petjada de Ribó, dels dos Giró i dels dos Xirgu va tenir la seva continuació en les figures de Joan Mayné, Emili Bultó, Tero Guzmán i Ramon de los Heros.

CONCURS POPULAR
Des del 1999 se celebra el concurs popular ‘Crema’l tu’, que permet als badalonins dissenyar el dimoni. D’entre totes les propostes que es presenten, el jurat -format per la regidora de Cultura i Ciutadania, Montserrat Salgado, i per diversos representants del món acadèmic, de la cultura i del disseny- n’escull una.

Enguany el guanyador ha estat el badaloní Carles Carreras, que va presentar el disseny ‘Dolçament jove’, que mostra un dimoni en forma de pastís, en al·lusió al 75è aniversari. Ja només queda un dia perquè aquest dimoni, el 75è, conegui el seu destí: convertir-se en cendra.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram