Aquest símptoma és el que presenten la majoria de governs (de tots els colors i tant municipals com autonòmics o estatals) quan s’acosten les eleccions. Consisteix en una fal•lera incontrolable d’inaugurar a corre cuita (a voltes són jornades de portes obertes) equipaments que encara es troben en ple procés d’execució. De fet, els propis partits polítics reconeixen aquest mal, d’aquí a que hagin aprovat entre tots una llei (de fet és la reforma de la Llei Electoral) que impedeix aquests actes setmanes abans dels comicis (prohibició que va entrar en vigor el passat dimarts a les 00 hores). Gràcies a aquesta norma, els ciutadans no hauran de sentir a partir d’ara les bondats o l’esforç que ha suposat determinada obra o millora d’un espai públic pel qual ha apostat el govern de torn, però els mitjans de comunicació ens quedarem orfes de notícies i les passarem magre per tornar a omplir tantes pàgines en blanc. Hom entén que hi ha actuacions que finalitzen, casualment, pels volts d’unes eleccions. És més, poder inaugurar aquestes obres és positiu, ja que indica que s’ha fet bona feina (amb recursos propis o donats per una altra administració) i que es millorarà la qualitat de vida dels veïns. El que no s’entén és que es concentrin sempre els dos mesos anteriors a les urnes, i menys encara que en alguns casos s’obrin les portes de nous equipaments i es demani als manobres de torn que encara hi treballen estressats que s’apartin per tal que no surtin a la foto en què sí apareixeran els responsables públics. A casa nostra, per si serveix de consol, tot el que s’ha inaugurat té sentit i serà útil quan entri en funcionament (em ve al cap un casal d’avis, un centre cívic reformat o un nou espai de barri, per exemple), mentre que a d’altres latituds inauguren aeroports sense avions ni passatgers. No és casualitat que un dels comentaris més repetits pels veïns els darrers dies sigui “tant de bo hi haguessin eleccions cada any!”.
