Façana exterior de l’antiga fàbrica de la Mobba, que podria enderrocar-se finalment a mitjans de juliol. Foto: A.R.
La Mobba podria tenir els dies comptats. L’Ajuntament de Badalona ha decidit finalment desestimar la protecció de l’antiga fàbrica com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), un tràmit que hagués garantit la conservació de l’edifici i que ara deixa gairebé sentenciat el seu futur. Els partidaris de preservar l’edifici es neguen a donar la batalla per perduda, però, un cop esgotat aquest cartutx, ara juguen amb un compte enrere: l’alcalde Xavier García Albiol ja ha anunciat la seva intenció d’iniciar l’enderroc a mitjans de juliol.
El posicionament del Ple ha estat l’últim episodi d’aquest polèmic cas després que el passat 21 de juny la Generalitat emetés un informe on apuntava que l’antic edifici té “prou interès arquitectònic” com per conservar-lo com a part del “patrimoni cultural català”. En el document, la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura considera que la fàbrica té unes “qualitats arquitectòniques i històriques en el context de l’arquitectura dels anys seixanta hereva del primer racionalisme”, que la fan susceptible de ser protegida com a Bé amb Protecció Urbanística (BPU) o BCIL.
INFORMES CREUATS
La primera rèplica tenia lloc només 24 hores després. Segons avançava Badalona Comunicació i confirmava Línia Nord, la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de l’Ajuntament de Badalona es posicionava en contra de protegir la fàbrica perquè aquesta no compleix amb els requisits que es demanen a un BCIL.
Aquesta decisió, però, amagava un cop d’efecte. El cap del Servei de Projectes de l’Ajuntament, Pere Lluís Vegué, apuntava en un informe presentat en aquesta reunió que l’antiga fàbrica té potencial per transformar-se en un futur espai de creació, mantenint l’edifici de formigó armat i només enderrocant una part de les instal·lacions.
“Considero positiu que s’avaluï el seu manteniment estudiant la relació cost/benefici de la rehabilitació i sempre que s’acompanyi d’un projecte de gestió finançable i realitzable a curt termini”, assegura Vegué en el document, on també afegeix que la decisió de conservar la fàbrica “no precisa obligatòriament de proteccions ni de defenses especials”, com ja es va fer en el cas de l’antiga fàbrica de la CACI. Precisament, en el seu veredicte, la Comissió va voler deixar clar que, sense fer efectiva aquesta declaració com a BCIL, la conservació de la Mobba i d’altres edificis no protegits queda en mans de la “voluntat política”.
UN FRONT COMÚ DETERMINANT
Dit i fet. Aquesta “voluntat política” va quedar patent en la sessió del Ple de juny celebrada dimarts, quan els grups van acordar la no catalogació de l’edifici gràcies als vots del PP i el PSC i malgrat la negativa de la resta de grups de l’oposició. Les mateixes dinàmiques es van repetir en l’apartat de mocions, on es va rebutjar una proposta presentada pel grup d’ERC que demanava restablir els dos membres de la Comissió de Patrimoni cessats per Albiol –Joan Mayné, exdirector del Museu de Badalona, i Pepita Padrós, excap d’Arqueologia– just abans de la reunió s’havia de tractar la possible protecció de la Mobba. El punt, que també incloïa la creació d’una taula de participació per trobar una solució negociada, no va tirar endavant gràcies a la negativa del PP i a l’abstenció del PSC.
A l’espera de conèixer l’efecte d’aquesta negativa a la conservació, cada cop agafa més força la possibilitat que el cas de l’enderroc de la Mobba acabi als tribunals, tal com ja va avisar el passat maig el Grup de Treball sobre la Mobba (GTM).
