Les eleccions municipals del 2011 seran recordades a Catalunya per la irrupció del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a diferents ajuntaments (dos regidors a l’Hospitalet; tres a Santa Coloma de Gramenet o un a Sant Adrià del Besòs, entre d’altres) i per l’espectacular victòria del Partit Popular a Badalona, on ha arrasat amb 26.890 vots i 11 regidors, (10.000 vots més que en els darrers comicis). Albiol trenca de nou el seu sostre electoral i demostra que de moment no té límit. I és que des de les eleccions de 1991 el partit que lidera ha anat guanyant regidors (un al 1991; quatre al 1995; cinc al 1999 i 2003; i set al 2007). Albiol va assolir una fita doble diumenge, ja que a part de guanyar, ha desbancat el PSC com a força més votada, privilegi del qual ha gaudit durant els darrers 32 anys. El socialistes han aconseguit no obstant mantenir una xifra similar de vots (n’han tret 21.778), i per tant conservaran els nou regidors. Qui ha patit un dur revers per les expectatives que tenia dipositades és la federació de Convergència i Unió, que esperava créixer però finalment ha retrocedit un i es quedarà amb quatre. Els nacionalistes no saben si els electors no han aprovat la gestió dels darrers quatre anys (han dirigit, entre d’altres, la policial local) o els han castigat per pactar amb els socialistes. Però CiU no ha estat l’única en rebre: ICV-EUiA ha patit un fort sotrac, que es materialitza amb la pèrdua de prop de 4.000 vots que li han fet retrocedir de cinc a tres regidors. Tot i aquests mals resultats, la aritmètica fa que tant ecosocialistes com nacionalistes tinguin la clau d’un futur govern amb el PSC. I la cinquena força que fins ara tenia representació en forma d’un regidor, Esquerra Republicana de Catalunya, no serà present en el proper Ple municipal. La coalició que encapçalava ERC i a la que s’hi sumaven Accent i Reagrupament no ha arribat ni a tres mil vots i per tant es queda fora.
CLAR GUANYADOR
El PP celebra la victoria
Des de primera hora de la tarda de diumenge, quan centenars de periodistes estaven enganxats a la plana web a través de la qual el Ministerio del Interior informava de l’escrutini, la candidatura del Partit Popular anava al capdavant. Poc ball de xifres va haver a partir del 20% escrutat, quan el repartiment de vots ja atorgava els resultats finals que coneixem. No va ser fins passades les 22 hores, amb el 99% escrutat, que els cinc candidats van començar a atendre els mitjans de comunicació. Albiol ho va fer pletòric en una roda de premsa al Rafael Hoteles, espai que va escollir com a seu per donar cabuda a la desena de simpatitzants i militants del PP que s’hi van aplegar amb ampolles de cava sota el braç i xurros. Els líders de la resta de formacions ho van fer des de les seves seus i molt més continguts.
La onada d’indignació que s’estén per bona part del país també s’ha fet notar a les urnes, en forma de vots nuls, ja que en aquests comicis quasi es va triplicar la xifra respecte les eleccions del 2007 (del 0,40 al 1,10%). Els vots en blanc també han crescut, però en menor mesura, i han passat del 3,11 al 3,79%. No obstant això, hi ha hagut un increment de participació de 6 dígits respecte les anteriors: mentre al 2007 van votar el 46% dels electors, enguany ho han fet un 52%.
JUGANT A PACTAR
El proper 11 de juny se sabrà qui és l’alcalde de la ciutat pels propers quatre anys. En el Ple constituent, el candidat que acon- segueixi el suport de 14 regidors (la majoria absoluta) serà nomenat alcalde. Si ningú no ho aconsegueix, en segona volta es proclamaria alcalde el cap de la llista més votada, Xavier Garcia Albiol. Per evitar que el líder popular sigui el proper batlle, tant CiU com ICV-EUiA haurien de donar suport a Serra en la primera votació, tot i que això no implicaria que entressin en un govern de coalició. El líder ecosocialista, Carles Sagués, ja s’ha mostrat partidari de votar Serra per impedir que un partit “xenòfob” governi la ciutat, però ha reiterat que només entrarà en un govern més transparent i participatiu que no apliqui retallades socials. Sagués ha assegurat a Línia Badalona, que acceptarien compartir govern amb CiU sempre i quan les polítiques fossin “progressistes”. Els socialistes, en canvi, aposten clarament per un govern “fort” (tripartit amb CiU i ICV-EUiA), mentre Ferran Falcó (CiU) és el més reticent a entrar en aquest pacte i demana un projecte “clar i definit” per sumar-s’hi. Segons fonts properes al partit, abans de negociar res Falcó espera “autocrítica” per part de Serra i que assumeixi gran part del programa que presenta CiU; només així es plantejaria entrar al govern de nou. A hores d’ara, però, veu més útil a la oposició. Per tant, Jordi Serra té dues setmanes per convèncer Falcó que el voti, després ja podria escollir companya de ball.
