L'escorxador obre les portes al març. David González
El proper mes de març, l’antic escorxador tornarà a obrir les portes. Però ho farà en part: es podrà accedir a la nau central i a l’entorn urbanitzat, que inclou gairebé una hectàrea de zona enjardinada i jocs infantils. Aquest és el primer pas per convertir l’espai en un punt de trobada per a tota la ciutat, que reuneixi gent de diferents barris i diferents generacions.
PER A TOTHOM
El nou parc de l’escorxador és un projecte ambiciós, i en bona mesura gira entorn la nau central, la 3, a la que a Jaume Tomàs, director de l’àrea del territori, li agrada anomenar “El Casinet”. Un espai que, tot i estar pensat per a la gent gran, s’obrirà a tothom; amb un bar, i la possibilitat d’aprofitar l’entorn a l’estiu. Però el potencial d’aquest casinet no serà plenament explotat fins un futur encara poc determinat. Properament, la nau 2 acollirà una escola d’adults que també es podrà beneficiar dels serveis del bar o de les zones d’esbarjo. Més tard, està previst que el forat que ha deixat la tuneladora de la línia 10 del metro aculli locals d’assaig i una sala polivalent. Tot plegat afavorirà que gent de totes les edats es trobi al casinet. Els menuts, a més, podran gaudir d’un element que en els darrers anys ha anat desapareixent: el sauló, que en aquest parc guanya terreny a altres materials que s’han posat de moda, com el ciment o el cautxú.
OBERT AL BARRI
El parc de l’escorxador no serà només un espai obert a totes les edats, també estarà obert al barri. Per aquest motiu, a més de l’entrada principal del carrer Arquitecte Fradera, s’ha habilitat una entrada al carrer Don Pelai, un dels eixos vertebradors de La Salut. A més, aquest parc no donarà més l’esquena al barri, ja que s’ha enderrocat el pesat mur de pedra i s’ha instal·lat una tanca que permet veure l’interior. Més enllà de tot això, s’han realitzat una sèrie de millores que queden amagades a la vista, com la instal·lació de gas, la calefacció de les naus, l’enllumenat o el nou clavegueram.
UN ESPAI SINGULAR
L'interior de la torre es rehabilitarà en un futur. D. González
Però aquest no és només un projecte ambiciós per la seva voluntat integradora, també és un projecte arquitectònicament molt seductor. S’han mantingut molts dels elements de l’estructura original, un dels exemples que hi ha a la nostra ciutat de l’arquitectura de Primo de Rivera, com les escoles Ventós Mir o la Lola Anglada. I no només la façana, que ja es pot veure restaurada; també l’interior ha estat recuperat. Una de les tasques més peculiars, i costoses, ha estat la restauració de les rajoles originals que decoren les parets de la nau 3. També s’han mantingut les persianes d’algunes finestres o les imperfeccions d’un terra que ara imita l’original. Fins i tot s’han conservat els rails per on circulaven els ganxos dels quals penjava la carn i que ara sustenten els llums.
VISIÓ DE FUTUR
En aquest procés de rehabilitació també s’ha recuperat el rellotge de la torre, que el dia de la inauguració ja estarà en marxa. Quedarà per restaurar l’interior de la mateixa torre, un exercici de perícia arquitectònica que acull un gran pou. La voluntat de l’arquitecte municipal Josep Maria Massot és tornar a fer brollar aigua. Així, es podrien organitzar visites guiades per a escoles, i explicar als alumnes les meravelles de l’enginyeria de l’època i les pecualiaritats d’un pou com el de l’Escorxador, que ha sortejat el pas del metro.
Les possibilitats d’aquest nou parc encara són més, ja que, amb tot això, encara quedarà per rehabilitar l’interior de dos naus, les laterals, que de moment no tindran ús públic. Però el projecte que està més verd és el del forat de la tuneladora. L’ajuntament encara ha d’invertir els 700.000 euros que costarà la construcció de l’accés. Després s’obrirà un concurs públic per adjudicar l’obra interior i la futura gestió de l’espai. Tot plegat, donarà resposta a una antiga reivindicació dels músics de la ciutat, i en un emplaçament aïllat que hauria d’evitar molèsties al veïnat.
L’obra ha tingut un cost de sis milions d’euros. Tres a càrrec de GISA, que ha urbanitzat l’espai, i tres més a càrrec de l’ajuntament de Badalona, mitjançant el Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local, que han anat destinats a la rehabilitació dels edificis.
