La Biblioteca Font de la Mina va acollir dissabte la inauguració de l’exposició Retrats Circulars, un projecte fotogràfic impulsat pel col·lectiu de periodistes i fotògrafs SomAtents i el Cau del Besòs protagonitzat per cinc joves de 15 a 17 anys veïns del Besòs i la Mina i que formen part del cau, integrant el grup dels Pioners.
Un nom que, en aquest cas, els hi ve com a anell al dit, ja que per a molts ha estat la primera vegada que han hagut d’explicar com veuen els seus barris i, a més, fent-ho a través d’una càmera. Durant diversos caps de setmana, SomAtents va organitzar tallers en què van treballar amb els joves perquè aquests expressessin la seva realitat quotidiana amb una càmera d’un sòl ús. El resultat final ensenya que en aquests barris no tot és blanc o negre. “Hi ha una important escala de grisos”, diu el monitor del cau, Pau Torner.
MARXAR O QUEDAR-SE
A la biblioteca s’hi poden veure fins al 22 de juliol les reflexions i les fotos de la Tania, l’Àlex, el Nico, la Joaquina i el Jonathan. Alguns d’ells viuen a la Mina i altres al Besòs, uns barris dels quals alguns d’ells volen fugir, mentre que altres reivindiquen els seus aspectes positius. Precisament, el fotògraf de SomAtents, Borja Alegría, admet que la intenció inicial era fer canviar d’idea aquells que volen marxar. “Al final, però, has de respectar la seva visió de la realitat”, diu. “Cal picar molta pedra per canviar aquesta mentalitat”, afegeix. En aquest sentit, Alegría creu que això només és possible si projectes com el de Retrats Circulars promouen la coneixença entre joves de la Mina o el Besòs i altres procedents de barris benestants de la comarca. “Quan ve gent de fora i veu que aquí no només hi ha delinqüència i drogues, l’opinió dels veïns d’aquests barris canvia”, argumenta el fotògraf, que confessa haver estripat molts prejudicis arran de la participació en aquest projecte.
Per la seva banda, la fotògrafa Estefania Bedmar, també integrant de SomAtents, considera que el projecte ha de tenir més recorregut perquè incideixi en els joves. “No podem pretendre viure fora del barri, arribar aquí i convèncer-los que tot està bé”, diu. Segons ella, els nois i noies del barri tenen molt inculcats discursos que han sentit sempre a casa seva. En aquest sentit, per Bedmar la clau és generar espais on els joves puguin sentir-se protagonistes per veure i analitzar amb els seus propis ulls la realitat del seu barri. Un camí que passa per projectes fotogràfics com aquest o per la participació dels adolescents al Cau del Besòs. “El cau demostra que la realitat es pot canviar”, defensa la fotògrafa.
TRENCANT FRONTERES
Torner comparteix aquesta opinió i explica l’aposta del cau perquè els joves tinguin una mirada del barri més enllà de missatges externs que, habitualment, arriben en forma de notícies negatives.
El cau, a més, pren especial improtància si tenim en compte que s’ubica a la frontera entre la Mina i el Besòs, invisible a simple vista, però mentalment molt present per a la majoria de veïns. I és que, en moltes ocasions, els veïns del Besòs no volen tenir relacions amb la Mina, mentre que els de la Mina acaben assumint que al seu barri no hi ha futur, a diferència del que tenen a només uns quants carrers de distància. “Al cau no hi ha fronteres i podem trencar aquests discursos”, diu Torner.
Qui sap si, més enllà de fronteres, en un futur es poden trencar també estereotips, començant pels que els nois i noies del Besòs i la Mina tenen dels seus propis barris. De moment, Alegría, Bedmar i Torner creuen que van pel bon camí. “Expressar-se a través de la fotografia els ha permès veure que poden explicar al món la visió del seu barri ”, conclou el monitor.
