Ferran Falcó, alcaldable de CiU, ens visita quan queda un mes per a les elecciones municipals. Evitant parlar en excés de pactes postelectorals -“jo em presento per ser alcalde”, diu-, el candidat convergent prefereix centrar-se en els problemes actuals de la ciutat i en explicar la Badalona que vol, alhora que reivindica la feina que ha fet a l’oposició. “Jo m’he dedicat a pencar”, destaca.

.
Queda un mes per a les eleccions municipals. Té bones sensacions?
Sí, sobretot perquè em presento a aquestes eleccions sense algunes pressions que tenia anteriorment. En primer lloc, sense imputacions que em puguin segar els peus i que em puguin generar campanyes en contra. I en segon lloc, sense la pressió d’haver estat governant en els últims anys, sinó amb l’aval de tot el que hem fet de bo per a la ciutat des de l’oposició. A més, crec que estic en el meu millor moment des d’un punt de vista de maduresa com a regidor.

A l’última entrevista que li vam fer ens deia que no tenia clar si es tornaria a presentar. Què l’ha fet decidir? La desimputació hi ha tingut un pes important?
No, perquè en aquest sentit m’hauria presentat igualment. Sempre he defensat que era innocent i, per tant, no m’hauria autolimitat innecessàriament. El que em feia dubtar era si, després de 12 anys a l’Ajuntament, havia arribat el moment o no del meu relleu. Però analitzant-ho fredament, m’he decantat per tornar-me a presentar perquè veig una possibilitat real de poder aconseguir la clau que ens permeti tenir l’alcaldia de Badalona. I també perquè la direcció nacional del partit i l’agrupació local així m’ho han demanat.

Serà la quarta vegada que es presenta. Oriol Lladó (ERC) ens deia fa poc que al Ple hi ha les mateixes cares des de fa molts anys. Vostè se sent una cara vella?
Gens, perquè jo m’he dedicat a fer coses. No m’he mirat els toros des de la barrera ni he estat judicant des de l’elitisme d’alguns. Jo m’he dedicat a pencar. Avui, a Badalona em coneix el 57% de la gent. Crec que aquesta dada reflecteix el que li dic. Amb tot, no em sento una cara vella perquè crec que cada minut dels que he dedicat a la ciutat ha estat per fer-hi coses. I encara me’n falten moltes per fer, per descomptat.

Què aporta Ferran Falcó a la política badalonina que no tinguin els altres candidats?
Jo crec que CiU, no només Ferran Falcó, aportem centralitat, experiència, idees noves per millorar la ciutat, capacitat d’interlocució amb altres administracions i una gran dosi de seny i d’esperit positiu a l’hora de conciliar les diverses identitats que conflueixen en una ciutat tan complexa com la nostra.

Parlant de la ciutat, quina és la Badalona que vol CiU?
Una Badalona on es pugui estudiar, viure i treballar. Aquest és el nostre model de ciutat.

No la tenim ja, aquesta ciutat?
No. Badalona ha perdut 2.000 empreses, 5.000 autònoms i 5.000 habitants en els darrers quatre anys.

Mentre es proclama una ciutat de primera…
Sí, m’ho ha tret de la boca. Efectivament, crec que actualment no tenim una Badalona que pugui anar-se venent com una ciutat en transformació. Per posar-li només un exemple, si l’Àrea Metropolitana de Barcelona planteja el nou pla general metropolità i no dedica ni una línia a Badalona, com ha passat, vol dir que som una ciutat que no funciona. Estem atrapats per la propaganda i el populisme de l’actual govern. I si a aquesta situació no hi posem remei, Badalona continuarà amb el pa i circ però fent passes de cranc. Necessitem treballar molt més en els despatxos coses que ara s’estan simplement dient en els platós de televisió.

En aquest sentit, què creu que és el primer que hauria de fer el nou govern sortint de les eleccions?
Posar-se a treballar des del primer dia per fer possible una transformació real del planejament urbanístic per poder unir la ciutat, la qual en aquests moments està dividida, renovant i millorant també el parc d’habitatges més antic. I promocionar econòmicament la ciutat de veritat, més enllà de les fires i firetes, potenciant, per exemple, el sol industrial per evitar que les empreses marxin. Tot això és el que és realment urgent. I el cert és que o ho fem i ens casem en positiu amb Barcelona, o estem condemnats per sempre a ser un suburbi. I això no ho farà un populista: ho pot fer un govern alternatiu.

Que només serà possible, segurament, amb un pacte de diversos partits. Àlex Mañas (ICV) ens deia recentment que en aquests moments pactaria amb CiU. Vostè també ho faria amb Iniciativa?
Bé, sembla que ara Iniciativa veu la llum després d’haver-se fet enrere en anteriors ocasions, però no sé si serem capaços de sortir del túnel. En tot cas, nosaltres ens presentem a aquestes eleccions amb la voluntat de tenir l’alcaldia i, per aconseguir-ho, som conscients que haurem de pactar amb tothom. Però nosaltres no hem de demostrar res, en aquest sentit, perquè ja ho hem fet. Són els altres que han de demostrar si estan disposats a fer que CiU, que probablement tindrà la clau de la governabilitat de Badalona, pugui exercir-la i posar a l’alcaldia un lideratge que centri la ciutat, que s’ocupi realment de la gent i que tingui les portes obertes amb Barcelona i el conjunt del país.

