Reivindicar el feminisme a través d’una vaga global. Aquest és l’objectiu que diversos col·lectius feministes fa anys que treballen i que avui cristal·litzarà per primera vegada a diversos països del món, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Treballadores. De motius, en sobren. Per exemple, l’escletxa salarial entre homes i dones. Segons la Generalitat, a Catalunya les dones cobren de mitjana un 26% menys que els homes. Al conjunt de l’estat espanyol les xifres oscil·len entre el 30% assenyalat pel sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha, el 23% que denuncien els sindicats o el 14,2% que considera la Unió Europea.

Sigui com sigui, una desigualtat que representa només un exemple del masclisme que cada dia pateixen les dones arreu del món. A Catalunya, durant el 2017 nou dones van ser assassinades segons les xifres oficials de la Generalitat, que només tenen en compte les morts a mans de parelles o exparelles. En total les assassinades van ser 16, segons feminicidio.net, mentre que el 2016 -últim any amb dades disponibles- es van denunciar 743 agressions sexuals a Catalunya, segons els Mossos d’Esquadra: una cada vuit hores.

Assassinats, agressions o escletxa salarial són diferents cares del mateix masclisme i les dones han dit prou. Volen acabar amb la impunitat masclista i visibilitzar el seu paper a la societat. Una vaga enfocada principalment als centres de treball, als centres educatius, al consum i a les tasques de cures. Els sindicats majoritaris CCOO i UGT han optat per convocar aturades parcials, mentre que altres com la CGT, la COS o Co.bas criden a una vaga general de 24 hores.

L’ICEBERG HETEROPATRIARCAL
“Els homes blancs i heterosexuals representen la norma a la nostra societat. Totes les que no encaixem en aquest patró som ‘les altres’”. Qui parla és Alys Samson, que explica com el masclisme l’ha afectat des que té memòria. “He patit un greu trastorn alimentari, causat per la pressió que he rebut sobre com havia de ser i com m’havia de comportar com a dona”, explica. Ara, continua patint els efectes del masclisme. “Ho pateixo quan torno a casa de nit i tinc por. No perquè sigui poruga sinó perquè hi ha homes violadors”, afirma.

Per la seva banda, Rocío Mateos defensa que la vaga d’avui és una mobilització necessària per a les dones assalariades i les que no ho són. “Les dones assumim gairebé sempre les tasques de cures de nens o avis i hem de fer entendre totes les responsabilitats que assumim”, argumenta.

En aquest sentit, una altra testimoni, Joana Vives, reconeix que s’ha començat a familiaritzar amb el feminisme recentment però que sempre ha tingut la certesa de gaudir de menys llibertat pel fet de ser dona. “Abans es veia normal que els homes no assumissin mai tasques de la llar. Com a molt alguns deien que donaven un cop de mà”, recorda. “Jo treballava, feia la feina de casa i la majoria d’estones de lleure les passava amb el meu marit. Ara potser això ha canviat una mica, però continua passant”, considera. Ara està jubilada però recorda com si fos ahir la seva primera experiència laboral, amb 15 anys. “A l’oficina eren tot homes i sempre que passava per davant seu em repassaven”, assegura. Han passat els anys però abusos com aquest persisteixen. “Pateixo el masclisme quan vaig en Metro i em toquen o quan els homes opinen del meu físic sense que ningú els hi hagi demanat”, valora Samson, per a qui aquestes situacions també justifiquen la convocatòria de vaga d’avui.

CRÍTIQUES INTERNES
Una vaga que ha rebut crítiques des del feminisme, un moviment que, lògicament, no és homogeni. Per exemple, tot i que l’opció majoritària ha estat cridar a la vaga només les dones, diverses veus reivindiquen una vaga general a la qual també s’hi sumin els homes. Mateos participarà activament en les mobilitzacions i defensa aquesta opció com la millor manera d’atacar un sistema capitalista que, segons ella, accentua el masclisme a la societat. Samson també creu que els homes han de mobilitzar-se, però demana que no siguin protagonistes. “Que es manifestin només si no tenen tasques de cures per atendre”, demana.

Altres veus consideren que l’organització de la vaga feminista no ha tingut prou en compte les dones que no són blanques. Zuhur Dalo és palestina i tot i que avui es mobilitzarà amb el col·lectiu de dones Alkarama, creu que no s’han tingut en compte moltes coses. “Per exemple, aquelles dones no blanques i precaritzades que no poden fer vaga perquè no es poden permetre perdre el sou o la feina. No hi ha preparada cap caixa de resistència”, lamenta. Dalo explica que el seu color de pell és un impediment per poder trobar feina i considera que el “feminisme més hegemònic” no ho té en compte. “Continua sense tenir la capacitat de recollir totes les demandes feministes que hi ha a la nostra societat”, conclou.

Aquest és un repte afegit, doncs, que ha d’afrontar un moviment feminista tan heterogeni com necessari.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram