L’escola badalonina serà present demà passat a la cercavila nacional que tindrà lloc a Barcelona en defensa de l’escola en català a partir de les sis de la tarda. La delegació badalonina que assistirà a la marxa sortirà de la ciutat una hora abans.

L’acte reivindicatiu, convocat per la plataforma Som Escola, servirà per unir representants de l’escola catalana, valenciana i balear amb una premissa molt clara: la defensa de l’escola en català i del model d’immersió lingüística vigent des de fa més de 30 anys. Una llengua i un model que després de la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a cinc directors d’escola a programar un 25% de l’horari lectiu en castellà, es veuen amenaçats.

Un dels membres de la comissió permanent de ‘Badalona es mou’, David Guerrero, afirma a Línia Badalona que “des de la plataforma cridem a la participació”, però també recorda que “hi ha moltes qüestions per les quals cal lluitar. Una és el català a l’escola, però no és l’única”. Guerrero afegeix que “és molt fàcil sumar-se a les protestes contra Madrid però també hem de demanar canvis a les administracions locals, cosa que de vegades s’oblida. Les lluites s’han de fer de manera global”.

ENCALLATS AMB EL P3

Respecte a la voluntat d’Ensenyament de suprimir una línia de P3 de l’escola Baldiri i Reixac, el conflicte continua obert. En l’última reunió entre les parts, la conselleria va continuar defensant que l’oferta de places està per sobre de la demanda. En canvi, des de ‘Badalona es mou’, Guerrero assegura que continuaran lluitant perquè la Generalitat faci marxa enrere i “vegi que es pot mantenir aquest grup perquè no es pot carregar el descens demogràfic a un centre”.

Aquesta lluita en la defensa de l’educació pública ha estat el motiu pel qual la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha premiat ‘Badalona es mou’ pel seu exemple d’entitat cívica que ha aconseguit traslladar les seves reivindicacions a altres ciutats catalanes. Una mostra d’aquest triomf el representen les samarretes grogues amb el lema ‘SOS Ensenyament Públic de Qualitat’, que tenen el seu origen a Badalona i que recentment han estat premiades amb la medalla del FAD (Foment de les Arts i el Disseny) pel fet de ser una iniciativa ciutadana d’èxit.

Ofensiva judicial contra la immersió lingüística

L’ofensiva judicial contra la immersió lingüística es va posar en marxa en el moment que el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la seva sentència contra l’Estatut el 28 de juny del 2010. Llavors, el TC, entre altres consideracions, va determinar que “el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament” a Catalunya.

A partir d’aquest moment els cops judicials contra la immersió s’han succeït, fins a arribar a la darrera interlocutòria del TSJC del passat mes de gener. Per primer cop aquest tribunal va establir que el percentatge de classes en castellà de les cinc escoles afectades per la denúncia d’uns pares havia de ser del 25%. La conselleria d’Ensenyament, com ha fet amb totes les resolucions judicials que afecten la immersió, va tornar a recórrer i de moment ha aconseguit que la sentència no s’apliqui aquest curs.

L’objectiu final de la conselleria que lidera Irene Rigau i de la comunitat educativa catalana és esquivar la llei Wert i evitar que aquesta arribi a les aules catalanes. Una llei que obliga la Generalitat a oferir escolarització en castellà als alumnes que ho sol·licitin i, si no ho fa, l’Estat pagarà l’escola privada a les famílies que denunciïn que l’oferta no existeix per posteriorment treure els diners de les transferències de l’Estat al govern català.