Posaran l’alcaldia com a condició sine qua non per acceptar un hipotètic pacte de govern?
Nosaltres volem l’alcaldia. No és una condició sine qua non, però jo em presento a les eleccions per ser alcalde i jugaré a fons la meva carta per aconseguir-ho. Després els ciutadans parlaran a les urnes i acceptarem el que ens diguin, però la nostra voluntat és aconseguir l’alcaldia.

Si no són la força alternativa a Albiol més votada, estarien disposats a entendre’s amb la que ho sigui, com per exemple el PSC, si és el cas?
Entenc que insisteixi, però és que nosaltres aquest examen ja l’hem passat. L’intent de moció de censura així ho demostra: hauríem fet alcalde el senyor Jordi Serra (PSC) si hagués prosperat. Ara no ens posarem a discutir sobre què farem o deixarem de fer…

Però compartirà que aquest és el debat principal al carrer…
Sí, sé que és una cosa que preocupa perquè hi ha molta gent que no vol que torni a governar Albiol. I vull deixar clar que jo tampoc ho vull. De fet, no m’agradaria que per culpa de no posar-nos d’acord la resta, Albiol continués governant si la seva posició és similar o pitjor que la que té ara. Crec que no he dit res fins ara en sentit contrari.

Parlant clar, es rumoreja que hi ha un pacte no escrit entre l’oposició que, guanyi qui guanyi, s’arribarà a un acord per odre de representació municipal perquè Albiol no torni a governar. És així?
A mi no em consta. L’autèntic pacte que no està escrit és el que el PP té amb Ciutadans, que si entra li servirà de crossa. I aleshores tots els veïns i veïnes de Badalona que són catalanistes però que pensen que el Xavi no és exactament del PP i com que és simpàtic potser el votaran, es donaran cops de cap contra la paret quan vegin que utilitza el seu vot per fer un govern amb Ciutadans. I imagini’s el que ens espera amb un Ajuntament del PP amb una majoria estable gràcies a Ciutadans. Potser aleshores sí que ens adonarem que no ens governa un noi simpàtic i populista, sinó la dreta més rància. Però ja haurem fet tard. És ara que es pot evitar.

En l’última entrevista que li vam fer deia que va permetre que Albiol fos alcalde amb l’esperança que el govern “comencés a cremar-lo”. Creu que ha estat així?
Sí, crec que el PP s’ha desgastat en molts entorns de la ciutat. Hi ha molta gent que els donava currículums al passeig de la Salut i que no té feina. Hi ha molta gent fent cua al banc d’aliments. Hi ha molts barris on s’havien promès inversions i no s’han complert. Hi ha molts diners que havien de venir de Madrid i no han vingut….

I els casos de corrupció, li passaran realment factura?
Bé, això ho veurem el 24 de maig. El que està clar és que el PP té un problema que ja es veurà judicialment com evoluciona: el milió d’euros que es va gastar o es va comprometre a gastar amb obres que no tenien cap paper que les avalés. De fet, Albiol està molt acostumat a fer les coses amb poca escrupolositat des d’un punt de vista administratiu, i això, més tard o més d’hora, sempre acaba passant factura.

Al llarg d’aquests quatre anys, vostè ha arribat a pactes amb ell, per, segons ha dit, fer que la ciutat avancés. Creu que el seu electorat ho ha entès així?
Jo crec que sí. Hi ha molta gent que ens vota que em demanava que, en segons quins casos, intentéssim desbloquejar les coses. Jo no havia de fer possible el nou camp del CF Badalona? O els habitatges de l’avinguda Navarra? O la nova biblioteca del Canyadó? O la construcció del canal del Gorg? Al marge de qui governi, jo crec que sí, que ho havia de fer per la meva ciutat. En aquest sentit, dormo molt tranquil perquè he procurat utilitzar la meva capacitat per resoldre segons quins temes que creia que s’havien de tirar endavant. Res més.

Per tant, no creu que aquests pactes amb el PP li puguin jugar en contra a les pròximes eleccions.
No ho crec, perquè el que he fet jo, a diferència d’altres, és estar a l’altura de les circumstàncies. Vaig acceptar una derrota i em vaig posar a treballar des de l’oposició perquè, malgrat tot, la ciutat no quedés encallada en certs aspectes que creia importants. Que tindrà premi o no? No ho sé, ja ho veurem. El que sé és que he contribuït a fer que la ciutat avanci. I això és el que, quan fas política amb vocació de servei, t’acaba deixant més satisfet.

El seu electorat també té un ull posat a l’agenda nacional. Quin paper hi pot jugar Badalona?
Hi ha gairebé 50.000 veïns i veïnes que van participar en el 9N. Va ser tot un èxit que ningú, ni jo mateix, ho admeto, s’imaginava. Això et demostra que el paper que pot jugar Badalona en el procés sobiranista és molt important. Una altra cosa és que en els últims quatre anys, per desgràcia, hem tingut un Ajuntament en sentit contrari. Però si el 24 de maig aquests veïns i veïnes van a votar, Albiol no serà alcalde. D’això n’estic totalment convençut.

Quin és el seu pronòstic de cara al 24 de maig?
No en faig, de pronòstics.

Creu que Albiol tornarà a guanyar les eleccions?
No ho sé. El que tenen pensat a hores d’ara els ciutadans no ho sap ningú. Per això em limito a advertir dels perills que té el fet de tornar a atorgar a Albiol un vot que el pugui consolidar. Espero que tothom en sigui conscient.