L’AMB ha presentat aquest novembre L’Enquesta de Condicions de Vida. Foto: AMB

El risc de pobresa varia força en funció de la ciutat de l’àrea metropolitana on es visqui. Especialment significativa és la diferència entre Barcelona i el conjunt restant de la metròpoli. L’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2016 a L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assenyala que durant el 2016 el 15,4% de persones de la capital estaven en risc de ser pobres. Una taxa que pujava fins al 21,3% a la resta de l’àrea metropolitana, és a dir, gairebé una de cada quatre persones.

Pel que fa a la renda, l’estudi també reflecteix diferències entre Barcelona i els altres municipis. A la capital de l’àrea metropolitana la renda anual neta per llar el 2016 era de gairebé 35.000 euros, mentre que a la resta del territori era de poc més de 32.000. La diferència es repeteix a la renda anual per persona -15.700 a 12.500- i per unitat de consum -22.900 a 19.032-.

DESPESES IMPREVISTES
L’informe presentat per l’AMB assenyala que les carències materials més esteses entre la població metropolitana l’any passat eren no poder fer front a despeses imprevistes -que afectava un 35,3% de la població- i no poder permetre’s anar de vacances almenys una setmana l’any, que afectava un 31,9% de les persones, la qual cosa representa pràcticament el mateix nivell del 2011.

D’altra banda, la carència material que més s’ha reduït entre la població metropolitana del 2011 al 2016 és tenir endarreriments en el pagament dels rebuts de l’habitatge o de compres ajornades. Fa sis anys això afectava el 14,3% dels veïns i ara el 8,1%.

FER FRONT AL LLOGUER
Un dels àmbits protagonistes de l’ECV 2016 és l’habitatge. El preu del lloguer a l’àrea metropolitana continua pujant al conjunt dels municipis i és una de les despeses a les quals les persones destinen més diners.

Concretament, el 51,7% de veïns de l’àrea metropolitana que viuen de lloguer destinen més del 40% dels seus ingressos totals a diversos costos associats amb l’habitatge.

 

La pobresa té cara
de dona, migrant i jove

La pobresa no afecta tothom per igual i les dades de l’ECV 2016 mostren com les persones amb més risc d’esdevenir pobres són les dones migrades que tenen de 16 a 34 anys. Concretament, el 20% de dones de l’àrea metropolitana estava en risc de pobresa l’any passat. Un risc que afectava gairebé el 21% de les persones entre 16 i 34 anys i el 36% de les persones migrades que viuen a l’àrea metropolitana. Ser dona, jove i migrant -o les tres coses alhora- és, doncs, un factor de risc a l’hora de no poder tenir una vida digna.

Les desigualtats d’aquests perfils s’accentuen de nou en funció de si les persones viuen a Barcelona o a la resta de la metròpoli.

En el cas de les dones, el risc era del 17% per a les que vivien a Barcelona i del 24% per a les que ho feien en altres municipis. Una dinàmica que es repeteix pel que fa a l’edat. El 17% de les persones de 16 a 34 anys de Barcelona estaven en risc de pobresa, per un 23% a la resta de l’àrea. Per últim, la taxa de risc per a les persones migrades era del 31% a la capital i del 42% a la resta de municipis.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram